Cada any, 600 hectàrees de terreny de cultiu desapareixen en Iparralde. Es dirigeixen a l'edificació, a altres sectors de l'economia o als mitjans de transport, perdent definitivament la funció de productor d'aliments. Però també desapareixen les terres: els que no conreen estan comprant, a preus elevats, amb una lògica de consum recreatiu. En els últims temps les mobilitzacions contra aquesta mena de vendes se situen en l'actualitat.
A pesar que el fenomen no és nou, la lluita contra el comerç de terres en la zona de Berrueta d'Arbona en 2021 va posar sobre la taula el problema. La venda de dotze hectàrees i tres bastizas per 3,12 milions d'euros va despertar la queixa i la inquietud d'ELB i Lurzaindia i van començar a ocupar el lloc. L'ocupació va durar 120 dies, finalitzant amb la trobada Lurrama, en el qual es van reunir més de 6.000 ciutadans. La lluita va donar lloc a la decisió del propietari de retirar el bé de la venda. Un any després, no obstant això, va tornar a posar a la venda, pel mateix preu, però només en aquest mateix període tres edificis i quatre hectàrees; i una vegada més, gràcies a la mobilització, els compradors de París ho van fer al fetge. Es van treure de la qüestió d'Arbona dues lliçons: una, que val la pena lluitar i una altra, que aquesta tendència especulativa és legal i que avui dia res pot obstaculitzar –si no és la pressió dels ciutadans…–. Safer és una estructura que, de part dels notaris,
recull tot el comerç de terres de cultiu, i encara que té eines per a posar els béns en mans dels agricultors, la realitat quotidiana ens mostra que en alguns casos és impossible. Els safers es van crear en 1960 i aquesta societat vinculada al Ministeri d'Agricultura és l'encarregada principalment de la gestió de terres de cultiu. En concret, té dos mesos després de rebre la promesa de venda per a contestar: o exerceix el dret de tanteig –i en aquest cas el destina a l'agricultor que adquireix el bé i el fa al candidat–, o activa el dret preferent de revisió de preu –en aquest cas, proposa al seu propietari comprar-lo a un altre preu fora de l'especulació–, o no intervé –dona via al comerç en notificació–.
El principal problema és que a vegades no pot fer res, i que les zones desapareixen amb total legalitat, perquè en determinats casos de compravenda no es compleixen les condicions per a tramitar el dret de tanteig. L'organització actual també té una segona davantera forta: el propietari té l'última paraula i pot rebutjar la proposta de Safer per a seguir amb l'especulació quant vulgui. Analitzarem més de prop les competències del Safer, les seves limitacions i impossibles il·lustrant-les amb exemples concrets que han fet l'actualitat.
El dret de tanteig té per objecte l'adscripció de terrenys al cultiu. Entre les condicions per a això es troba la tinença d'un agricultor candidat a la ubicació de Safer, i en això és important el treball realitzat pel sindicat ELB i la fundació Lurzaindia, que poden aprofitar la possibilitat d'instal·lar finques i sense terra. L'any 2022 va exercir el dret a nivell departamental en 53 casos (la majoria al País Basc), i a més de tres, tots els altres van ser per a anul·lar el preu especulatiu. Suposem que l'any passat es va anul·lar en Urruña l'objectiu de vendre 1.070 metres quadrats per 80.000 euros. Però no creguis que això és només un problema costaner: en Ortzaiz també es venien 7,3 hectàrees de terreny amb el seu bastiz valorades en 25.000 euros.
En l'actualitat l'hectàrea és de 7.250 euros (sense bastiza), però res limita les vendes a aquesta proporció. Bàsicament, si el Safer no és encara, res obliga el comprador a garantir l'activitat agrària. El Maryse Cachenaut, de Lurzaindia, considera "molt important" la revisió de preus, ja que si es canalitzessin aquests enormes preus, pujaria el preu de referència… fixant les especulacions primerenques o tardanes.
