Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

No es protegirà la biodiversitat deixant el 30% del planeta sense habitants

  • L'acord sobre biodiversitat signat el 19 de desembre de 2022 és considerat un salt important per la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES). No obstant això, queden més d'una preocupació en els debats posteriors d'aquest acord, en la seva aplicació concreta i en la perspectiva mundial que el sustenta. La imposició ha estat evident en diverses iniciatives per a la conservació de la naturalesa, encara que la ciència ha demostrat que l'ésser humà és compatible amb la biodiversitat.
Ekosistema aberastu dezake: Alpujarrako mendietan, ubide sistema tradizionala, mendien lurpeko ur geruzak betetzeko eta bertako laborantza ahalbidetzeko. Era berean, ekosistema aberasten du antolaketa horrek. Rafael Fernández Rubio

El passat 19 de desembre, 190 estats del món van signar un acord per a protegir el 30% de la superfície del planeta en el cim sobre biodiversitat COP15. És un objectiu valent, tenint en compte que des de la dècada de 1960 les zones protegides han pujat del 2% al 17% del planeta. Només pretenen aconseguir el mateix increment absolut que en 60 anys. Això suscita dos dubtes. En primer lloc, si aquestes noves àrees, que estan oficialment protegides, continuaran sent explotades de manera similar, ja que igual que el conveni sobre el clima de COP21, la del COP15 tampoc és coercitiva, és a dir, si no s'aplica no hi ha cap correcció. A veure si se'ls imposa l'estatut de “espai protegit” al marge de les opinions dels residents.

La imposició i l'exclusió de les opinions es van produir precisament en les negociacions d'aquest conveni: en l'últim dia, un delegat de la República Democràtica del Congo corresponent a la major part de la selva tropical humida d'Àfrica va manifestar la seva preocupació perquè sense el suport financer dels Estats desenvolupats l'objectiu no se li donava factible. Sense contestar i després d'uns minuts, el ministre xinès de Medi Ambient va declarar que l'acord havia estat adoptat. Un delegat de Camerun va denunciar la situació violenta i un d'Uganda va considerar la tendència de la Xina com un cop d'estat. A través dels delegats del Brasil i Indonèsia es va trobar una solució provisional, i el ministre de Medi Ambient de la República Democràtica del Congo va manifestar la seva disposició a continuar negociant fins al COP16 i espera que la seva veu sigui escoltada. En el text acordat es prevé que els governs respectaran els drets dels indígenes. Si es pren com a model aquest nivell de respecte entre Estats, estem mal orientats.

L'home, enemic de la biodiversitat?

Des del punt de vista del colonialisme verd, la “protecció” de les zones d'alta biodiversitat exclou als residents. Segons la portaveu de l'ONG Survival International, Marie Ndenga Hagbe, la causa de l'exclusió dels autòctons de zones protegides és tristament coneguda: el racisme. Malgrat el final formal de l'època de les colònies, persisteix la visió colonialista que els coneixements dels autòctons “primitius” són “creences buides” i només els experts occidentals tenen la competència de gestionar aquests espais. Des d'aquest punt de vista, la selva amazònica era intacta, com si durant milers d'anys no hi hagués hagut éssers humans ni cultura, excepte l'explotació fustera i minera de les últimes dècades. L'arqueòleg Stéphen Rostain del CNRS ha demostrat el contrari, recollint molts detalls en La forêt vierge d’Amazonie n’existeix pas (“La selva intacta de l'Amazonía no existeix”). Allí ha mostrat d'una manera molt concreta i durant milers d'anys els habitants de l'Amazonía van gestionar, van enriquir i van consolidar el seu entorn. La domesticació de 86 espècies vegetals, la creació de condicions per a un major nombre de plantes a través d'enciams i canals en tota l'Amazonía, el desenvolupament de tècniques silvícoles complexes i la millora de la fertilitat del sòl.

Sistema tradicional de cultiu a la vora del riu Amazònic en el poblat de Piliwa. A través de zokor, naza i canals, aprofita la fertilitat provocada per les inundacions, mantenint fora de l'aigua les zones conreades. Foto: Stéphen Rostain

Tot això amb una perspectiva d'interdependència més que d'explotació, segons Rostain. L'estudi “The legacy of 4,500 years of polyculture agroforestry in the eastern Amazon”, publicat en la revista Nature en 2018, mostra que en els últims 4.500 anys s'han estès plantes comestibles per tota l'Amazonía, conreades activament pels seus habitants. La selva també era gestionada per a conrear herbàcies i fer tallafocs, que en la majoria del territori mantenien una selva densa. Amb això garantien la base material per al desenvolupament de societats complexes.

