"Estic farta de les devolucions dels grups" em va contestar quan un conegut, una part més jove que jo, li vaig dir que el grup Mestressa Say ha començat a fer concerts amb més freqüència. Vaig pensar que la meva mare Say no ha estat callada durant molt de temps, i a més sempre ha tingut alguna cosa que li ha separat d'altres grups. La memòria m'ha tornat a remuntar a la dècada de 1990, i record que un amic em va regalar He vist la gran sorpresa que em vaig prendre quan vaig escoltar per primera vegada el primer disc que acabava de somiar al carrer, i la primera vegada que vaig veure al grup en directe, amb el grup 6nemen 9 en el Gaztetxe de Soraluze. Quin equip! Joc imaginatiu entre el basc i l'anglès, melodies penetrants, energia sostinguda i alliberada de tant en tant, explosions espontànies, humor, crítica, molt de joc de paraules i parentiu amb Pixies, entre altres. He vist i gaudit unes poques actuacions
que fan per a trencar la distància, i m'han comprovat que l'essència, la identitat, la força i l'humor continuen existint, i que a més amb els nous fitxatges –entre Karlos Osinaga Txapelketa– l'energia va en augment.

Ara, quan ningú esperava poc, han editat un disc de deu dits plens amb Bonberenea, gravat en dues peces, que diuen “fer possible alguna cosa que no calia passar”. El grup avança, aquí no hi ha reculada ni nostàlgia, i el català s'uneix a l'amanida.

La matriu és pesada, violenta. Encara que conserva una melodia melòdica melancòlica, la distorsió i sobretot la força no li deixen emergir. Cada dia, no obstant això, és més juganer i recorda l'ambient dels 90: enganxós, distorsionat i enrotllat en la traça d'Illa encantada. Una vegada en noise és instrumentalment molt més dur, totalment submergit en fangs post-hardcore i gairebé industrials, conté la fermesa de Sheelac i el mestissatge de Portobello Bones. Li segueix Ero bomb, la peça que obeeix a Bonberenea, funky yonkee i la trompeta amb to boig i sonor. Per a acabar, El recompte d'estrelles és un bell outro recitat sota núvols i sobre l'òrgan.