Juan Margarita fusiona arquitectura i poesia. Els quals li preguntaven per la relació entre totes dues disciplines, en la creença que la unificació d'aquestes dues pràctiques era excepcional. En aquests casos, ella responia que tots dos àmbits tenien grans similituds, ja que per a Margarita, tant l'arquitecte com el poeta, independentment de les matèries primeres i tècniques de cada zona, l'objectiu ha de ser construir estructures sòlides.

L'autor català va construir estructures sòlides a través de l'art, anses. En aquests suports, com ell insistia, buscava consol. I no és d'estranyar que així ho fes: va tenir passatges durs en la seva vida i va haver de suportar, entre altres coses, la mort de dues filles. L'arquitecte de molts edificis va conèixer també la cruesa de la falta de refugi.

Últimament he tornat a agafar els treballs de Margarita que tinc a casa. En ells acabo de veure una tendència que va desenvolupar en la seva bibliografia: que a partir d'un moment determinat va començar a escriure en els llibres. Pel que sembla, amb el pas dels anys, va acudir deliberadament als epílegs: escrivia el llibre, reflexionava, proposava al lector un diàleg prosa. Amb la finalitat de consolidar l'edifici descrit.