Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Gran dimissió? No, gran precarització

L'any que hem deixat enrere, al País Basc peninsular hi havia 150.000 persones desocupades, de les quals gairebé 80.000 no rebien prestacions econòmiques. Al mateix temps, el 76% de les empreses de la CAPV assenyala que tenen una gran dificultat per a trobar treballadors que necessiten. És una de les paradoxes del mercat laboral del capitalisme.

En aquest context s'ha parlat infundadament de “gran dimissió”. Aquest concepte es va introduir als Estats Units en 2021, país en el qual una proporció important dels treballadors estaven disposats a abandonar el seu lloc de treball per a aconseguir un model de treball més adaptat a les seves necessitats vitals. S'està utilitzant aquest concepte per a explicar la “manca” de personal que actualment s'està donant entre els economistes vinculats al món empresarial.

Aquesta “manca” de personal no és un problema general. S'està donant en sectors i llocs de treball molt concrets. Especialment en aquells sectors que requereixen perfils molt específics, en els quals existeix una forta competència entre les empreses per a accedir a aquests treballadors. D'altra banda, també s'està donant en sectors amb condicions laborals desfavorables. En el primer cas és conjuntural, que s'impartirà fins que es formi més personal; en el segon és estructural, que continuarà si no es milloren les condicions laborals.

Posant la vida per sobre de l'economia: el treball sobra, és capaç de redistribuir-lo, amb condicions dignes per a tots, perquè tots puguem treballar

És habitual que les empreses no es responsabilitzin de la formació dels seus treballadors; ells volen contractar directament el treballador amb experiència. Per a aconseguir-ho volen orientar el sistema educatiu a garantir els seus interessos o que els treballadors paguin la formació de les seves butxaques. A més, les empreses no es responsabilitzen dels costos de vida, exemple d'això és l'actitud de la patronal en la negociació col·lectiva. No obstant això, les condicions laborals són negatives i no sols salarials: ritmes de treball insostenibles, falta de mesures per a conciliar el treball i la vida, sistema basat en l'assetjament laboral, entre altres característiques.

Sovint se cita que la joventut actual no vol fer esforç, l'excusa que s'utilitza per a explicar la falta de personal en el sector de la construcció. En aquest sector el que passa és que els treballadors tenen memòria, que en la crisi de 2008 van deixar a aquests treballadors de la construcció a un costat, quedant-se a dalt amb el cel i a baix amb la terra. També tenim la situació de l'hostaleria, un sector amb males condicions laborals, amb una part dels salaris en borsa silenciosa i sense cotitzar, amb uns horaris laborals dolents. La pandèmia va arribar i la crua situació va quedar patent. Per a què tornar a un treball precari quan hi ha altres ocupacions precàries una mica millors?

Pot haver-hi alguna solució? Estem descrivint una lluita fonamental en el conflicte entre treball i capital. L'objectiu de les empreses és obtenir una major plusvàlua, augmentant la càrrega de treball i pagant, si és possible, el mínim. Quan es parla de “absència” de treballadors, en la majoria dels casos, no és una manca real. A l'hora d'enfrontar aquest problema, no es vol parlar de les condicions laborals, les empreses no volen assumir la responsabilitat i el cost de la formació. Les patronals no incidiran ni esmentaran en els seus informes.

Quan parlem d'ocupació, hem de canviar la brúixola, posant la vida per sobre de l'economia: el treball està de més, és capaç de redistribuir-lo, amb condicions dignes per a tots, perquè tots puguem treballar. Amb 150.000 persones desocupades, existeix la possibilitat d'emprar-se. Però això no ocorrerà en el capitalisme. En el capitalisme, perquè no hi ha solució per als treballadors.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
El repte de reduir la jornada laboral més de 37,5 hores setmanals

L'any 2025 portarà una política global per a la implantació de setmanes de treball més curtes, que portarà amb si petits costos per a les noves contractacions de les empreses i un canvi en la direcció efectiva de les relacions laborals.

L'equip del Ministeri de Treball i... [+]


Hezkuntza sailari

Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.

Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]


2025-01-29 | Aramaixo Bizirik
Valoració de l'informe ambiental contra la central eòlica “Itsaraz”
El passat 16 de gener, el Ministeri per a la Transició Energètica de l'administració de Madrid va publicar la declaració d'impacte ambiental sobre el projecte “Itsaraz” que esperàvem amb entusiasme i inquietud. La resolució expressa una decisió tan ferma com ferma... [+]

Tecnologia
Estètic

Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]


Nortasuna

Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]


Permís de paternitat

He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]


2025-01-29 | Andrea Bartolo
Guerra imperialista

Estem en una ofensiva imperialista mundial, liderada per la burgesia occidental. La forma que ha adoptat l'ofensiva imperialista és la de la guerra, amb totes les seves variants: la guerra econòmica, la guerra cognitiva i cultural, el lawfare; i, per descomptat, la guerra... [+]


2025-01-29 | Cira Crespo
Ez esan kolonizazioa

Beste detektibe triste baten telesail bat ikusi berri dut. Eskoziako irla urrun batean gertatzen dira trama guztiak. Badakizue nola funtzionatzen duten fikzio horiek: hildako asko, jende arrunta baina ez hainbeste, eta paisaia berde iluna. Oraingo honetan duela urte pila bat... [+]


Polítiques industrials: eina de qui?

En els últims anys, el concepte de política industrial ha reaparegut amb força a diferents nivells. L'organització que fos el martell del neoliberalisme, el Fons Monetari Internacional, subratlla en l'actualitat que els mercats han rebut la pressió que els governs prenguin... [+]


2025-01-27 | Aritz Arrieta
Un poble d'acolliment?

La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]


Que el soroll dels diners no calmi els brunzits de les bombes

El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]


Poble d'acolliment del basc

Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.

Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]


Vagues de glutamat

I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.

Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]


Teknologia
Bizitza sistemak

Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]


Eguneraketa berriak daude