“Podria dir que la majoria dels electes són conscients del problema, però creuen que no poden fer res”
Eric Penacq
En concret, a l'hora de canalitzar el dret de tanteig de revisió del preu, el propietari té tres opcions: acceptar el preu proposat per Safer –però, com podem pensar, no té interès per a això i gairebé mai ocorre–; retirar el bé de la venda; o acudir al jutjat per a fixar el preu, que tampoc és freqüent. Així, en la majoria dels casos les transaccions són anul·lades, i encara que no és una victòria completa, perquè al final aquestes terres poden quedar sense conrear fins a la venda posterior, serveix per a limitar l'especulació i no és res.
No obstant això, el director de Safer dels Pirineus Atlàntics, Eric Penacq, ha volgut matisar a ARGIA que "amb freqüència reduïm el paper del Safer al dret de compra preferent, però suposen el 20% de les intervencions, mentre que en un altre 80% el propietari deixa la venda en mans de Safer".
En 2014 es va modificar una mica la legislació, ampliant el ventall de preempciones. Fins llavors, el bé havia estat destinat al cultiu que íntegrament necessitava (suposem, si la casa no tenia activitat agrària en els últims cinc anys, llavors no podia intervenir en el comerç i així es perdien moltes terres). Des de 2014, no obstant això, els cultius poden separar-se de l'edifici i Safer pot aprofitar l'opció de compra preferent de terres. Així va ocórrer en el cas de Berrueta d'Arbona, però el propietari no va acceptar la proposta de Safer. L'única opció de Safer era comprar a un preu de 3,14 milions d'euros fixat pel seu propietari. L'impossible "" financera i políticament, segons Penacq, no sols no negar aquests diners, sinó incloure'l en la lògica especulativa. Un any després, a l'hora de vendre les quatre hectàrees i les bastizas, Safer va activar el mateix camí, però el propietari li va actuar el mateix. Aquí tenim, doncs, el límit: el propietari té l'última paraula.
"Legalment no podem intervenir en tots els casos. Podria dir que en el cas dels béns lliures de baluards no hi ha problema i que sempre podem canalitzar aquest dret, que som limitats quan el bé també és bastiz... en alguns casos no podem fer res", diu Penacq, subratllant la necessitat d'adequar la llei.
En primer lloc, la bastiza ha de tenir una funció de cultiu i aquesta en els cinc anys anteriors a la venda. És a dir, si fa sis anys van parar l'activitat agrària, llavors el Safer no pot fer res. Per això, sobre la casa de Berrueta en Arbona no van poder proposar una via de compra a un preu moderat. El Cachenaut de Lurzaindia també diu que aquest límit és problemàtic, perquè així perd el cultiu al País Basc Nord.
Però no és per això que no s'utilitzi aquest camí. Bàsicament, seguint el recent acord subscrit entre Safer i l'Euskal Hiria Elkargoa, el dret a la preempmoción de revisió del preu s'exercitarà en totes les transaccions encaminades a una lògica especulativa, i el col·legi es col·locarà sistemàticament com a "garantia". Penacq diu que és un pas important: "aquest acord ens mostra la voluntat política del Col·legi Basc de Nuclis urbans d'impulsar el territori".
El cas d'Arbona ens va mostrar múltiples limitacions, entre les quals es troba la següent manca jurídica que en els últims temps estan utilitzant especuladors per a evitar la competència de Safer:
A l'inici de l'any ja coneixíem aquesta treva gràcies, una vegada més, al seriós treball de conservació realitzat per Lurzaindia i l'OCDE. Bidarrain, un propietari venia setze hectàrees de terra a un corredor d'asuranzas francès per 90.000 euros, però després de la venda el comprador només adquiriria la nua propietat, sense el gaudi de les terres. Per què? Perquè venent en dues parts evita amb tota legalitat el dret de compra preferent de Safer. Mediabask va parlar amb el comprador i al to de menyspreu li va tocar també la tòfona: "Ell també era un pagès fill" i no tenia el propòsit d'aconseguir el plaer a temps, perquè els seus fills es converteixin en pagesos en el lloc... En l'art, ell no és un llaurador, és un ric mediador d'asuranzas i està destinat a una càrrega que no pot ser conreador.
