argia.eus
INPRIMATU
Maitane Azpiroz. 'La Trapecionista'.
“És molt difícil que algú mori una cosa tan personal”
  • La ballarina i trapezista Maitane Azpiroz La Trapecionista s'ha format en circ i dansa (Pamplona, 1982). Quan estava creant l'obra d'Artxipielago tirant de la idea de la càrrega, va haver de quedar-se embarassada i passar el testimoni a un altre company. Ara no ho representa en l'obra, però ho corregeix. El nou treball el posarà en escena en diferents localitats navarreses: 23 d'abril en Lodosa, 2 i 4 de juny en Zizur Major i 15 d'octubre en Aoiz.
Olaia L. Garaialde 2023ko martxoaren 21a
“Izaeraren parte garrantzitsu bat utziz gero triste jartzen zara eta haurdunaldirako oso arriskutsua da”. (Argazkia: Kiko Ortega)
“Izaeraren parte garrantzitsu bat utziz gero triste jartzen zara eta haurdunaldirako oso arriskutsua da”. (Argazkia: Kiko Ortega)

Des de petits balles, però després et vas submergir en el circ. Com ho recorda? Quan estudiava filosofia a Sant Sebastià
buscava respostes, però com les meves preguntes no finalitzaven, no cobrien les necessitats, el segon any dels meus estudis vaig ser a Barcelona a satisfer la meva curiositat. Estava en una escola de dansa, però era massa institucional i rígid per a mi, i vaig veure que no era moment.

El circ és diferent. Més pròxima i solidària. Em vaig trobar amb un amic i em va dir que havien de fer un taller de circ en la Miraculosa de Pamplona, en el Teatre Mira. Després del curs vaig sentir una bona premonició i des de llavors faig el circ. En aquesta època també vaig començar a ballar la dansa contemporània.

Foto: Josu Santesteban

Per què va triar el trapezi?
Volia ser un acròbata de la terra, però em vaig adonar que tirar el cos em feia por i vaig veure que el trapezi em feia por. A més, m'agradava molt l'altura. Les dues coses coincideixen.

Tens entre mans l'espectacle Artxipielago. Com ha estat el procés creatiu? Vaig començar a investigar Gune en l'espai creatiu amb matèria, àrea
i memòria del cos. Transport de
sorra en forma de càrrega. En definitiva, en el meu interior tots ells són càrregues innecessàries, projectes impossibles, relacions amoroses impossibles... càrrega de tot el que ha passat en la vida. I com ho portem d'un lloc a un altre, però no podem alliberar-lo. Aquesta va ser l'arrel, però després ha anat canviant.

Quan et vas quedar embarassada vas haver de canviar el projecte, ara el representa Teresa Magallón Cortés. Com ha afectat l'obra? Havia de prendre
una decisió. Li vaig passar el meu paper a ell, però és un tema molt difícil: la sensibilitat cap al cos i la relació amb tot element és una reflexió molt personal. Llavors vaig veure que havia de portar-me a una altra perspectiva. A més, per a mi la qualitat física era molt important.

Què significa quan parla de qualitat física? La densitat del cos,
com es mou, quin és el motor i com sent vostè la influència d'un objecte o element extern… És a dir, com reacciona el cos davant aquest element o davant aquests estímuls.

Com va ser la decisió? Crec que
vaig prendre bona decisió. En el procés he sentit moltes emocions, al principi bé, content, però també amb por, perquè és molt difícil que algú mostri una cosa tan personal. Ha estat un repte dur. A més, el fet que una persona amb una altra sensibilitat mori li ofereix una altra cosa.

Pensa tornar a agafar el testimoni?
No sé. Al principi la intenció
era tornar a fer-la jo, però igual crec una altra cosa. No obstant això, cal estar en forma i encara no estic com abans.

Foto: Kiko Ortega

Tant el circ com la maternitat exigeixen dedicació. Com portes la conciliació? Com tots dos
són exigents, al principi tot era molt difícil, perquè és molt difícil gestionar la frustració. Vols anar a entrenar, a fer les coses que t'agraden, però t'adones que no pots estar molt limitat. Crec que és important tenir una xarxa de suport, sobretot al principi. Normalment els que som mares som una persona de referència per al nostre fill, jo m'he sentit només en alguns moments.

Una vegada embarassada, quan va deixar d'entrenar? Vaig ballar
fins a l'últim mes i els vaig deixar quan portava el trapezi, els draps i l'escalada uns cinc mesos. Record que escalava i no podia caminar pel pes de l'estómac, llavors vaig decidir que no tenia sentit si no ho gaudís.

"Hi haurà mares que vulguin estar tranquil·les, descansant i altres que vulguin seguir aficiendo, és a dir, portar una vida normal, sempre sabent quines són les limitacions

Ha estat jutjat? Durant l'embaràs tothom em deia que
em deixés l'afició. Em sembla molt mal que la gent faci això. Si a una persona li agrada caminar amb bicicleta, per què no ho farà? El seu cos està acostumat. L'abandó pot posar en perill la identitat de la mare. Si deixes una part important de la teva personalitat et poses trista i és molt perillós per a l'embaràs. Sé el que puc fer sense posar en perill la meva vida, no m'ha de dir vostè.

Per tant , es tendeix a inhabilitar a les persones embarassades? Hi haurà mares que vulguin estar tranquil·les i altres que vulguin seguir amb aficions, és a dir, portar una vida normal, sempre sabent quines són
les limitacions. Són opcions, com es tria la maternitat. L'experiència pot ser molt bonica, però també molt lletja perquè és dependent, i hem de parlar amb naturalitat.

Buscant sempre

"La meva fortalesa és la sensibilitat que tinc sobre la humanitat, és a dir, com ho sento, quin tipus de relacions produïm, d'on generem, representativitat, emocionalitat... Estic en una cerca constant de bellesa i moviment. On està la bellesa? Què és? O com es pot transmetre? Quan parlo de bellesa no parlo de bellesa basada en cànons tradicionals, sinó de contrastos de sensibilitats".