Els germans Eneko i Xabi Salaberria han crescut entre llibres: “El meu pare era un apassionat de la literatura i en el saló de casa teníem una biblioteca gegant”. Ara, quatre anys després de la seva mort, quan l'editorial 1545 s'està formant, se sent que segueix el camí emprès per ella. En qualsevol cas, la relació de tots dos germans amb la literatura és molt diferent: Xabi és professor de Primària, viu les lletres amb passió i tracta de contagiar als joves diàriament. Per contra, Eneko és un dissenyador gràfic que veu els llibres sobretot com a objectes. Un s'ocupa de l'essència, un altre de la imatge i el disseny. Gràcies a una clara distribució de rols, cadascun respecta l'espai de l'altre i treballa còmodament en les tasques que exigeix l'editorial: “Si haguéssim de ficar-nos en els aspectes de disseny, potser començarien els col·lisions entre nosaltres. Però amb la divisió del treball actual tot va bé, no discutim. Jo sobretot vull veure el producte acabat, mentre que Xabi veu clarament quin material falta: això no està, fem”, explica Eneko.

Els primers passos de l'editorial els va donar el propi Eneko. Va publicar el joc de cartes Ihotik a Oiartzun i una agenda de 2018 amb les notes d'Andoni Egaña. A continuació es va introduir Xabi, i aviat la perspectiva es va centrar en la filosofia infantil. És membre de la iniciativa Repercussió Filosòfica i de l'associació Jakinmin, i aviat va descobrir que a penes hi ha materials en basc per a treballar la filosofia amb els nens. “Al poble, els programes de filosofia que organitzem amb els nens sempre comencen amb un incentiu: pot ser un vers, un poema, una obra d'art, una escultura… És un punt de partida, una excusa, per a iniciar un diàleg filosòfic. Buscàvem sempre un estímul: en Matthew Lipman, un dels precursors de la filosofia infantil, recorríem sovint a novel·les en anglès, però sempre calia tornar. En Pandèmia, com no podíem fer sessions presencials amb els nens, se'ns va ocórrer que era un bon moment per a crear material”, explica. Així va néixer Hamaika Kutixi Filosòfic. Com el seu nom indica, reuneix onze temes filosòfics, acompanyats d'onze contes i il·lustracions. A més, han elaborat làmines amb preguntes sobre cada conte. Malgrat ser un projecte creat inicialment per al seu ús a Oiartzun, aviat es va estendre a tota Euskal Herria. “La gent ha agraït molt perquè no hi havia espais per a tractar aquests temes. Al principi sorprèn: nens i filosofia? Però el nostre plantejament no és ensenyar als nens el que pensaven els filòsofs, sinó posar en marxa una pràctica i filosofar junts. Qui prova sap que funciona”.

Van acudir a tres editorials per a proposar la publicació del projecte. No va haver-hi possibilitat. Aquestes renúncies són, entre altres, les raons per les quals han impulsat la creació de la seva pròpia editorial, segons Eneko: “En l'actual indústria literària, queden molts projectes interessants en el calaix per unes raons: per la seva raresa, per la seva falta de venda… La filosofia infantil sembla poc viable. A més, nosaltres volíem tenir el format de caixa amb làmines. Perquè avui és el dia en què s'han venut 700 caixes. Aquí trobem l'objectiu de la nostra editorial, quan publiquem projectes que no es publicaran d'una altra manera. Era fàcil: donar-te d'alta en l'epígraf d'autònoms, registrar-te com a editorial i a partir d'aquí tot és possible”.

D'aquella època és també el llibre Zergatik nago munduan, escrit i il·lustrat per Malen Etxebeste, que participava en les sessions de filosofia infantil. Amb aquest llibre es va estrenar la secció Hipatia de l'editorial. “Un grup de nens i nenes d'onze anys, en finalitzar les seves classes, van començar a reunir-se al jardí d'Etxeben, per a filosofar sobre un tema. Un dia van escriure una carta a l'ajuntament demanant al jardí que canviés de nom, explicant per a què es reunien i què era Hipatia. I l'Ajuntament sí. Els propis alumnes van dibuixar primer el mural i posteriorment es va canviar el nom. En el seu honor li vam posar aquest nom al nostre departament que combina educació i pensament”, compte Xabi. El conte Lur de Josu Galdos també està en aquesta col·lecció.

Mars de la Lluna

L'editorial permet publicar tant treballs per encàrrec com projectes propis i ha publicat recentment el seu segon treball de collita, Mare. Ha estat la iniciativa més col·lectiva fins ara i, com Hamaika Kutixi Filosòfic, sorgeix per vocació de cobrir un buit.

Xabi troba a faltar un espai que acosti als joves a la poesia: “Si són autors que han escrit poesia per a nens en basc, com Juan Kruz Igerabide, Yolanda Arrieta, Leire Bilbao o Mirin Agur Meabe, però a penes els que han escrit per a joves. I ocorre que els nens llegeixen poesia com un joc, però quan arriben a una edat deixen de llegir i no diguin d'escriure, si no és per a algun premi. Feia temps que pensava fer alguna cosa que fusionés als joves amb la poesia, però una cosa especial. Una vegada vaig llegir un article sobre la Lluna, i així em vaig assabentar que en una època es creia que hi havia mars en ella, i encara que s'ha sabut que no existeixen, encara hi ha zones anomenades mars: la mar de la mort, la mar de la solitud… Aquí igual tinc un tema, vaig pensar sobre mi. També se'm va ocórrer que una cançó d'Idoia Asurmendi s'anava a casar bé amb el projecte, vaig prendre un cafè amb Jon Martín i li va proposar escriure la lletra de la cançó. M'agrada imaginar projectes des del principi. Si la primera peça em falla, potser tot es posa en qüestió… Si Jon m'hagués dit que em vaig tornar boig, potser el llibre no s'hagués publicat. Però li va encantar”.

