Potser els que teniu nens petits conegueu la dinàmica dels racons que es donen a l'aula en Educació Infantil. En ella els nens poden desplaçar-se en una dinàmica contínua d'exploració, experimentació, aprenentatge i compartició. Els racons tenen diferents temes, materials, eines, i els nens poden fer coses diferents en cadascun d'ells, o barrejar coses, creant noves dinàmiques de joc amb el que tenen. Jo no soc expert en educació, però quan penso en un ambient d'aprenentatge no em ve al capdavant una habitació, ni una pantalla tan utilitzada avui dia… Em venen al capdavant els racons d'Educació Infantil, els materials, els instruments i les relacions. Els racons d'Educació Infantil són per a mi una inspiració.

La tecnologia s'ha estès en l'educació fins a arribar a ser necessària per a entendre el món. Des de Primària ja estan experimentant en els centres diferents tecnologies, sobretot programació. En l'aprenentatge de les tecnologies, els educadors han entès la necessitat de fer-ho. Anem adquirint coneixement amb fer-ho. En l'actualitat, aquests processos d'elaboració de tecnologia estan adaptats a les realitats limitades dels centres, tot està limitat a unitats de coneixement: Kits, projectes... Potser aquesta és la forma més eficaç de controlar el procés d'aprenentatge.

Però sense Kits, sense projectes tancats... què passaria si s'oferís als alumnes un ambient d'aprenentatge de tecnologies? Què passaria si, igual que els nens petits juguen lliurement en els racons, els joves disposessin de racons tecnològics en els quals experimentessin, exploressin tecnologies amb altres joves i persones, i s'allunyessin de kits i processos tancats? Com una dinàmica així transformaria el nostre sistema educatiu? I les formes de creació tecnològica? Les societats que vivim?