La ràdio televisió pública turca TRT va llançar la notícia una setmana després que el 6 de febrer es produís un terratrèmol mortal: la policia va detenir a l'inspector de construcció Nazmi Tosun, que al seu torn era representant de l'Apartament Emre, una de les milers d'urbanitzacions abandonades al fisurar el terreny. Per a llavors, el govern de Recep Tayyip Erdogan havia detingut a altres contractistes i, segons la cadena pública, seguia a 33 persones del sector de la construcció. Posteriorment es va conèixer que la policia tenia preparada una llista de més de 113 persones del sector de la construcció.
A Kurdistan, a la frontera entre Turquia i Síria, un terratrèmol de magnitud 7,5 en l'escala de Richter, conegut pels occidentals de Turquia com Giziantep, prop de la ciutat de Dîlo, ha enterrat a milers de persones entre maons i formigó. Si tenim en compte les fonts oficials de Turquia, en el moment en què estem escrivint aquestes línies són almenys 41.000 els morts, però segurament aquesta xifra serà major quan el lector rebi aquest setmanari. A Síria mai sabrem l'abast de la catàstrofe.
El president de Turquia vol ocultar les seves greus responsabilitats en les polítiques de construcció, on s'han de situar les amenaces contra els ciutadans i les detencions dels contractistes
A mesura que avancen els treballs de desenrunament i passen els dies, l'empipament i les queixes dels ciutadans han augmentat, a causa de la lentitud del Govern de Turquia en l'enviament de l'ajuda, fins i tot la ubicació d'una gran zona afectada pel terratrèmol a Kurdistan ha hagut de veure amb aquesta actitud d'impedir rescats en determinats llocs, denunciada per diversos mitjans kurds. Però la indignació només s'ha ampliat amb la vista de l'època en la qual es van construir molts edificis caiguts, del seu estat, i de com el govern turc ha gestionat en general el tema de l'urbanisme en un àmbit sísmic tan violent. La conseqüència és cada vegada més clara: no ha estat un accident, es podien evitar milers de morts.
Els corresponsals Tom Bateman i Laura Gozi de la cadena britànica BBC han estat els primers a obrir aquest dubte de gestió. “Durant molts anys, els experts adverteixen que molts nous edificis a Turquia no són segurs a causa de la corrupció endèmica i a les polítiques governamentals”, diuen els periodistes. Segons han explicat, aquestes polítiques han provocat que el Govern de Turquia no hagi vist i els contractistes incompleixin les normes contra el terratrèmol: “Milers d'edificis s'han enfonsat amb el terratrèmol i ha sorgit el dubte de si la catàstrofe natural ha augmentat les mans de l'home”.
La BBC també ofereix proves gràfiques en el seu web, Turkey earthquake: Why did sota many buildings collapse? (“Terratrèmol de Turquia: Per què s'han produït tants edificis?”) sota la capçalera. Es poden veure, per exemple, dues fotografies d'una gran torre de la ciutat d'Iskenderun, la de la dreta totalment triturada, la de l'esquerra completament nova, tal com es va inaugurar en 2019. La BBC ha comprovat que tots dos són el mateix edifici i que el de l'esquerra era d'una campanya publicitària de la constructora per a assegurar l'estricte compliment de la normativa.
Izmit 1999: normes i amnisties
La normativa urbanística anti-terratrèmols es va aguditzar en 1999 després del sisme a la ciutat d'Izmit, prop d'Istanbul. Llavors van morir 17.000 persones i el president Süleyman Demirel va perdre les eleccions. També van crear un impost especial per a construccions més segures. Però en les escumes de la bombolla urbanística, i desaconsellant les recomanacions de geòlegs i arquitectes, moltes dels habitatges construïts des de Turquia no han complert aquestes normes, moltes altres han estat “amnistiades” i ningú sap el que ha succeït amb els diners d'aquest impost.
Qui vulgui entendre el port que ara es troba en Erdoga pot llegir l'article de Turquia: el que amaga el terratrèmol (“Turquia: el que amaga el terratrèmol”), escrit per l'historiador navarrès Manuel Martorell, expert a Orient Pròxim. Martorell recorda que fa tres anys es va admetre a dos milions d'habitatges per amnistia: “Per a evitar el càstig, els propietaris havien d'aportar una quantitat i l'edifici es mantenia”. La meitat dels edificis turcs incompleix la normativa, incloent-hi un terç dels construïts en el poder erdogan durant els vint anys. Segons el president del Col·legi d'Enginyers, Cemal Gokce, només milions d'habitatges a Istanbul es troben en aquesta situació.
“Ara vol ocultar les seves greus responsabilitats amb les seves polítiques de construcció i, com és habitual, està prenent mesures per a treure d'aquesta tragèdia la major rendibilitat política”, assegura l'historiador. Aquí cal situar el control de les xarxes socials, les amenaces contra els ciutadans que han presentat la seva queixa, i les detencions dels contractistes: “Erdogan sap que la gestió d'aquesta crisi pot enfonsar el seu projecte polític que s'ha anat construint durant dues dècades, com ha ocorregut en el sisme de 1999. No és, per tant, absurd retardar les eleccions per a evitar el desastre polític”.
