He estat parlant amb un company de totes les ajudes per a reduir la “bretxa digital”: des de l'àmbit privat, des d'Europa, des de l'Estat, des del Govern... Entre les cometes poso la bretxa digital, ja que molts problemes que ja existien abans de la seva execució es diuen bretxes digitals. Així, els que estem treballant en aquest tema, amb l'excusa de la bretxa digital, veiem que estem intervenint en molts altres problemes. Entre altres coses, diem que una persona que no sap llegir té una bretxa digital quan no pot fer una tramitació digital, però aquest problema també existiria sense una transformació digital. Diem bretxa digital a un nen amb problemes de comprensió a no fer treballs per internet, però el seu problema té un altre origen. Jo no sé valorar clarament si aquestes altres tasques que estem fent en nom de la “bretxa digital” són per a bé o per a mal. Potser, encara que no tot és una bretxa digital, estem reforçant la inclusió. O potser no som més que pegats per a no afrontar el problema real.

En aquest camí, a més, no podem aplicar els nostres punts de vista crítics, perquè sovint treballem sota altres forces. En aquest sentit, m'ha semblat interessant la recent Declaració Europea sobre Drets i Principis Digitals per a la Dècada Digital de la Comissió Europea. En aquest sentit, es tracta de buscar la sobirania digital de caràcter obert, i la transformació digital ha de tenir els següents valors: situar a les persones en el centre de la transformació digital; donar suport a la solidaritat i la integració a través de la connectivitat, l'educació, la formació i les capacitats digitals; reforçar la importància de la llibertat d'elecció en les nostres relacions amb els algorismes i els sistemes d'intel·ligència artificial; fomentar la participació en l'àmbit digital públic; augmentar la seguretat, protecció i l'apoderament en l'entorn digital; i garantir la privacitat de les dades personals i el control de les dades;