“Euskal Herria està lluny de l'autonomia alimentària, per això la protecció dels sòls ha de convertir-se en el gran
repte” Maryse Cachenaut
Lurzaindia denuncia aquest camí: "Denunciem com a defensors de la terra que volem per als aliments aquestes preses de terra dels no conreadors, que perden la seva vocació d'aliment. El País Basc està lluny de l'autonomia alimentària i la protecció dels cultius ha de convertir-se en el principal repte. En aquest sentit, els preguntem per l'abandó d'aquestes compres de terres". Aquest muntatge jurídic "no és acceptable" també des del punt de vista del director de Safer.
Així, la majoria dels agents culturals veuen la necessitat d'adaptar la llei i en aquest sentit va la proposició de llei presentada l'any passat pels diputats Vincent Bru i Jean-Bernard Sempastous. Aquest text suposa, d'una banda, la declaració de "caràcter d'interès general" del cultiu i, per un altre, l'ampliació del dret d'adquisició preferent del Safer. Es tracta d'un conjunt de "forats jurídics", amb l'ajuda de Stephanie De Los Angeles, experta en Dret Rural. "Per a nosaltres són propostes positives. No ho arreglarà tot, però és una millora", diu Cachenaut de Lurzaindia. Avui dia no tenen informació sobre aquesta via legislativa i diu que “és important pressionar” perquè aquesta llei sigui definitivament votada.
Cal fixar-se també en el número inicial: 600 hectàrees de terres de cultiu desapareixen cada any en Lapurdi, Nafarroa Beherea i Zuberoa. En relació amb aquesta artificialización del sòl, tant les cases del municipi com l'Associació Basca de Nuclis urbans tenen una gran responsabilitat. Si es pregunta si els càrrecs electes són conscients d'aquesta desaparició de terres, Cachenaut diu: "Alguns sí i ttipan menjar zones de cultiu. Però, és una quimera o una aplicació de la llei? No sé. Necessitem la mobilització i els nostres instruments, però, no obstant això, necessitem una llei en els assumptes relacionats amb la terra".
El document Pla Local d'Urbanisme i els mapes comunals són les cartografies dels pobles en les quals els terrenys agrícoles estan protegits de l'artificialización. Però també és un instrument més d'interès, incidir en els Fons de Cultiu que a la fi de l'any passat el Col·legi Basc de Nuclis urbans ha confiat als electes: els instruments per als fons de terra, tal com apareixen en el manual. També li hem preguntat a Penacq, director de Safer, pel grau de consciència de les cases del poble, però no vol expressar la seva opinió: "No em correspon de veritat jutjar el treball dels electes. Però és evident que el País Basc Nord és un territori complex i que les problemàtiques són diferents a l'interior i en la costa. Podria dir que són conscients del tema, però que molts electors desconeixen els instruments per a preservar els terrenys de cultiu i per a canalitzar la successió de finques. La majoria dels electes són conscients, però creuen que no poden fer res". En tal cas, el Llibre Guia del Col·legi negarà la seva funció.
L'adaptació cartogràfica pot fer que els terrenys destinats al cultiu es converteixin en edificables. Sobretot perquè es preveu un augment de la població i perquè el Programa Local de Residències, votat pel Col·legi, implica el compromís de construir 2.686 habitatges a l'any, fins a l'any 2026.
La zona de Marienia, en Cambo, és un exemple d'aquest fenomen: s'han adquirit 3,7 hectàrees de terreny per a la construcció de 94 habitatges per la compota empresa Bouygues Immobilier. No obstant això, el col·lectiu ELB, Lurzaindia i Marienia Ez Hunki no admeten que "les terres marienesas són molt bones per al cultiu, però una vegada artificializadas no seran més productives". La qüestió està en el tribunal, amb la intenció de paralitzar també el projecte per via judicial.
