Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Quan la marquesa Zagardoa va posar el murri en quatre potes

  • Mirant la base documental del museu Sagardoetxea, trobem un article de premsa en el qual es pot llegir la “sidra”, amb grafia en basca, documentada per primera vegada en una novel·la picaresca en castellà publicada en 1646. Hem mossegat l'ham i hem continuat mirant els documents antics.
'Vida y hechos de Estebanillo González, hombre de buen humor, compuesta por él mismo'.
'Vida y hechos de Estebanillo González, hombre de buen humor, compuesta por él mismo'.

Vida i fets d'Estebanillo González, home de bon humor, per ell mateix (la vida i els fets de l'humorístic home Estebanillo González, per ell mateix) és el títol de la novel·la. No sabem qui és l'autor, si és una obra biogràfica o, per contra, la trajectòria d'un veritable murri va ser inspirada per una altra persona. En qualsevol cas, l'autor utilitza les grafies Zagardoa i Sidra en un passatge que narra el viscut per Estebanillo durant el seu viatge per Guipúscoa. Marquès no li va fer bé...

“Pamplona-Iruñea bat mula eta kridiatu eta, gero Navarresa-regne konfines pansa, Guipúsikoa vaig entrar a la província de Guipúscoa, que encara que és un país barat, és molt regalat i amè d'arbredes. Bigarren eguna eta berriro ere nire bidaian, baina ez zuen txokoa bera, baina ez zen la meva sufritu eta nire barrantzaren kobara, ez zen geroa egin eta berba egin zen, baina ez zuen txokoa, baina ez zuen txotxo bat, baina ez zuen txotxo bat egiten zuen, baina ez zuen txotxo bat, baina ez naiz, barkatu bat ere, baina bai, bai, baina bai eta bai, baina bai, baina bai, baina bai, baina bai, baina bai, baina, baina bai, baina bai, baina bai, baina bai, baina, baina, baina bai, baina bai, baina, baina, baina, baina bai, baina, baina, baina, baina, baina bai, baina, baina, baina, baina, baina bai, baina, baina, baina bai, baina, baina, baina bai, baina, baina, baina, baina, baina, baina bai, baina bai, baina, baina, baina bai, baina, baina, baina bai, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina bai, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina bai, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina bai, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina bai, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina, baina, Baina, erreinetan eta señorioak eman dit kosta laguntza asko, berrinak eta qualitat-damak dira, Zagardoa andrea, Real Manzanares anderean marquesa, baketik laguntza eman eta oinez eman, bide batez beste bide bat, calçons askatuak hissen gaitezen, 20..”

En la pàgina web del Centre de Documentació del Museu Sagardoetxea d'Astigarraga hem trobat l'article que fa referència a la novel·la picaresca, escrit per Iñaki Berrio en El Diario Vasco el 28 de gener de 1999. Està recollit en l'apartat de l'hemeroteca, juntament amb articles de desenes de periòdics i revistes, entre elles ARGIA. Així mateix, el centre de documentació virtual recull fotografies, vídeos, referències i documents de llibres que es troben en el fons de Sagardoetxea, documents científics, de fa segles, sobre qüestions relacionades amb els manzanales (transaccions, contractes, impostos, judicis...), entre altres. Tot aquest material està a la disposició d'investigadors, sidreros, estudiants i ciutadans que atreuen la cultura de la sidra, ja que, a més de recopilar i organitzar el patrimoni, el museu té com a objectiu la seva socialització.

Primeres cites escrites

En total, el centre de documentació compta amb 46.956 fotografies, 188 llibres, 431 vídeos, 14.250 articles de premsa i 3.070 documents, segons explica Leire Alkorta, responsable de comunicació del museu Sagardoetxea.

