argia.eus
INPRIMATU
Marc, Dani i Ramón
David Bou 2023ko apirilaren 17a

Els tres noms propis que apareixen en el títol d'aquest article no coincideixen amb la realitat de les persones així dites. Marc Hernàndez Pons, Dani Hernàndez Pons i Ramón Martínez Hernàndez eren les falses identitats atribuïdes pel Ministeri de l'Interior a tres agents de la Policia Nacional. La seva missió és infiltrar-se en els moviments socials dels Països Catalans a partir de 2020 i recaptar la major informació possible.

Com a peça d'una operació de l'Estat per a introduir diversos espies en l'activisme, els tres personatges tenien elements comuns, tant en la seva biografia policial com en la manera de donar forma a les seves identitats fictícies. Els companys de la 33a promoció, formada per 2.587 alumnes, van ingressar l'11 de setembre de 2017 a l'Escola de Policia d'Àvila i van jurar el càrrec en la mateixa cerimònia el 13 de juny de 2019.

Posteriorment, la Comissaria General d'Informació va triar amb precisió per a romandre més de dos anys allunyats de les seves vides reals mentre construïen una notícia basada en la mentida, aconseguint així la confiança de les persones que rebutjaven. En el cas de Dani, va arribar a tenir relacions sexuals afectives instrumentals amb dones que li facilitarien participar en reunions, jornades i manifestacions.

L'Estat utilitzarà sense escrúpols els instruments al seu abast per a sabotejar qualsevol intent de canviar l'statu quo actual

Aquesta estratègia d'infiltració va portar a interrelacionar-se i superposar-se amb dones de diversos projectes polítics de Barcelona, amb la finalitat d'afermar-se en espais concrets i donar credibilitat al personatge. Cinc d'ells han presentat una querella contra ell, el superior i el Ministeri de l'Interior, imputant el delicte d'abusos sexuals, el delicte contra la integritat moral, revelar secrets i impedir l'exercici de drets cívics.

Que ningú pensi que Dani treballava pel seu compte. Ni ell, ni els seus dos companys descoberts, ni altres que segueixen actius. Les dones que han posat querella no són innocents i no creuen que la Justícia espanyola repari el mal que els han causat. El famós clam feminista xilè que els fa viure en les seves carns: “L'estat opressor és un mascle violador”.

En tot cas, el que sempre hem tingut clar és que volem denunciar-ho amb tots els mitjans possibles: l'Estat utilitzarà sense escrúpols les eines disponibles per a sabotejar qualsevol intent de canviar l'statu quo actual. Cada dia més gent s'adona que han construït un sistema per a protegir les seves il·legalitats i castigar als qui els enfronten. En gran manera, això és pel fet que alguns s'enfronten en la seva pròpia pista per a posar de manifest el que fan.

Després dels mesos de recerca i de la ressaca de les publicacions, em quedo amb dos programes. La primera, repetida per alguns col·lectius afectats: “A vegades no som conscients de la nostra capacitat de transformació”. Sembla que ells ho tenen més clar. En segon lloc, un mitjà lliure i autogestionat, Direct, ha aconseguit entrar en el cim de l'agenda mediàtica estatal i provocar un debat social. Per tant, la meva conclusió és que ara més que mai cal enfortir els llaços de confiança i articular formes de protecció basades en la cooperació. Marc, Dani, Ramón, caps i seguidors: no trencaran les comunitats de lluita que estem construint.