Bilbao florirà i tornarà a fer ressò del basc en set o disset carrers estridents, i s'estendrà als eixamples i es prolongarà per barris fins a Otxarkoaga i més enllà. La primavera arribarà al nostre idioma després de l'hivern dels segles. Ocorrerà aquesta primavera. La floració de Bilbao. Ja era hora! Doncs de tot!
La floristeria avançada continuarà a la ciutat des de molt primerenc mes de març fins a l'entrada de la primavera, amb 150 creadors, artistes i més, que en multitud de dies llançaran altres tantes propostes.
Tots necessitem la primavera, i sobretot el basc és necessari a Bilbao. Vindrà la setmana que ve, com diuen els navarresos. Perquè Navarra va donar suport a la continuïtat del basc a Bilbao i el seu entorn, fins que els senyors castellans es van germanar amb els seus senyors i van obligar també a la llengua castellana. I així continua sent, forçant-se anacrònicament a Bilbao. Fa temps que el basc va ser la llengua principal dels bilbaïns i bilbaïnes, i fa temps que l'atac contra el basc i la imposició del castellà entre nosaltres.
Si així ha estat i és avui dia, què hem de fer els bascos a Bilbao? Florir el basc, per descomptat. Sembrar la llavor, plantar flors, cuidar el jardí. No deixi que ningú talli flors. I llevar les males herbes perquè el basc tingui un espai vital.
Aquesta vegada plantarem betilore a Bilbao. Entre tants jardiners, s'aconseguirà que el basc floreixi per sempre?
Aquesta primavera ens reunirem a Bilbao molts jardiners. Bernardo i Ruper arriben a trencar el malson i a disseminar tots els tresors del seu interior; poc després, el mateix Gabriel, que viatja per Bilbao, xerrarà en Ibaizabal i es rejovenirà en Otxarkoaga. Benito se sent la llibertat en l'Arriaga. "Aquest és el despedimiento", va dir Maurizia, ens menja el que s'ha dit i s'accelera en un romiatge intens a l'Alhóndiga. Perquè Joseba també s'ha acostat des de lluny a Bilbao en aquesta ocasió, i m'atreveixo a treballar en una pedrera de nous creadors! Com tant seran els nous creadors en aquesta conquesta…
Però l'hivern no vol abandonar Bilbao. Repeteixen l'altar winter is coming des dels palaus d'injustícia hivernal. Per motius comercials marquen les nostres històries més volgudes amb supertítulos estranys. La pròpia cova d'Anboto ha perpetuat la presó negant el tercer grau a Marijaia. Però potser no funcionen, perquè ve la primavera i Bilbao florirà com mai abans ho havia fet.
No obstant això, ha sorgit el dubte entre els jardiners, ja que ja hem vist florir la ciutat temporalment, els jardiners en una correguda pels carrers, però com han vingut han marxat a continuació i ens hem tornat a quedar. Hem vist també que els racons s'omplien de badalls i orelleres, però també eren flors d'un dia o d'una setmana, i després les boques mudes i les orelles van tornar a sordar.
Aquesta vegada plantarem betilore a Bilbao. Entre tants jardiners, s'aconseguirà que el basc floreixi per sempre? Què necessitarem per a això? Preguntes que s'escolten les vespres de primavera.
Hem de fixar-nos en la història de la nostra ciutat. Per què es va posar el basc en la ruïna i per què es va estendre el Berbaro de Castella com a planta estranya invasora. La història ho demostra clarament, perquè va ser obligat pels senyors que tenien el poder. Per a recuperar les coses, per a poder plantar i perpetuar el basc a Bilbao i en el conjunt d'Euskal Herria, hem de crear el poder dels veïns i veïnes. Això sí floració.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]
Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]