Aquest concepte colonial de conservació de la naturalesa es basa en la convicció que l'ésser humà només pot perjudicar els ecosistemes i si es vol mantenir els ecosistemes sans, fora de l'Homo sapiens (excepte Homo turisticus). En aquest concepte, també en la noció d'antropoceno, s'assimilen a la mateixa realitat homogènia l'ésser humà i l'explotació insostenible dels recursos, especialment dels combustibles fòssils. El concepte de conservació de la naturalesa és relativament nou, es va desenvolupar simultàniament a la industrialització, principalment en el segle XX.

Un exemple extrem d'aquesta distribució és el municipi d'El Ejido, a la província d'Almeria. En ella es reuneixen la reserva natural de Punta Entinas-Sabinar, amb espècies d'ocells i vegetació autòctona, i la “mar de plàstic”, que amb mà d'obra barata d'estrangers precaris produeix al voltant d'un terç de les verdures consumides a l'hivern a Europa. Si es volen complir les noves normes de protecció de la biodiversitat a la comarca, podem imaginar l'ampliació del parc nacional de Sierra Nevada en el nord, buidant tres o quatre llogarets marginals, i el desenvolupament de la mar de plàstic ‘a canvi’. D'una banda, la zona de turistes deshabitats, per un altre, les zones desfavorides que deterioren la salut dels treballadors, tots dos centres de negocis.

Deixem de costat aquesta xacra distòpica i recordem que en aquesta mateixa regió, en l'Alpujarra, es van desenvolupar en les muntanyes complexes sistemes d'enciam i séquies procedents d'Àfrica del Nord en el segle VIII, amb la finalitat d'abocar aigua més lentament en les costes i omplir la capa d'aigua subterrània de les muntanyes. Gràcies a això, van desenvolupar un model de cultiu i van plantar nombroses espècies arbòries en els seus vessants, augmentant la seva biodiversitat. A més, segons l'estudi del CSIC Water management in an ancestral irrigation system in southern Spain: a simulation analysis (“La gestió de l'aigua en el sistema de reg dels avantpassats del sud d'Espanya: anàlisi de simulació”) els canals tradicionals són més eficaços que el model actual de reg.

L'Amazonía, l'Alpujarra i molts altres exemples ens mostren que és possible enfortir la biodiversitat en els llocs en els quals viu l'ésser humà, modestament, només per a la supervivència de la gent corrent, però desenvolupant una subtil comprensió dels ecosistemes. Més que enfocaments binaris, serien models molt més rics per a orientar les polítiques de protecció de la biodiversitat d'avui.


Últimes
Punto de Vista: mundua pantailan ikusteko beste modu bat

Otsailaren 24tik eta martxoaren 1era bitartean, astebetez 60 lan proiektatuko dituzte Punto de Vista zinema dokumentalaren jaialdian. Hamar film luze eta zazpi labur lehiatuko dira Sail Ofizialean; tartean mundu mailako lau estreinaldi eta Maddi Barber eta Marina Lameiro... [+]


25 urtez 300 haur bortxatu zituela aitortu duen zirujauaren aurkako epaiketa hasi da Frantzian

1989tik 2014ra, Frantzia mendebaldeko hainbat ospitaletan egindako erasoengatik epaituko dute. 75 urte ditu Joel Le Scouarnec zirujau ohiak, eta espetxean dago beste lau sexu eraso kasurengatik.


2025-02-25 | Angula Berria
Iratxe Sorzabal preso politikoaren absoluzioa eskatu dute Irunen

Iratxeren Bidasoaldeko Lagunak ekimenak deituta, dozenaka lagun kalera atera ziren atzo Iratxe Sorzabal preso politiko irundarraren absoluzioa eskatzeko eta behingoz etxera ekartzeko, torturak salatzeaz gain.