Exportació d'urbanisme barat
A més de presidir amb un dur règim presidencialista, Erdogan ha centrat el seu desenvolupament a Turquia en l'expansió de l'urbanisme barat i ha adquirit la lleialtat de les elits de la construcció. Aquestes elits, de fet, porten temps mirant a l'estranger: 40 de les 250 empreses contractistes més grans del món són turques, segons dades del prestigiós setmanari The Economist.
Turquia ha basat el seu desenvolupament intern en l'expansió de l'urbanisme barat, i ara les elits de la construcció estan orientades cap a l'exterior, sobretot a Àfrica
Turquia ha ficat la seva mà sobretot a Àfrica, aprofitant la seva posició geoestratègica. Segons el setmanari Turkish builders llauri thriving in Africa (“Els constructors turcs s'han guanyat a Àfrica”), a Àfrica és difícil competir amb inversors xinesos, per la qual cosa ha exportat un model de construcció low cost basat en la rapidesa i la mà d'obra barata local. Les fires de mostres a Guinea Equatorial i República Democràtica del Congo, els aeroports a Guinea Bissaun, Níger i Sierra Leone… són innombrables. Però segurament Turquia té al Senegal el projecte més ambiciós.
Què porta Turquia a Dakar?
Amb motiu de la Copa del Món de Futbol 2022 dels Qatar, es coneixen les desavinences entre els treballadors de la construcció. No tant els que estan passant a Dakar. A escassos 30 quilòmetres de la capital senegalesa, la ciutat de Diamniadio està emergint del no-res utilitzant formes similars. Diuen que per a pal·liar la “congestió” de Dakar, també anomenat Lake City, perquè està prop d'un gran llac, comptarà amb un centre financer amb molts gratacels, campus universitaris i un parc industrial, a més d'habitatges per a 350.000 persones. En total, la ciutat futurista costarà 2.000 milions de dòlars i s'espera que estigui acabada per a 2035.
L'any passat es va estrenar l'Estadi Olímpic Abdoulaye Wade, una instal·lació esportiva amb tecnologies capdavanteres i capacitat per a 50.000 persones. El propi Tayyip Erdogan va ser el convidat especial en l'acte inaugural, no en va l'edifici ha estat construït íntegrament per la poderosa multinacional turca Summa. L'aeroport internacional i moltes altres infraestructures estan sent construïdes per empreses turques. El president senegalès Macky Sall destaca que la seva relació amb Turquia és “tan honesta com rica”. Però com cantaria Joseba Tapia, què porta Turquia a Dakar?
Tayyip va assistir a la inauguració del nou estadi olímpic d'Erdogan Dakar,
no en va l'edifici ha estat construït íntegrament per la multinacional turca Summa
La periodista Marie Flamand, en La Vanguardia , ens ha ensenyat les condicions en les quals els migrants de Sierra Leone, Nigèria i Guinea estan construint Diamniadio, allotjant-se en les pitjors cabanyes destrossades per la policia, realitzant passejos de tres hores per a anar a treballar, setmanes de treball de set dies i cobrant només uns pocs dòlars al dia. L'agència francesa AFP ha comptat amb entrevistes i fotografies de deu treballadors per al reportatge “Diamniadio, la nova ciutat del Senegal que s'alça en condicions de “esclavitud”. “Ens criden i peguen tots els dies”, diu Ibrahim, fotoperiodista de 26 anys, que ha utilitzat pseudònims. I si el treballador retorna el cop molest… “Despedito. Per tant, quan et peguen no pots fer res, sinó silenciar-te i continuar treballant”.
L'economia capitalista s'alimenta de la construcció i millor si és barata. És igual que el ciutadà sepulti entre maons o escorri treballadors. Turquia s'ha convertit en un deixeble despietat en aquesta missió i ha prolongat els seus braços tant a Àfrica com a Àsia, fins i tot més a prop… Recentment hem sabut que Lima, la multinacional turca, remodelarà una catedral europea admirada per tanta gent: l'estadi Camp Nou de Barcelona.
Santa Marta komunitateko (El Salvador) ADES Garapen Ekonomiko eta Sozialerako Elkarteko presidentea da Vidalina Morales. “Rol horretatik harago, ingurumen ekintzailea ere banaiz, giza eskubideen defendatzailea eta emakume baserritarra; hainbat urtez borrokan egon diren... [+]
Tennessee (els Estats Units), 1820. Neix l'esclau Nathan Green, conegut com Uncle Nearest o Oncle Nearest. No sabem exactament en quina data va néixer i, en general, tenim molt poques dades sobre ell fins a 1863, data en la qual va aconseguir l'emancipació. Sabem que a la fi de... [+]
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]
L'organització Centri Tricontinental ha descrit la resistència històrica dels congolesos en el dossier The Congolese Fight for Their Own Wealth (el poble congolès lluita per la seva riquesa) (juliol de 2024, núm. 77). Durant el colonialisme, el pànic entre els pagesos per... [+]
Recentment he tingut l'oportunitat de veure l'últim treball de Pierre Carles, un autor de documentals compromès. Sota el nom de Guérilla donis FARC, l'avenir a uneix histoire (guerrilla de les FARC, el futur té història), proposa un relat renovat del conflicte armat que ha... [+]