Potser has llegit alguna vegada la frase de Marshal McLuhan “el mitjà és el missatge”. Amb això el senyor McLuhan deia que el mitjà en el qual s'insereix el missatge es converteix en part del missatge. Que amb el mitjà ja s'entén el missatge. Tenim un fenomen similar amb la tecnologia, perquè la tecnologia que tenim és reflex de la societat en la qual vivim.

Les interaccions entre els éssers humans es donen de diferents maneres, en funció de la naturalesa de les persones i de les seves possibilitats i vivències. Les interaccions entre persones són beneficioses en la majoria dels casos i una infinita font de creació, col·laboració i solidaritat. Però a vegades suposen violència, exclusió i dependència. En les últimes dècades hem anat mediant aquestes interaccions amb les tecnologies i hem après que els beneficis i els problemes que suposen les interaccions interpersonals es poden donar de noves formes amb les tecnologies. Així, la digitalització de les relacions ha portat amb si la digitalització de la violència, la digitalització del consum la digitalització de les addiccions i la digitalització dels processos ha incrementat l'exclusió. Vells problemes en els nous mitjans.

Recuperant la frase de McLuhan, les paraules “el mig és un missatge” ens indiquen que podem influir en el mig, és a dir, que el mig té alguna cosa a dir en els problemes que sorgeixen i que influir en el mig pot suposar corregir alguns problemes. Per exemple, els dissenys de xarxes socials i l'algorísmia poden corregir-se per a reduir la dependència i la violència. Podem aprendre a corregir els problemes que genera el mitjà. Aprendrem a crear tecnologies que no reprodueixin problemes des del principi?