Per a comprendre les causes dels canvis són destacables dos factors: En primer lloc, camaleons: com a tot arreu, hi ha sempre que emeten el mateix vot (inclosos els que mai voten), però a Àlaba sembla que hi ha molts camaleons i no es pot endevinar amb quin gos caminen. En segon lloc, l'entrisme de Vitòria: El 75% de la població d'Àlaba viu a Vitòria-Gasteiz i només hi ha tres municipis de més de 5.000 habitants.

Rivalitat entre quatre

Si ens fixem en els resultats històrics de les eleccions a Juntes Generals d'Àlaba, el PNB és el partit que més ha guanyat: set vegades, tres vegades el PP i una vegada EA. A Vitòria el panorama és encara més variat: El PNB ha guanyat cinc vegades, el PP quatre vegades i EA i el PSE una vegada. En aquesta estranya raresa alabesa, i a la frontera amb el fricismo, Unitat Alabesa va fer una segona vegada a Vitòria i Àlaba. Ells demanaven que se separessin de la CAPV, on estan ara aquests camaleons endèmics?

Una altra peculiaritat és l'auge de l'esquerra abertzale en l'última dècada, on més ha crescut. A les votacions de 2011, EH Bildu va obtenir 11 escons en les Juntes Generals i 6 regidors a Vitòria. Va repetir els seus resultats en 2015 i 2019, any en què va obtenir un escó més en les Juntes Generals: 12). Abans de les il·legalitzacions, els millors resultats d'Herri Batasuna i d'Euskal Herritarrok van ser inferiors: 8 escons en Juntes Generals en 1987 i 3 regidors a Vitòria (1987, 1991 i 1999). D'altra banda, Podem va obtenir 8 escons en les Juntes Generals en 2015, quan es va presentar per primera vegada (3 regidors a Vitòria). Va obtenir 4 vots en 2019 i les enquestes li donen 3 en els actuals.

Vitòria

Ara com ara, en el trio PNB-PSE-PP el PP és el més feble. Javier Maroto va aconseguir resultats espectaculars en 2015 (9 regidors), traient la carta del racisme. Però aquesta mateixa carta va fer aparèixer el moviment “Gora Gasteiz”, que va fer que Maroto no continués en l'alcaldia, i des de llavors el PP està caient a Vitòria i a Àlaba. La majoria de les enquestes li donen 5 regidors.

El PSE hauria de tenir 5-6 regidors a Vitòria. Ha compartit el govern municipal amb el PNB, però no sembla que ho hagi fet especialment. El PSE rep l'ona de la situació a Madrid: Si el PSOE i Pedro Sánchez estan forts, si no, febles. En aquest moment, ni fred ni calor.

El PNB ha canviat de candidat a l'alcaldia per l'erosió de Gorka Urtaran. Però Urtaran és coneguda, a diferència de Beatriz Artolazabal, que ha estat alcaldessa durant vuit anys a Vitòria. A més, últimament el PNB no està demostrant una excessiva unitat, fins i tot s'ha transmès Gasteiz vs Govern en polítiques de tramvia, TAV o habitatge. La majoria de les enquestes ho consideren un favorit.

Quant a EH Bildu, a vegades es parla del “efecte Larrion”. Mirin Larrión va obtenir a Vitòria els millors resultats per a l'esquerra abertzale en 2019: 24.529 vots, 6 regidors. Però va haver-hi 1.100 vots més que en les anteriors eleccions, “només”. Enguany, 6-7 regidors, segons la majoria de les enquestes.

És a dir, la situació és: Entre el PNB, el PP i el PSE hi ha una bossa comuna de vots i, d'altra banda, no hi ha grans motius per a pensar que EH Bildu no torni a sostenir els resultats de l'última dècada. Si algun dels altres tres candidats no s'imposa clarament –la majoria de les enquestes apunten al PNB–, EH Bildu podria guanyar.

Per quadrilles

Com a curiositat i anotació als no alabesos, cal assenyalar que des del segle XVI Àlaba s'organitza per quadrilles (no sols per al poteo). Vitòria-Gasteiz condiciona molt el territori: Ofereix 38 places per a Juntes Generals, 5 per a Ayala i 7 per a la resta de països, els denominats “Jareak”.

En la quadrilla d'Ayala, Laudio (el segon municipi més poblat d'Àlaba) ha ballat entre el PNB i EH Bildu, i les enquestes les posen molt a prop. A Amurrio les coses també poden estar estretes (predomina el PNB), igual que en Artziniega (en els últims temps ha predominat bastant EH Bildu) i en els petits pobles d'Ayala.

Desmunts

Quant a la Llanada Alabesa, en les anteriors eleccions el PNB es va imposar en Agurain a EH Bildu per 17 vots. En la resta de països també competeixen. Les actuals Alcaldies es divideixen en: Els d'EH Bildu són els d'Asparrena, Barrundia, Sant Millán i Zalduondo; els del PNB els d'Elburgo i Iruraiz Gauna; i els d'Alegria independents.

En Zuia-Gorbeialdea també hi ha competència entre EH Bildu i el PNB, i per legislatura s'ha anat alineant a favor de l'esquerra abertzale en Aramaio, Urkabustaiz, Zuia i Legutiano. El PNB domina Zigoitia i Arratzua-Ubarrundia.

A Rioja Alabesa, 10 dels 15 municipis pertanyen actualment al PNB: Labastida, Elvillar, Yécora, Kripan, Lanciego, Leza, Moreta, Oyón, Villabuena i Laguardia. Al PP només li queden Navaridas i Baños d'Ebre, de l'antiga supremacia. Elciego ha estat històricament propietat del PSE, però avui són independents; en Lapuebla de Labarca també hi ha independents en alcaldia. EH Bildu ha estat l'únic alcalde de Samaniego.

A la Muntanya Alabesa, són propietat del PNB en Arraia-Maeztu, Vall d'Arana, Bernedo i Lagrán. En Campezo i Peñacerrada-Urizaharra són independents, però es pot dir que són més pròxims a EH Bildu.

Añanaldea és l'oest alabès (i basc), un territori “llunyà” i “desconegut”. Són 10 municipis, la majoria a favor del PNB: Kuartango, Ribera Alta, Ribera Baixa, Valdegovía, Beranturi i Lantarón. A Pamplona-Oka sol guanyar el PSE. Són independents en Añana, Armiñón i Zambrana.

Finalment, en les últimes eleccions, dins del comtat de Treviño es va imposar en Arganzón EH Bildu i en Treviño els independents. És la vuitena quadrilla d'Àlaba.

En les Juntes Generals, el PNB hauria de dominar més, però EH Bildu pot acostar-se més. En les últimes dècades, alguns municipis que abans pertanyien al PNB han passat a EH Bildu i alguns de PP i PSE al PNB.