Quan encara no superàvem per complet el COVID-19, ens va atacar un fenomen conegut en l'economia, la inflació. De fet, a la fi de l'any 2021 es va començar a explicar la constant pujada dels preus generals, abans de la guerra d'Ucraïna.
Les causes de la inflació són múltiples, però, en resum, distingiria entre la demanda generalitzada excessiva o la derivada del cost addicional de producció. És cert que, una vegada que comencem a superar el COVID-19, comencem a utilitzar els estalvis acumulats, amb el consegüent augment de la demanda global i dels preus dels combustibles. Així, en el primer cas, la inflació es deu a l'escassetat de béns i serveis, mentre que en el segon, els preus dels combustibles, així com els costos de transport, incideixen en els preus dels béns i serveis.
Aviat, les autoritats financeres van prendre mesures i, en lloc de controlar els preus oligopolistes dels combustibles i les energies més influents sobre els costos de producció, van començar a augmentar els tipus d'interès tant als EUA com a la UE. Amb aquesta mesura l'economia es refreda i augmenta l'atur, provocant l'empobriment dels aturats, ja que la prioritat és estabilitzar els preus evitant el benestar dels treballadors. No obstant això, els treballadors són els perjudicats per la inflació, la part de la qual serà més reduïda en el PIB anual, i els preus dels béns que adquireixen els treballadors per a sobreviure són més cars i es tornen més pobres. Per això, seria imprescindible indexar els salaris dels treballadors –adaptar-los per a no perdre poder adquisitiu després de la inflació–, i que a mesura que pugin els preus, els salaris també s'encaminin. Però per a això es necessiten poderosos sindicats. Tanmateix, la indexació no significa que els treballadors mantinguin la seva part del PIB, ja que la productivitat també augmenta.
Els preus dels béns que els treballadors compren per a sobreviure també són més cars, per la qual cosa es tornen més pobres
L'elevada taxa d'inflació va fer que les indexacions salarials anessin conegudes al Brasil o Mèxic. També es va establir la indexació salarial en l'Estat francès, però la Segona Guerra Mundial acabava d'acabar i els sindicats obrers estaven molt ferms per a influir positivament en les condicions laborals. No obstant això, més tard, sota la presidència del socialdemòcrata Mitterrand, van abandonar la indexació perquè els salaris havien de fixar-se per forces de mercat. Mentrestant, s'inicia la indexació del deute públic per al finançament dels pressupostos públics amb la finalitat de donar certesa als agents financers.
També penalitza la inflació el receptor dels préstecs hipotecaris, que han incrementat els tipus d'interès per a controlar els preus, si no és fix. Així, una altra part de la renda d'aquest sector econòmic perdedor ha passat al sector financer.
D'altra banda, el deute públic l'adquireixen els arrendistas. Els governs han emès el deute públic des de sempre i és una inversió immillorable per als milionaris. Ara, tant els fons voltors com els gegantescos fons de pensions privats compren deute públic i indexen part d'ella, o exigeixen tipus d'interès superiors del deute... No és casualitat que es modifiqui l'article 135 de la Constitució Espanyola perquè els deutes contrets tinguin prioritat en els pagaments del govern.
Per tant, caldria indexar els salaris per a mantenir el poder adquisitiu dels treballadors. És més, el Fons Monetari Internacional, guardià del neoliberalisme, ha demostrat que la pujada salarial no posa en marxa l'espiral de la inflació, però la pujada ha d'estar per sota de la taxa d'inflació. Per què no ocorre el mateix si els salaris pugen per sobre de la taxa d'inflació?
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
No és tasca fàcil definir el que portarà el nou mandat dels Estats Units en l'àmbit econòmic. L'eix de la nova estratègia econòmica serà la peculiar unió entre el liberalisme i el proteccionisme per al sector exterior. Malgrat el que ha ocorregut als Estats Units de... [+]
LANBIDE ha posat en marxa una campanya de lluita contra el frau en les Rendes de Garantia d'Ingressos i ha creat una bústia anònima de denúncia. Responent a les crítiques rebudes, indica que aquesta bústia és un mer instrument per a ordenar denúncies i notificacions. No... [+]
L'evolució que ha pres Internet en els últims 15 anys, unit al seu model tecnològic i de negoci, ens fa pensar que és una eina per a incrementar els pitjors aspectes de la humanitat. A tot el món s'han creat agents que no estan satisfets amb aquesta idea. Treballen... [+]
Els últims anys surto poc. Ho he dit moltes vegades, ho sé, però per si de cas. Avui he assistit a una sessió de bertsos. “Li desitjo molt”. Sí, per això he avisat que surto poc, suposo que vostès assisteixen a molts actes culturals, i que tenen més a comparar. Però... [+]
En 2006, Baltasar Garzón, llavors jutge estrella, va sofrir una espècie de revelació i va redactar una pràctica que garantia els drets dels detinguts per terrorisme. El mateix jutge va veure passar per la seva sala a centenars de detinguts incomunicats, molts d'ells amb... [+]
Són un dels més bonics records que tinc en el cor. En aquella època estava fent Filologia Basca i vam anar a una societat d'Arbizu a un concert de Ruper Ordorika. Allí estaven Rikardo Arregi Diaz d'Heredia i Juanjo Olasagarre. No em vaig atrevir a dir-li a Arregi que tenia en... [+]
Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]
Es diu que Simone de Beauvoir va escriure que l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplice en les línies de l'oprimit. A mi em sembla molt normal... Què voleu? Quan estàs trepitjat, també és comprensible que vulguis millorar la teva condició, i per a això és molt... [+]
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]