Els milers de persones que han sortit als carrers de Baiona en contra de la reforma de les reptes d'Emmanuel Macron, si escoltessin els arguments gairebé iguals que utilitza la dreta a Florida per a predir la immediata “fallida” de la Seguretat Social dels EUA, pensarien que tot això és un pla mundial, que el lobby de fons privats havia encarit en una brillant agulla. Però qui som els ciutadans i ciutadanes per a començar a pensar malament…
De moment, l'única realitat és que cadascun fa sopes sobre aquest tema des del seu pa. A París, el ministre de Treball, Olivier Dussopt, va argumentar un “equilibri” per a justificar una tisora al sistema de retir, que pretén retardar l'edat de jubilació de 62 a 64 anys i augmentar els anys de cotització. El diari de Le Parisien va recollir les paraules del botons: “És innegociable. Si no, no tindríem responsabilitat amb les generacions futures”.
A Madrid, l'augment progressiu de les bases de cotització és l'última proposta del ministre de Seguretat Social del Govern d'Espanya, José Luis Escriva, per a les pensions, “preparar-se perquè el desequilibri generacional tibi el sistema”. L'equilibri o desequilibri és la mateixa idea en aquest circ: els sistemes públics de pensions es dirigeixen al riu per l'envelliment de la societat, i per a evitar-lo, els jubilats hauran de tenir menys diners en la cartilla a principis de mes.
Per a aquest senzill argument, els moviments de pensionistes i els sindicats tenen alternatives, com el pagament de les pensions mitjançant pressupostos, com es paguen les obres del TAV o els tancs Leopard. Però avui dia, en la majoria dels països, les pensions dels jubilats les paguen els treballadors de torn, i molts han empassat el gripau del que ja no és sostenible, no sols en nosaltres, sinó també en l'altre costat de l'Atlàntic.
Es tracta, evidentment, d'un tema sensible que afecta directament la ciutadania, i la dreta està tancant la xarxa amb molta cura per a capturar la truita en el seu discurs
Si als EUA porten un temps amb aquest intens debat, hauríem de seguir atentament les seves discussions. En les eleccions de mitjan legislatura de 2022, conegudes com midterms, els congressistes del partit republicà van introduir ja l'agulló, i deien que l'edat de jubilació hauria de retardar-se de 67 a 70 anys –sí, vostè l'ha llegit bé– en el seu programa electoral. El Partit Demòcrata va abordar ràpidament l'ham viralitzant l'etiqueta #HandsOffMySocialSecurity ("Les mans de Ken des de la meva Seguretat Social"). El 75% dels representants republicans van manifestar la seva voluntat de privatitzar la Seguretat Social i eliminar l'assegurança mèdica Mediqués per als més vulnerables.
La Cambra de Representants dels EUA queda sotmesa a les forces republicanes. No obstant això, Kevin Maccarthy, que ha suat per a ser nomenat cap de la cambra per falta de protecció dels fonamentalistes, en la seva primera reunió amb Joe Biden a la Casa Blanca, no ha fet ni referència a la reducció de pensions, encara que l'única solució per a evitar que se superi el sostre del deute estatunidenc. També un peto privatitzador com Donald Trump ha demanat que no es toqui a la Seguretat Social. Es tracta, evidentment, d'un tema sensible que afecta directament la ciutadania, i la dreta està tancant la xarxa amb molta cura per a capturar la truita en el seu discurs.
Estressar amb coses importants
“Estàs estressat per coses equivocades. Els Florida tenen més pendent amb la ‘reparació’ de la Seguretat Social”. Amb aquest cridaner títol, el periodista Frank Cerabino ha publicat la columna en el diari The Palm Beach Post de Florida, que ens ha arribat a través del portal de l'esquerra Alternet.org. Cerobino diu que els ciutadans estan involucrats en altres debats, no menys importants pels drets de les transas i els negres, però que estan davant un problema molt més greu: l'esforç constant de la dreta per a treure els intestins a la Seguretat Social.
I el dentat de la dreta es diu Rick Scott a Florida. Representa a aquest Estat al Senat dels Estats Units, que va obtenir quatre milions de vots, i ha defensat reiteradament la suspensió del programa de la Seguretat Social pel seu “fracàs”. Scott té a les seves mans un pla de dotze punts Rescue America (“Rescatar Amèrica”) per a les pròximes eleccions del Senat, un preciós quadre de la seva ideologia: besar als nens tots els dies la bandera a l'escola, donar més diners a la policia, acabar la barrera fronterera de Mèxic i posar el nom de Donald Trump, la distinció entre homes i dones… “T'avisa: aquest pla no és una salutació per als quals no són febles”.
Segons Cerabino, el senador vol convèncer al ciutadà que el fons fiduciari de la Seguretat Social es “evaporarà” a partir de 2034. Però, segons les dades aportades per l'administració federal, no és així: encara que en 2034 es preveu que el fons comenci a esgotar-se, només amb les aportacions dels treballadors, es podrà pagar el 78% de les pensions. Per contra, si s'apliqués la principal mesura que demanen els republicans de la Cambra de Representants –retardar l'edat de jubilació de 67 a 70 anys–, “els ciutadans cobrarien un 23% menys per la jubilació”, subratlla el periodista.
“Es vol recaptar i lliurar a Wall Street les aportacions a la Seguretat Social”
Matt Bruening (bloguer d'esquerres)
Per a això disposa de dades facilitades pel prestigiós bloguer Matt Bruenig i creador del think tank esquerre People's Policy Project (Projecte de Política Popular). Bruenig diu en la pàgina web de la seva organització que l'augment de l'edat de jubilació i la suspensió de la Seguretat Social són dues idees borroses que “descriuen la mateixa política”. El bloguer creu que la llei es pot modificar si la Seguretat Social es queda sense diners, en lloc de retallar automàticament als pensionistes, perquè els més rics pugin automàticament els impostos, “seria bonica”, diu.
Bruenig té clar que “es vol recaptar les aportacions a la Seguretat Social i lliurar-ho a Wall Street”, és a dir, que els lobbies dels fons de pensions volen privatitzar.
Tornem al que diu Cerabino en la seva columna. Segons alguns estudis, un terç dels estatunidencs opta per cobrar la Seguretat Social res més complir el 62, encara que això els penalitza amb una pensió menor. Sobretot són de menor nivell d'estudis i d'àmbit rural: no tenen més remei que invertir en plans de pensions privats. Segons el periodista, a Florida la situació és sagnant: “Sense Seguretat Social, el 37,8% de les persones majors viuria per sota de la pobresa”. Tenint en compte que actualment hi ha 1,5 milions de florits pobres majors de 65 anys, entorn del 6% de la població, hi hauria sis vegades més gent pobra. I no seran rescatats.
Febrer és el mes del lliurament de premis de les pel·lícules produïdes l'any passat. Amb l'excusa d'anar al cinema, vull portar al col·loqui Perfect Days de Wim Wenders, una ciutat i arquitectura.
En la sinopsi estesa de la pel·lícula es pot llegir que la trama de la... [+]