Record l'emoció que vaig tenir fa 20 anys quan l'antiga empresa Google va treure recursos ofimàtics en el seu núvol. Va ser una innovació revolucionària. Va passar el temps i vam anar comprenent el rumb del seu model de negoci, però era tard, teníem integrat el seu sistema en els àmbits més vulnerables de les nostres vides: educació, llar, salut...

En l'actualitat, alguns experts afirmen que estem davant una nova innovació que representi al sistema de Google. Amb la mateixa estratègia que va utilitzar Google, s'està introduint en la societat una nova eina per a facilitar les nostres vides: la intel·ligència artificial. Es tracta d'entrar en tots els àmbits, ja que té la capacitat de fer els processos de treball d'una manera més eficaç, la qual cosa redundarà en avantatges competitius, per la qual cosa hi ha por a no utilitzar-los en l'aire, a quedar-se enrere.

L'accés universal a la intel·ligència artificial s'ha denominat democratització de la intel·ligència artificial, és a dir, la possibilitat que qualsevol persona pugui comptar amb el suport d'una intel·ligència artificial accessible en els seus processos de treball/creació de forma relativament senzilla. Però alguns ja hem après el fàcil que és fer analogies amb els beneficis que els éssers humans hem tingut en les societats analògiques en l'àmbit digital… Què hi ha llavors sota la idea de democratitzar la intel·ligència artificial? La resposta no és difícil, perquè és un vell joc entre humans, un joc de dominació, en el qual es vol crear una nova taula de jocs amb noves relacions de poder.

Treball entorn de la bretxa digital, i una de les primeres coses que explico és que tenir una tecnologia és poder crear-la des de zero. Els que no tenim possibilitats de generar tecnologia som usuaris. Avui dia és cada vegada més difícil tenir tecnologia. Tenim més risc que mai de viure en una posició de dependència tecnològica. Però, clar, la realitat no té per què ser única; això sí, per a fer front a aquesta realitat haurem de tenir molta imaginació. Necessitem més imaginació que pobles plens d'usuaris que de ciutadans.