Amb l'excusa d'un acte que no esmentaré aquí, un amic íntim em va regalar la planta L'amor de l'home (Tradescantia fluminensis), perquè li va semblar la planta més apropiada per a regalar a una vollera. Ho vam posar en una prestatgeria de la casa, al costat de la planta gegant Monstera deliciosa, la costella d'Adán, portada unes setmanes abans pel seu company de pis. Aquell altarillo que semblava un homenatge al patriarcat va durar pocs dies, va començar a treure taques blanques i forats a l'amor de l'home, i quan faltava el sol el vam posar en un altre racó amb més plantes. El resultat és que abans de morir va contaminar totes les altres plantes.

A part del broma d'una convivència impossible entre una vollera i l'amor de l'Home, atesos els noms de les plantes, ens va semblar una al·legoria entre l'anècdota masculina hegemònica i l'amor romàntic. Com se sentia petit i senzill al costat de la costella d'Adán, va començar el seu acte-destrucció portant-li tot el que va trobar pel camí. Va morir assassinant als altres.