Bilbao florirà i tornarà a fer ressò del basc en set o disset carrers estridents, i s'estendrà als eixamples i es prolongarà per barris fins a Otxarkoaga i més enllà. La primavera arribarà al nostre idioma després de l'hivern dels segles. Ocorrerà aquesta primavera. La floració de Bilbao. Ja era hora! Doncs de tot!

La floristeria avançada continuarà a la ciutat des de molt primerenc mes de març fins a l'entrada de la primavera, amb 150 creadors, artistes i més, que en multitud de dies llançaran altres tantes propostes.

Tots necessitem la primavera, i sobretot el basc és necessari a Bilbao. Vindrà la setmana que ve, com diuen els navarresos. Perquè Navarra va donar suport a la continuïtat del basc a Bilbao i el seu entorn, fins que els senyors castellans es van germanar amb els seus senyors i van obligar també a la llengua castellana. I així continua sent, forçant-se anacrònicament a Bilbao. Fa temps que el basc va ser la llengua principal dels bilbaïns i bilbaïnes, i fa temps que l'atac contra el basc i la imposició del castellà entre nosaltres.

Si així ha estat i és avui dia, què hem de fer els bascos a Bilbao? Florir el basc, per descomptat. Sembrar la llavor, plantar flors, cuidar el jardí. No deixi que ningú talli flors. I llevar les males herbes perquè el basc tingui un espai vital.

Aquesta primavera ens reunirem a Bilbao molts jardiners. Bernardo i Ruper arriben a trencar el malson i a disseminar tots els tresors del seu interior; poc després, el mateix Gabriel, que viatja per Bilbao, xerrarà en Ibaizabal i es rejovenirà en Otxarkoaga. Benito se sent la llibertat en l'Arriaga. "Aquest és el despedimiento", va dir Maurizia, ens menja el que s'ha dit i s'accelera en un romiatge intens a l'Alhóndiga. Perquè Joseba també s'ha acostat des de lluny a Bilbao en aquesta ocasió, i m'atreveixo a treballar en una pedrera de nous creadors! Com tant seran els nous creadors en aquesta conquesta…

Però l'hivern no vol abandonar Bilbao. Repeteixen l'altar winter is coming des dels palaus d'injustícia hivernal. Per motius comercials marquen les nostres històries més volgudes amb supertítulos estranys. La pròpia cova d'Anboto ha perpetuat la presó negant el tercer grau a Marijaia. Però potser no funcionen, perquè ve la primavera i Bilbao florirà com mai abans ho havia fet.

No obstant això, ha sorgit el dubte entre els jardiners, ja que ja hem vist florir la ciutat temporalment, els jardiners en una correguda pels carrers, però com han vingut han marxat a continuació i ens hem tornat a quedar. Hem vist també que els racons s'omplien de badalls i orelleres, però també eren flors d'un dia o d'una setmana, i després les boques mudes i les orelles van tornar a sordar.

Aquesta vegada plantarem betilore a Bilbao. Entre tants jardiners, s'aconseguirà que el basc floreixi per sempre? Què necessitarem per a això? Preguntes que s'escolten les vespres de primavera.

Hem de fixar-nos en la història de la nostra ciutat. Per què es va posar el basc en la ruïna i per què es va estendre el Berbaro de Castella com a planta estranya invasora. La història ho demostra clarament, perquè va ser obligat pels senyors que tenien el poder. Per a recuperar les coses, per a poder plantar i perpetuar el basc a Bilbao i en el conjunt d'Euskal Herria, hem de crear el poder dels veïns i veïnes. Això sí floració.