He viscut dues experiències lingüístiques molt diferents en dos pobles del Sud en les últimes setmanes. Una en una conferència organitzada per una institució pública d'un poble basc i una altra en una assemblea d'una escola. Si vam estar en la conferència més de 80 persones, jo diria que el 90% era euskaldun o que entén basc; hi havia un presentador, també basc, i els ponents eren parlants catalans. Se sabia que la xerrada no anava a ser en basca, però no esperava que la presentació fos bilingüe, molt més en castellà que en basc.

En la reunió a la qual m'he referit, érem unes 40 persones, un munt d'elles que no entenien en basc, i l'assemblea es va celebrar íntegrament en basca, oferint traducció simultània al castellà. Una congressista va realitzar la traducció utilitzant una aplicació mòbil.

Fa uns quinze anys que vaig veure en una conferència d'Itsasu utilitzar una eina molt senzilla, portàtil, per a la traducció simultània. Em va sorprendre la seva senzillesa. Coneixia traduccions simultànies, s'utilitzaven des de fa temps en reunions de diversos ajuntaments o en jornades de prestigi, però sempre hi havia eines complexes i per descomptat cares.

L'eina de Lapurdi, preparada pel grup de grangers vascófilos que organitzava la conferència, era una maleta petita, una terrassa d'ús. Em va semblar una oportunitat immillorable per a portar.

N'hi ha prou que l'ajuntament o una comunitat amb recursos econòmics comprin un artefacte d'aquestes característiques (no són cars) i ofereixin gratuïtament a la ciutadania que canalitzi les seves iniciatives en basca. I, en absència de maletes, també és possible utilitzant telèfons mòbils.

Els seus avantatges són espectaculars. En primer lloc, aquesta comunitat o poble li diu a qui no entén el basc com a llengua preferent i, per tant, és important aprendre; li ofereix també un espai natural per a aprendre i practicar l'après, per a millorar el nivell de comprensió; una altra dels avantatges pràctics és l'estalvi de temps, sabent com es prolonguen les reunions en bilingüe i quina avorrides i absurdes es converteixen en absurdes; és molt més còmode per a tots, encara que m'ha tocat veure a l'altre menys que no sentir-se incòmode. Però, per una vegada, no està mal que se sentin incòmodes en el llenguatge hegemònic, no? I el més fascinant és veure en les àrees en les quals s'ha avançat almenys a nivell de comprensió (i són moltes les que es donen a Euskal Herria), que poca gent necessita un auricular i, per tant, quantes oportunitats perdem totes aquestes iniciatives en castellà o, en el millor dels casos, en bilingüe o en sasi-ela.

Algú pot dir que té alguns obstacles, com haver de posar un traductor. Doncs sí, encara no crec que s'hagi inventat la tecnologia de la traducció simultània sense traductors (potser no està lluny), però hi ha molta gent al nostre país, a més de professionals, capaç de traduir una reunió o assemblea del basc al castellà. Algú parlarà que és car. Sí, pot ser, però aquesta vegada no és perquè calgui traduir a aquests corcons bascos, sinó perquè en una comunitat que vol viure en basca alguns no entenen en basca el que provoca desavantatges. Perquè qui genera despesa, qui sap les dues llengües o qui no entén una d'elles?

I malgrat tot, com ens està costant tant organitzar en basca reunions, assemblees, actes, etc.? Per què diem una certa reticència al basc? Què ens espanta?