Els que s'han mogut durant anys entorn de l'OCDE saben que aquest sindicat no sempre ha tingut un camí fàcil, que no sempre ha rebut un suport tan ampli en la lluita per les granges i les terres de cultiu i que la seva actual col·laboració amb Safer no ha estat sempre possible. Per a començar, perquè no se li donava cabuda en l'assemblea tècnica de l'estructura. Els agents implicats –sindicats, bancs, mutualitats i representants de col·lectivitats– estan analitzant les transaccions, discutint sobre l'activació del dret a la preempición i decidint a qui es destinarà el bé quan hi hagi més d'una candidatura. És a dir, és un punt de decisió important, i si en l'actualitat l'OCDE també té representant, no sempre ha estat així. Prova d'això és que GFA Lur, estructura amb el mateix objectiu de Lurzaindia, convertida en Lurzaindia en 2013, pretenia el caseriu de Ganga d'Ainharbe per als pagesos sense terra Jasmine i Fredo Larragnaga (on ja treballava Fredo, representant a la seva recentment mort llaurador, però a l'una del sindicat Safense i el seu cònjuge vidu). Cinc van votar a favor de la candidatura de la DFG, però sis a favor de l'altre. La lluita va ser violenta, va haver-hi mobilitzacions i en elles van ser detinguts, jutjats i colpejats. Però la solidaritat va ser major i, finalment, el propietari va acceptar destinar la finca a Fredo i Jasmine: la DFG va comprar les terres –amb 2.500 accions de 63 euros de compra dels ciutadans– i l'associació Bizitegia, amb 250.000 euros de solidaritat ciutadana. Poc després, l'OCDE aconseguiria un lloc dins del Safer, obrint el camí per a portar internament les lluites anti especulació i per la instal·lació de pagesos.
En aquesta reunió tècnica, Cachenaut, membre de l'OCDE, diu que avui dia continuen sent de menys. Però no tenen cap impediment: "Cal estar, i ser, perquè quan existeixes no pots fer-ho com si no ho fessis".
Del realitzat per l'OCDE i la DFG Terra/Lurzaindia, Cachenaut conclou que "Aquí estem i cal sentir-nos orgullosos de nosaltres mateixos. Tots obliden molt d'on venim, tots parlen de "l'assumpte d'Arbona", però sempre obliden nomenar ELB i Lurzaindia... Cal recordar d'on han arribat els assoliments". Com en tota lluita social, les victòries mai cauen del cel.
El reportatge es completa amb una entrevista a Isabelle Pargades, vicepresidenta de l'Associació de Centres Urbans Bascos, encarregada del cultiu i l'alimentació:
Els dos principals electes de Kanbo (l'alcalde i el primer ministre) són els rabiados. Tres ciutadans han estat colpejats amb una plainta, per protestar a favor del desallotjament de la veïna Marienea.es la segona vegada que, a les 06.00 del matí, ens treuen del llit (amb el... [+]
Kanboko Marieniako higiezin proiektuaren kontra bildu dira elkarte eta herritarrak larunbat honetan. Larunbatean, mahai inguru eta tailerren bidez herritarrak sentsibilizatu nahi izan dituzte Bouygues Immobilier agentziaren proiektuaren desmasiez.
La devastadora tendència al negoci amb el ciment no cessa en Berango, i en aquest moment estem vivint dos moments importants. D'una banda, s'estableix la data per al buidatge forçós d'Otxantegi: 23 de novembre. D'altra banda, el procediment d'inici d'obres en la parcel·la... [+]
El Consell d'Estat francès ha decidit que l'Aixecament de la Terra elimini la destrucció de la xarxa. Encara que es confirma que aquest moviment provoca "la violència contra els béns", la il·legalització no seria "una mesura adequada, necessària i adaptada". És una bona... [+]