Edifici que alberga el museu i centre de documentació Sagardoetxea d'Astigarraga. / Wikimedia

Les primeres cites escrites sobre els manzanales de Vasconia, així com sobre la beguda similar a la sidra (tales de poma cuites diluïdes en aigua i mel) es deia phitarra. Tal com va recollir el lingüista Koldo Mitxelena en el seu llibre Textos arcaics bascos (Textos arcaics bascos), publicat en 1964, els primers escrits que fan referència a la producció de sidra daten del segle XI. La més antiga és la del 17 d'abril de 1014, escrita en llatí, que fa referència a una donació de terres realitzada pel rei Sancho el Major de Pamplona al monestir de Leyre. El text enumera, entre altres, els manzanales d'aquesta parcel·la de Guipúscoa.

La transcripció d'aquest escrit és la més antiga del centre de documentació del museu. Recollit en una publicació de la institució Príncep de Viana. A més dels documents, Alkorta ens diu que hemeroteca i fototeca són “de gran valor”. Hemeroteca, perquè les notícies des de 1874 proporcionen informació de primer ordre sobre l'evolució del sector. I Fototeka, perquè entre les fotografies hi ha alguns de gran valor històric, com els d'alguns caserius desapareguts en Astigarraga o els del primer Sagardo Eguna, el Dia de la Nova Sidra, la Collita de Poma, les experiències turístiques… Entre els vídeos destaca el realitzat abans de la demolició del caseriu Erbitegi-Etxeberri i la recreació de les sidrerías de principis del segle XIX.

Sidra elixir del diable

A partir del segle XI, cada vegada són més els documents en els quals s'esmenten pomeres, sidres i almàsseres, sovint de la mà de pelegrins que recorrien el camí de Sant Jaume. Pel port d'Ibañeta, des de Luzaide a Roncesvalles i des d'allí cap a Pamplona, com va fer el monjo benedictí Aymeric Picaud en el segle XII. En 1134 va escriure un manuscrit en llatí Codex Calitxi inus o Àbac Sancti Jacobi, una espècie de guia amb observacions sobre el camí de Sant Jaume. En el llibre esmenta a Basclus (avui habitants d'Iparralde) i Nauarrus (d'Hego Euskal Herria ). En un passatge diu que les terres de les Landes eren pobres, però no en un llenguatge incomprensible es parlava de la regió on vivien els Bascli, amb els seus boscos i ports, on no hi havia vi, però sí abundant poma i sidra.

El monjo Aymeric Picaud parlava en el manuscrit dels “costums salvatges” dels bascos, i el pas dels segles no va fer que aquesta imatge es donés a la vista. En 1609 l'inquisidor francès Pierre de Lancre va ser enviat a Lapurdi. Va escriure que els seus habitants estaven encantats, eren pecadors que desconeixien l'existència de Déu. Per a ell, el fruit del pecat era la poma, que la va portar a la perdició en Adán, i la sidra, elixir del diable. Com era el que bevien els bascos, el caçador de bruixes estava convençut que les persones boges havien estat posseïdes pel diable i havien d'adquirir experiència.

En onze escrits més s'esmentarien la pomera i la sidra, en textos de fantasia a vegades molt més formals en tràmits burocràtics. “La paraula ‘sidra’ amb grafia en basca és molt moderna”, afirma Alkorta. “No hem d'oblidar que el 99,9% d'aquests documents estan escrits en castellà”. En el centre de documentació, no obstant això, hi ha un munt de materials en basc; val la pena saltar-se en la web, ja que guarda boniques peces.


Últimes
Ernairen ekitaldia zelatatuko du Auzitegi Nazionalak

UPNk jarritako salaketa bati erantzunez hartu du erabakia auzitegiak. Apirilaren 17an gazte topagunearen baitan Berriozarren antolatutako "Kurdistan eta Euskal Herriko preso politikoen" aldeko ekitaldia da UPNk bertan behera utzi nahi izan duena "terrorismoaren... [+]


Europar Batasuna eta Errusia
‘Ostpolitik’, oihartzun fin hura

Gerra Hotza bultzatu zuten politiken alboan egon ziren ere bakearen aldeko ildoak. Ez zuten Ekialdea eta Mendebaldea batzeko moduko berregituraketa politiko berririk ekarri, baina errealitate berriak josi zituzten Europako Mendebaldea eta Ekialdearen artean. Horietako... [+]