María té tres pròlegs que Xabi també tenia al cap des del principi. El primer pròleg és científic, escrit per Ana Galarraga; el segon filosòfic, d'Iñigo Martínez Peña; el tercer, literari, format per Joseba Sarrionandia. "Els pròlegs no estan per casualitat en aquest ordre, la ciència aporta informació però no pot explicar-lo tot. La part filosòfica diu que hi ha coses que mai sabrem, i això està bé, i finalment aquí està l'art. Potser perquè només podem arribar a unes coses d'art. Tots els alumnes tenen tres dimensions en el seu interior. I les tres dimensions comparteixen la mateixa característica: la cerca. El científic busca alguna cosa, el filòsof també i l'artista”. En iniciar el projecte, es van llistar
110 poetes bascos, conscients que necessitaven 29, perquè el cicle de la Lluna dura poc més de 29 dies i volien parpellejar. La majoria dels quals han rebut la proposta han mostrat la seva conformitat. “Alguns han quedat fora i ens ha fet pena. La gent sent la nostra il·lusió. No som l'editorial habitual i saben que acaronarem bé el que farem”.

Les dues branques de l'editorial han creat l'editorial Per a omplir un buit, però també tenen clar que només creant material difícilment empenyeran als joves a llegir. “Crear producte és important, però sobretot depèn de qui i com els impulsa. Enguany s'ha
posat en marxa el grup de lectura infantil. Xabi fa treballs de guia i s'han apuntat 53 joves, és terrible”, diu Eneko.

Li sembla igual al seu germà petit: “Ells viuen còmodes amb la tauleta i el mòbil. Són més atractius que els llibres, i hem de reconèixer-ho. Per tant, vostè ha d'arribar a ells. Només amb llibres interessants, els joves no s'interessen per la literatura, hem d'estar amb ells. I això és treball dels professors, dels pares i de la societat. És difícil que els joves madurin llibres per si mateixos”.

La literatura és la segona branca de l'editorial 1545. A més de les publicacions, organitzen activitats literàries en el municipi. “Publicar el llibre està bé, però si es queda en la prestatgeria és com no sortir. Bernat Etxepare deia ‘euskara, jalgi hadi plazara’ (l'editorial deu el seu nom a l'any de publicació de Linguae Vasconum Primitiae), perquè el nostre lema és ‘literatura, jalgi hadi plazara’. Tant amb nens, joves i adults. Ara ens agradaria crear un grup de lectors de joves”.

Seria un pas més en l'intens moviment cultural que d'una altra manera s'observa al poble. Segons els dos germans, des de la pandèmia s'aprecia un procés de penetració entre els amants de la cultura. “Escriptors, escultors, gent d'arts plàstiques… A Oiartzun sempre hi ha hagut moviment cultural, però les noves generacions venen molt fortes. Hi ha molts aficionats a la filosofia. Segons Agustín Arrieta, en el seu llibre Els debats nocturns, Oiartzun és una petita Atenes”. Concreten que aquesta tendència ve a reforçar el pròxim centre cultural i la cooperativa que el dinamitza. “Es tracta d'un projecte públic comunitari, el model del qual és la Mesa de Cultura d'Azpeitia, que conjumina a ciutadans, creadors i associacions”.

Lent, però segur que no
els falta idees per al futur. Tenen clar, no obstant això, que el ritme de treball ha de ser sostenible. “Dues o tres vegades a l'any pot ser una mesura adequada. Mare ha demanat molta coordinació i en un moment donat seguirem amb projectes més petits”. Pròximament es publicarà un conte d'Uxue Alberdi i un altre d'Irati Goikoetxea i il·lustrat per Irrimarrak –Irene Irureta i Garazi Gorroño–, titulat Nor, que té com a tema la identitat sexual. També està en camí un àlbum il·lustrat de literatura infantil, traduït de l'anglès per Garazi Ugalde.

D'altra banda, tots dos germans estan satisfets treballant junts. A Eneko li fa especial il·lusió compartir l'editorial amb Xabi: “Estic esperant la pròxima pedrada. Quan veus que un teu té un gran acolliment, t'omple molt i veure que tot queda guardat en un llibre és bonic”. Xabi també està encantat de seguir el camí del seu pare. “Soc professor, però sempre em dedico a la literatura: soc responsable del racó del llibre de la ikastola, estic llegint contes tots els dies… En educació ens costa molt dedicar temps al pensament i a la poesia, perquè demanen un altre ritme. Ens hem acostumat a fer-ho tot ràpid i a petites dosis, i moltes vegades no tenim temps per a parlar i reflexionar junts. Si la creació d'una editorial és un acte contrari al corrent, treballar aquests temes en l'ensenyament. En qualsevol cas, la constatació que estàs intentant omplir aquest buit que tantes vegades sentim, omplen molt u”.