No és amnèsia, és monarquia
El ministre espanyol d'Afers exteriors nega que Espanya sigui la potència administradora del Sàhara Occidental. Però sí.
Durant anys, Espanya deia que era neutral en el tema del Sàhara, encara que mentida: era molt parcial. Pel Marroc. El Poder Nacional Palestí té una Missió Diplomàtica a Madrid, alguna cosa que ni tan sols somiava el Front Polisario.
Espanya mai ha fet res perquè els ciutadans del Sàhara Occidental puguin celebrar el referèndum d'autodeterminació que legalment els correspon. El contrari: Sempre ha defensat la proposta d'autonomia del Marroc.
Espanya reconeix sense cap problema que el Marroc ocupi tot el Sàhara Occidental, encara que els acords de Madrid que li atorguen el dret a l'ocupació van deixar clar que un terç del sud del Sàhara era per a Mauritània. És a dir, fins i tot reconeixent (i no ho té) que podria ocupar els dos terços del nord, cap llei, els tractats ni els tractats li donen la possibilitat d'ocupar el terç sud.
Per què llavors aquesta actitud col·laboracionista d'Espanya? El diputat del PNB, Aitor Esteban, ha retret recentment a Sánchez, president del govern espanyol, que el fa pel control de la immigració. Té raó, però no del tot: no és raó, és excusa. D'altra banda, el control de la immigració és l'excusa actual, no fa 40 anys. Llavors era el control de drogues. I si l'ocupació seguís durant 48 anys més, Espanya inventaria altres excuses com el canvi climàtic, la importació de tomàquet… tot.
Sabem que el vell rei va vendre el Sàhara Occidental. No sabem, perquè és secret, ho va vendre en el teu
Perquè la veritable raó no és cap d'elles, sinó la protecció de la monarquia. Per això Espanya obeeix al Marroc.
Espanya va vendre el 14 de novembre de 1975 el Sàhara Occidental al Marroc i Mauritània. El 19 de novembre de 1975, Espanya va publicar la llei de renúncia al Sàhara Occidental, que va deixar venuts als sahrauís. En aquestes dues dates el dictador Franco "vivia", sí, però el dictador en funcions era Juan Carlos, el príncep d'Espanya en aquella època. El que avui diuen "rei demèrit".
Sabem, doncs, que el vell rei va vendre el Sàhara Occidental. No ho sabem, perquè és secret, ho va vendre en zega.
Després, tenint en compte els diners que ha guanyat en els seus negocis com a rei i rei, podem pensar que el sahrauí no els va vendre a preu barat, sinó que també va guanyar molt bé en aquesta venda. Però, clar, no sabrem fins que el tema estigui en els llibres d'història. Perquè cal protegir la monarquia.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]
El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]
Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?
Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]
El passat 5 de desembre, el pp va presentar en el Parlament de Navarra una proposició de llei per a desvincular els processos de funcionarització dels llocs de Secretaria i Intervenció de les entitats locals de Navarra. Si això succeís, al voltant de 30 persones... [+]
Enguany es compleix el 51 aniversari de la proclamació per les Nacions Unides del Dia Internacional dels Drets Humans el 10 de desembre. Aquesta data ha cobrat importància a Euskal Herria i des de l'Observatori de Drets Humans d'Euskal Herria volem oferir alguns elements de... [+]
Érase una vegada el poble es va convertir en un dipòsit de cultura. Amb el pas del temps, les mesures restrictives preses per les autoritats mundials contra qualsevol forma d'expressió cultural van anar apagant la flama, la creativitat i la imaginació dels pobles, com una... [+]
La presència d'Elon Musk en els mitjans de comunicació avança com un coet després d'aterrar al jardí de la Casa Blanca. Altres poders, pel que sembla, s'han vist alterats pel poder i la influència que està adquirint, i per a reduir la seva influència, han carregat contra la... [+]
En 2011 va esclatar el poderós moviment del 15-M, que va posar en destrets al Govern català. Entre altres coses, en aquella ocasió la Policia es va abalançar sobre la indignada acampada de la plaça Catalunya de Barcelona i va assetjar el Parlament el dia en què els... [+]