Sarkozy i Le Pen escandalitzats per la intervenció de l'estat de dret
El Tribunal correccional de París ha condemnat durament al que es representa com a vencedor de les presidencials de l'Estat francès de 2027, Marini Le Pen, a quatre anys de presó, a 100.000 euros de multa i, sobretot, a cinc anys de prohibició de presentar-se. En el mateix... [+]

Sorolls corporals
"Per a mi ha estat clavi no tractar a les famílies ni als voltants com a malalts"
Fort, somrient i molt treballador. Té entre les seves mans un munt d'ambicions, i quan se li ocorre una idea es dedica a això amb afany. Aquestes són algunes de les característiques que descriuen a Ainhoa Jungitu (Orduña, Bizkaia, 1998). En 2023 li van diagnosticar esclerosi... [+]

Eugene Pottier
'Cançons revolucionàries': la cosa d'una cançó que mai es perdrà

Els himnes, aquestes modalitats de cant concretes, belles i perilloses, tendeixen a estar dirigits a una comunitat. “Amics de la meva pàtria i de temporada”, comença el conegut poema de Sarrionandia. És, naturalment, un himne: heus aquí a qui es dirigeix en un to solemne... [+]


Saturació

Haig de confessar aquí un pecat. Fa quatre anys vaig introduir en la meva vida un nou costum: els diumenges a la nit vaig començar a mirar la cadena de televisió ultradretana CNews, que difon una "informació" contínua com un canó de merda. El que al principi era mitja hora... [+]


Itziar

Kointzidentzia harrigarriak daude bizitzan. Izan ere, zenbat ikusle elkartu litezke Arriaga antzokian? Zenbat komun ote daude solairu bakoitzean? Zein probabilitate dago Gipuzkoako emakume bik sartu-irtenean leku eta istant berean kointziditzeko, 35 urtean elkar ikusi barik egon... [+]


2025-04-09 | Hiruki Larroxa
Què tenim amb la bisexualitat?

El transfeminismo ha portat llum i complexitat als debats sobre el cos, el gènere i els desitjos. No obstant això, també ha creat ombres. En nom d'una suposada coherència política radical, moltes vegades lligada a una hegemonia molt concreta, alguns discursos transfeministas... [+]


2.361

Vivim temps curiosos i realment vivim. Són temps en els quals es diu que l'educació està en crisi i, almenys, a la vista de tots, la boleta té ja 2.361 anys.

No havia anat de l'acadèmia de Plató, el seu estimat mestre Aristòtil, per a erigir un liceu. Un Liceu,... [+]


Una altra lectura de la guerra d'Ucraïna

Les causes del començament de la guerra a Ucraïna no són sol les que ens han explicat, perquè hi ha altres raons. Rússia va dir que havia de fer un pas cap a la defensa dels russos de parla russa a Ucraïna, mentre que el Govern d'Ucraïna havia d'enfrontar-se a l'exèrcit rus... [+]


Trencant la guerra amb Rússia

Després d'Ucraïna, Polònia?
La Unió Europea ha derrotat la guerra d'Ucraïna amb armes a Kíev i, amb la menia encara en l'aire, està immersa de ple en el cicle de la guerra. Això sí, el seu discurs s'està modulant i cada vegada parla més del possible alto-el-foc. En el... [+]


Ukrainako gerra bukatzear
“Europarrok, gerrarako prest!”

Orain Errusiak inbaditu behar ei du Europa eta horren aurrean berrarmatze basatia bultzatu behar dute Europar Batasuneko herrialdeek. Lehen Sobietar Batasunak egin behar zion eraso, eta Gerra Hotzak ia mundua irentsi zuen. Gezurra zen ordukoa, eta gezurra da gaur egungoa, baina... [+]


Eguneraketa berriak daude