- Amb el declivi de la civilització micènica, en l'Edat Fosca de Grècia i en l'Edat Arcaica també les paraules van delimitar la diferència entre el públic i el privat. De l'economia domèstica a la política de la plaça pública i de l'àmbit privat dels bous.
Peloponès, fa uns 3.200 anys. Els desastres naturals, els conflictes interns i els atacs dels Pobles de la Mar van provocar el declivi de la civilització micènica. Els grans edificis, l'escriptura, les xarxes comercials… es van apagar i va començar l'antiga Edat Fosca de Grècia.
La ruptura de l'estructura monàrquica de poder micènic i l'aïllament provocat per l'orografia peninsular van donar lloc a oikos. Oikos significa casa, però en el seu sentit més ampli: el propi edifici, la família, la resta de béns de la família (bestiar, terres, esclaus…) i els jornalers que allí treballaven. Era, per tant, una entitat econòmica bàsica de la societat de l'època. I d'aquí ve l'economia, d'oikonomía, oikos (casa) i nemein (gestiona).
l'idiota era només el que s'ocupava dels interessos particulars i privats, que ignorava els assumptes públics. Els grecs atorgaven una gran importància a la vida pública i, per això, la paraula 'idiotes' adquireix un to menyspreable
Impulsats per interessos comuns i per la necessitat de protegir-se de les amenaces externes, els oikos van anar fusionant-se i va sorgir una nova forma d'organització: el polis o l'estat urbà. Aristòtil deia que els polis eren conjunts d'oikos units per al benestar de les persones. Després de l'Edat Fosca, la Grècia Arcaica va ser formada per aquestes comunitats políticament, social i econòmicament independents. Però malgrat la forta competència entre les polis, compartien la mateixa llengua –dialectes–, la religió i la cultura en general.
La paraula política prové de Polis. A l'origen, la política era tot el relacionat amb els estats urbans. Quan Aristòtil deia que l'home era un zoón polític, significava que l'home era un animal social que vivia en un estat urbà i sota les lleis. Per tant, polític i públic eren sinònims.
A la recerca d'antònims apareix la paraula idiotes, que significa privat en grec antic. Per tant, a l'origen, l'idiota era només el que s'ocupava dels interessos particulars i privats, que ignorava els assumptes públics. Els grecs atorgaven una gran importància a la vida pública i, per això, la paraula idiotes va adquirir un to menyspreable.
I així, en despertar-se de l'Edat Fosca, a mesura que es desenvolupava la civilització grega, es van anar construint les bases de la civilització europea. I polítics etimològicament antònims i idiotes es van anar acostant a poc a poc.