Hasi da AEBtako Greenpeace desagerrarazi dezakeen epaiketa

Greenpeaceko kideak Dakota Acces oliobidearen aurka protesta egiteagatik auzipetu dituzte eta astelehenean aztertu du salaketa Dakotako auzitegiak. AEBko Greenpeacek gaiaren inguruan jasango duen bigarren epaiketa izango da, lehenengo kasua epaile federal batek bota zuen atzera... [+]


2025-02-25 | Mikel Aramendi
ANALISIA
Txinako Alderdi Komunista eta enpresa pribatu erraldoiak: tolerantziatik lankidetza goxora?

Otsailaren 17an Txinako Alderdi Komunistaren arduradun gorenak bildu ziren bertako enpresa pribatu handienen zuzendari nagusiekin. Ez da ohikoa aldi eta areto berberean Huawei, BYD, New Hope, Tencent, SWSC, Yushu, Xiaomi edo DeepSeek bezalako konpainien nagusi gorenak bilduta... [+]


TikTok, X eta Instagrameko algoritmoek eskuin muturreko edukiak nabarmen hedatzen dituztela frogatu dute

Ikerketa bat egin dute Alemanian, hauteskundeen atarian: kontuak sortu dituzte TikToken, X-n eta Instagramen, eta aztertu egin dute algoritmoak zer nolako edukiak erakusten dituen. Guztietan, algoritmoak eskuinera eta eskuin muturrera jotzen du gehien, TikToken nabarmen.


2025-02-25 | Gedar
Steve Bannonek nazien agurra egin du AEBetako eskuin muturraren ekitaldi nagusian

 Ekitaldian, Mileik motozerra bat oparitu dio Muski, murrizketa sozialen sinbolo eta aldarri gisa.


2025-02-25 | Euskal Irratiak
Laborantzaren orientazio legea: garaipena eskuinarentzat, porrota ingurumenarentzat

Laborantzaren Orientazio Legea pasa den astean ofizialki onartu du Frantziako Parlamentuak. Ostegunean Senatutik pasa da azken aldikoz. Iazko laborarien mobilizazioen ondotik, aldarrikapenei erantzuteko xedea du lege horrek. Aldiz, ingurumenaren aldeko elkarteek azkarki salatzen... [+]


Galizieraren aldeko ekintzaileen helburu nagusia: larrialdi linguistikoa gelditzea

Hizkuntza bizia orain! egin dute oihu galizieraren aldeko milaka manifestarik Santiago de Compostelan (Galizian) joan den igandean. 2024ko hondarrean, azken inkestako datuek pozteko arrazoirik ez zuten eman: ezagutzak eta erabilerak, biek, egin dute atzera. Galera handiagoa da... [+]


Desokupazio-enpresa baten presioak eta mehatxuak salatu dituzte, Astrabuduko familia bat etxetik botatzeko

Etxera itzuli ahal izan diren arren, joan den azaroan kaleratu zuten Astrabuduko familia berriz ere arriskuan dago. Uribe Kostako Etxebizitza Sindikatuak salatu du mailegu-enpresa berriz ere saiatzen ari dela kanporatzea gauzatzen, oraingoan, desokupazio-enpresa bat... [+]


Ágredok epailearen aurrean deklaratu du astelehenean, eta Zupiriak asteazkenean egingo du agerraldia legebiltzarrean

Karen Daniela Ágredok dioenez, zortzi bat ordu eman zituen ziegako zoruan etzanda Ertzaintzak ospitalera eraman aurretik. Segurtasun sailburu Bingen Zupiriak berak eskatu du Eusko Legebiltzarrean agerraldia egitea.


Euskaraldian hitanoa lantzera deitu dute

Hamahiru ZirHika kide batu dira hitanoaren erabilera aldarrikatzeko eta antolakundearen ekintzen berri emateko. Azalpenak Badihardugu elkarteko Idoia Etxeberria eta Galtzaundiko Uxoa Elustondok egin dituzte. Horiei, Andoni Egaña eta Amaia Agirre bertsolariak eta... [+]


Lizarrako kultur teknikari izateko nahitaezkoa da euskara Administrazio Auzitegiaren arabera

Administrazio Epaitegiak arrazoia eman dio EH Bilduk Lizarrako plantilla organikoaren hizkutnz profilen aurka jarritako helegiteari.


Eguneraketa berriak daude