Se sap que existeixen diferents règims tributaris entre els Estats membres de la Unió Europea (UE). Això afecta a l'estructura i tipus tributari. En el cas de l'Impost de societats, els impostos també difereixen molt d'un país a un altre, i en aquest àmbit podem situar a Holanda, Irlanda, Malta, Xipre i Luxemburg en la categoria de paradisos fiscals. Aquesta bretxa és una evidència de la feblesa de la Unió Europea en matèria tributària i és un dels principals punts febles per a la cohesió de la UE. En l'actualitat, l'Estat del benestar europeu està recompensant que els ingressos fiscals de les empreses siguin cada vegada més baixos. En aquesta direcció incideix la competència fiscal descendent entre els Estats, la qual cosa ha portat a la Comissió Europea a manifestar la seva preocupació i a reivindicar la necessitat d'una certa harmonització.

En aquest sentit, la decisió d'un emblema empresarial de l'Estat espanyol, Ferrovial, de traslladar la seva seu a Holanda ha estat molt coneguda. La principal raó donada, la inseguretat jurídica de l'Estat, és increïble i ha quedat palès que la reducció fiscal ha estat la principal causa del moviment. Aquesta empresa està liderada per una elit nascuda en règim estatal i, sent un beneficiari històric d'aquest Estat, la decisió ha generat un gran renou. Aquest canvi de seu amb múltiples vèrtexs posa en qüestió la sostenibilitat d'un cert règim de benestar dels estats europeus. De fet, en l'economia mundial el poder de poder de les empreses transnacionals preval sobre el de la majoria dels Estats.

Ferrovial defensa la feblesa fiscal de la Unió Europea. En el camí de la cohesió econòmica i social a Europa, el fet que no s'hagin fet passos conjunts en la fiscalitat constitueix una greu barrera. D'aquesta llacuna es beneficien els països citats inicialment. Aquests països, seguint un model de baixa imposició, solen atreure empreses, incrementant la recaptació fiscal i l'ocupació, perjudicant els seus Estats membres. Una estimació realitzada per Oxfam afirma que el sistema fiscal holandès genera un forat de 22.000 milions d'euros anuals per a la resta d'Estats del món. Els beneficis desviats per les empreses transnacionals cap a paradisos fiscals van fer perdre a l'Estat espanyol un mínim de 4.000 milions d'euros en 2019 i a l'Estat francès 4,6 mil milions d'euros en el mateix any (un estudi del Senat francès va elevar aquesta pèrdua a 30-36 mil milions d'euros per a 2022).

En la mateixa línia, els gegants estatunidencs (Apple, Google, Intel, Meta i Pfizer) han instal·lat la seu europea a Irlanda per a reduir la càrrega tributària. Irlanda duplica la grandària de la seva economia amb el dúmping fiscal des de 2014, mentre que el PIB del conjunt de la UE creix un 23%, segons dades d'Eurostat.

La realitat del dúmping fiscal i de l'evasió fiscal és tan insostenible que el mateix president de la comissió financera, Paolo Gentiloni, va anunciar fa dos anys la posada en marxa d'un pla per a establir un impost comú sobre societats a la UE. És evident que encara no s'ha fet.

Si no existeix harmonització fiscal, el dúmping fiscal entre Estats es mantindrà en benefici de les grans empreses i transnacionals i en detriment de la cohesió territorial i social. L'existència d'una moneda única en la zona euro, sense un sistema tributari unitari, va en contra de la lògica econòmica, tant des del punt de vista de l'eficiència com de la viabilitat econòmica. I això podria acabar amb el benestar i la cohesió social.