Moltes vegades les entenem com una tecnologia i una innovació. La naturalesa de la tecnologia és tan antiga. La germana major de la tecnologia és el coneixement. Creem tecnologies per a practicar la ciència, la pràctica de la ciència aporta coneixement, coneixements, possibilitats de generar diferents tecnologies... i així anem comprenent i incidint en el món que vivim. En aquesta influència es barregen les passions que tenim en l'ésser humà, i el resultat és necessàriament beneficiós per a uns i per a uns altres no.

En la nostra societat utilitzem indicadors d'impacte per a mesurar la innovació. És a dir, mesurem la capacitat d'influència. Aquesta eficàcia pot ser molt variada. Crec que, sabent que estic simplificant molt, hi ha dos grans objectius que es mesuren amb indicadors d'impacte: el benefici i la transformació social. Crec que aquests dos indicadors són diferències d'una mateixa moneda. Les activitats orientades a l'obtenció del rendiment tenen capacitat de transformació social. I les activitats amb capacitat de transformació social tenen capacitat de generar beneficis. Aquesta és, en definitiva, la idea d'innovació. I potser entenem que són innovadors pel paper de la tecnologia en això.

Cap al 8 de març vull dedicar la meva columna setmanal a les antigues bruixes. La tecnologia, la ciència i els coneixements que van inventar en els seus treballs per a possibilitar la creació van permetre el benestar de moltes dones individuals. Però també vull oferir a les bruixes dels nostres temps i a l'indicador innovador que utilitza per a mesurar l'impacte: la igualtat.