On estan els joves?
Al desembre mitjà, Dax. Desenes de militants s'han reunit davant el jutjat a favor dels detinguts el dia de la mobilització del 23 de juliol. El vent ha arrossegat al matí els núvols carregats de pluja i el sol ha començat a escalfar la riba. Entre els assistents es posa en marxa un ritual olfactori: s'acomiada d'un vell company de viatge, es pren la notícia... i es lamenta de nou que s'acosta a uns pocs joves. “És el dijous a la tarda, alguns estan treballant? !”.
A principis de gener en Baiona. En la festa d'aniversari d'un amic, parla amb una padrina de 70 anys, el cigarret en una mà i el got en l'altra. Parlant de l'ambient de l'altra i d'altres circumstàncies, en una tirada nostàlgica, sense cap mena de lligams, s'inicia en una tirada nostàlgica sobre la seva època daurada, que abans sabien el que era lluitar… i l'individualisme dels joves d'avui! “Vaig a l'allotjament a omplir el bosc. Necessites alguna cosa?” (no vaig tornar mai a ell).
A mitjan febrer, Itsasun. Amb motiu del 60 aniversari del moviment abertzale, el moviment Bagira celebra l'inici de la transmissió històrica. En l'escenari, testimonis interessants de diferents generacions i molta gent en la classe… però en les granotes de molts, de nou, joves. Bé, s'ha organitzat per a ells. “Per a ells, però amb ells?”.
Des del moviment popular estem carregant molt sobre l'esquena dels joves. No tot és bell. Però no ens avançarem amb la culpa, la crítica obsessiva i la nostàlgia
Aquestes escenes viscudes en les últimes setmanes no són casos aïllats. I podria compartir molts altres exemples d'aquest tipus. Sé que en un ambient de ple hivern no sempre és fàcil sortir de casa vestit amb ulleres d'optimisme. Soc conscient també que els somnis d'una generació que pretenia alliberar Euskal Herria i canviar el món no s'han complert (totalment) i això pot portar frustracions. La relació intergeneracional i l'enteniment no sempre és fàcil. D'acord!
Però crec, no obstant això, que últimament des del moviment popular estem carregant molt sobre l'esquena dels joves. La societat, les formes de compromís i el context polític han canviat. Però els joves sempre són aquí. Amb els libertamientos recuperen les places del poble. Pugen al tablado enfront del públic per a Bertsuxurlatz. Organitzen xous a l'interior per a empoderar identitats sexuals anés de l'heteronorma. Renoven la tradició dels cascavells revolucionant el monopoli masculí. Donen vida als gaztetxeak, a les festes patronals, a les associacions locals... I moltes altres coses que ocorren fora dels radars dels majors de 30 anys, amb il·lusió, valentia i els seus codis.
No tot és bell. Però amb la culpa, la crítica obsessiva i la nostàlgia no ens avançarem. Per tant, deixem en pau als joves… O que cada generació faci la seva aggiornamento.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]
Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]
Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]