Com veu una intel·ligència artificial el món? Com li ensenyem que hem de veure-ho? En aquestes dues preguntes podem detectar un cicle, d'una banda la informació disponible per a alimentar la intel·ligència artificial que és aquest mitjà, d'altra banda la que genera la intel·ligència artificial i la que afecta la nostra societat.

Aquesta setmana he trobat dos debats en les xarxes sobre aquest tema. Un perquè els filtres eficaços per a modelar les cares amb intel·ligència artificial en la xarxa Tik Tok (actualment en vies de prohibició als EUA) permeten maquillar el que som (amb el potencial d'alterar totalment la percepció de la realitat), amb els beneficis i perjudicis que això pot implicar. Entre els danys, si parem esment als filtres Tik Tok, podrem detectar que poden causar problemes d'exclusió. Els resultats dels filtres, creats per aquesta intel·ligència artificial, perquè són cares embellecedoras. Orienta als usuaris cap a una idea de bellesa molt homogeneïtzadora. Com pot afectar això a la nostra societat?

També he trobat una altra notícia: una carta signada pels propietaris i responsables de les grans corporacions tecnològiques, en la qual han difós que la intel·ligència artificial pot ser una amenaça per a la societat. Diuen que val la pena reflexionar abans d'avançar en el desenvolupament de la intel·ligència artificial.

A la vista d'aquestes dues notícies, i entenent que en els nostres llocs de treball, en el temps lliure, estem immersos en els sistemes d'extraccions de dades que tenim en els centres educatius, crec que les ments artificials més reeixides seran les que crearan mons que guiïn millor les febleses de la nostra humanitat. Però, encara que sembli una contradicció, aquestes febleses poden ser la manera d'afrontar els mons guiats per la intel·ligència artificial. Podem buscar maneres de treballar i crear junts, fomentar la convivència, reduir la necessitat de tecnologia per a un món maquillat i disminuir la necessitat de mons que ens genera intel·ligència artificial.