Com va començar a pintar?
No sé molt bé quan vaig començar, però des de petit m'ha agradat pintar. Abans era molt introvertit i tímid: la pintura no sols era una escapada, sinó un espai segur per a fer el que volia. Com em sentia lliure pintant preferia socialitzar-me poc i quedar-me a pintar a casa.

Què pintava? Moltes vegades
m'agradaven les coses. Però fa sis o set anys vaig començar a estudiar de manera acadèmica, i em vaig centrar més en la tècnica, en la qualitat dels colors… El que feia era una mera còpia del que veia. L'objectiu era desenvolupar eines per a crear la meva obra.

Què li va portar a fer pintures per a reivindicar l'alliberament dels animals? Com les coses que
copiava no em satisfeien, vaig començar a buscar un altre ús. A més de beneficiar-me per a mi, volia crear un art beneficiós per als altres. En el tancament vaig reflexionar molt sobre aquest tema, perquè vivia amb molts animals rescatats en una muntanya alabesa. En veure la misèria de l'existència d'aquests animals vaig sentir que volia pintar a favor de l'alliberament dels animals. Hi ha moltes maneres de ser activista i de fer militància, i vaig decidir cridar per l'art i basar la meva lluita en l'antiespeciismo.

Creus que ser una militant antiespeciista influeix en les teves pintures? Clar. Fa sis
anys vaig deixar de consumir animals i com em sentia molt sola vaig començar a entrar en grups antiespeciistas. Al principi vaig estar en el grup Feristeles i realizé molts tipus d'activisme: taules informatives, performances en les places i accions directes, entre altres. Quan estava en el grup Oihu de Vitòria-Gasteiz vaig conèixer més de prop accions relacionades directament amb l'art. A més, he vist d'alguna manera que parlar amb la gent em cansa i prefereixo pintar alguna cosa i fer parlar als quadres.

Per això dius que utilitzes l'art com a instrument per a cridar? El missatge dels meus quadres no
és especialment tranquil, és dur i pertorbador. Molts quadres poden parlar, però quants criden? Es nota quan un quadre crida; és com quan vas pel carrer sents un crit que no esperes. No pinto els cerditos alegrement, sinó crit i pinto amb una mirada concreta.

En Unitats pintava de mort trossos de cos d'animals; en les pintures que ara està creant, ha canviat d'estil. Per què? Potser
estava cridant massa. Com a la gent li causava molta inquietud, volia provar altres tècniques. Ara dibuixo els animals en plats i tasses, i busco una cosa més poètica. Per exemple, el peu d'un porc i una flor al costat. És una tècnica per a enviar el missatge de manera indirecta. El meu objectiu és acostar a la gent i desxifrar a poc a poc el missatge. Abans pintava un animal mort.

Quin missatge desitja enviar? Un missatge empàtic. Vull sentir-me identificat i portar-ho a la pràctica amb el sofriment que
asseguin els animals no humans. Induir a la gent a això; fotre. Repensarem com veiem els animals, quines relacions produïm i què sentim quan els veiem en un plat trencat. És una manera d'interpel·lar. Què hi ha en el meu plat? Què estic menjant?

Què aconsegueix enviant
el missatge de manera indirecta? Per exemple, en el cru El menjar dels Toreros apareixen dues orelles, un penis tallat i una mica de llorer molt clar. Amb això he fet una composició, i per a la gent és un maldecap. Com és molt subtil no assenyalo a la gent. Crec que moltes vegades tendim a assenyalar, i aquí fallem. És més fàcil transmetre a través de l'art aquest missatge davant un quadre perquè la gent té una altra actitud i està disposada a escoltar.

També has canviat els suports per a pintar. Què afegeix? És una manera de captar la distància d'aquest
exercici de pintura i donar significat als objectes. Quan veus l'obra en un plat, la mirada canvia radicalment, i més encara quan està sobre una taula. Es representa un menjar.

Quin acolliment tenen els quadres? Com la meva obra ataca el privilegi de menjar animals, soc conscient que
en alguns llocs no tinc lloc. Busco llocs alternatius per a exposicions, on el tema de l'animal i l'antiespeciismo és interessant, però diuen que és massa sagnant. És difícil recórrer el camí, i com vull viure de l'art i del dibuix, a part dels quadres que crec per a l'activisme, també pinto retrats, il·lustracions per a contes i persianes.