Aquesta setmana ha arribat a les meves oïdes el ressò d'alguns debats sobre el doblatge automàtic. Sembla que hi ha unes certes intel·ligències artificials que estan en camí d'aconseguir un alt nivell de doblatge, equiparable a l'ésser humà, i que poden fer el treball de doblatge en temps real.

L'amenaça de la pèrdua de treball que ja ha suposat la digitalització en moltes professions en els últims vint anys, aquesta tecnologia porta als doblistas actors. Els professionals que treballen en el doblatge consideren que les seves possibilitats laborals disminuiran a mesura que es vagi desenvolupant la possibilitat de traduir a qualsevol idioma utilitzant veus originals amb una intel·ligència artificial de forma més econòmica. Si arribéssim a això, per exemple, podríem escoltar a Cate Blanchett en basc “en la seva veu”, en qualsevol pel·lícula doblegada automàticament. Per tot això, diversos sindicats de dobladors han aixecat la veu, demanant que es fixin en el que cal venir i que reflexionin sobre la regulació.

Però, i si tot això fos una oportunitat més que una amenaça? Si fos una oportunitat per a les llengües minoritzades? Fins a on arribarà aquesta tecnologia? Hi haurà un botó en les plataformes de vídeo i streaming per a la traducció automàtica instantània amb qualsevol idioma? Seria beneficiós això per a les llengües minoritàries?... En principi m'ha vingut al capdavant el sí, però pensant, si amb la traducció automatitzada poguéssim consumir tots els continguts del món en la nostra llengua, per a què crear-lo en una llengua minoritària? Quina cultura seria la transmissió cultural? Homogeneïtzarien les concepcions del món encara que fossin diverses llengües? Seria beneficiós? Malgrat la pervivència de les llengües, les cultures estarien en vies d'extinció?