Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Iniciatives per a mantenir vives a les granges gràcies als immigrants: solidaritat amb dues direccions

  • París és la ciutat en la qual soñan inevitablement innombrables papereres desplaçades a l'Estat francès. No obstant això, no causen el que imaginaven i han de passar enmig del remolí de la capital. En alguns caserius de la zona de París, alguns reflexionen i inventen un altre camí, conjuminant en l'activitat de la granja els sabers, desitjos i reflexions tant dels amb paper com dels sense paper. Diuen que és ric en beneficis: a més de garantir un cultiu popular, pot respondre a l'escassetat de treballadors del sector i, a més, donen un bon exemple de convivència enfront de l'extrem dret que es va inflant.
Laborantza ekologikoan dabiltzan etxaldeek osatzen dute Wwoofing sarea, eta jendea aterpetzen dute lanean emandako laguntzaren truk. Papergabeak aterpetzeko barne-taldea ere du sareak. Argazkian ageri da gisa horretako esperientzia bat.
InfoMigrants

Com en 2030 tindrem la meitat dels llauradors en els retrats, tenim la necessitat d'organitzar la seqüència. A més, la crisi climàtica ens obliga a reflexionar sobre el model agrícola i a substituir el model industrial pel cultiu popular, quan això exigeix més persones. Com no podia ser d'una altra manera, ara que coneixem l'auge de la punta de la dreta hem d'acabar amb la tendència de tancament”, explica Tarik Belkadi al mitjà de comunicació Le Chiffon. L'associació A4 (A4 o Association, Accueil, Agriculture, Artisanat [Associació, Acolliment, Cultiu, Artesania]) està presentant. Cada crisi es mira un a un, posant a tots en contacte i buscant una resposta que es va treballar per a tots. Quina és la seva solució? reconduir els caserius que es van buidant cap als immigrants, en l'esperit de la sobirania alimentària i de l'agroecologia.

Erreprise park migrant: la relève paysanne est? (Reclutament de terres per part d'immigrants: Serà el relleu per al cultiu?) Podem llegir el reportatge en www.communaux.cc, on recollim dues iniciatives entorn de París: La Ferme de Combreux [Caseriu de Combreux] i La Ferme donis Monts gardés [Caseriu dels Montdés Protegits]. Els immigrants sense papers poden abandonar les dures condicions de la capital i desenvolupar un nou camí en ella.

Col·laboren amb l'associació A4: “Els caserius que es posen en contacte amb A4 encara estan infrautilitzats, per això són de gran valor per a nosaltres. Aquesta commoció queda pendent”, afirma Belkadi. No obstant això, no parteixen de zero, ja que existeixen dinàmiques del mateix tipus per zones. L'estructura del JRS Servei Jesuïta a Refugiats està connectant a totes dues parts, orientant les jornades d'un temps limitat als immigrants. A més, wwoof és una xarxa de caserius ecològics que, a canvi del seu treball, proposen refugi i menjar, en la qual han desenvolupat un “wwoofing solidari” per a facilitar intercanvis entre persones sense papers i amb asil polític i pageses.

Si hi ha moltes dificultats per a accedir als caserius: bé sigui per a adquirir el bé; fam per a ampliar les finques pròximes; desconfiança cap a l'aliè; traves administratives

Hi ha iniciatives espontànies, però les que situen el cultiu en un veritable ofici, i per tant en l'obtenció de papers, encara estan per sota. Amb la gomita de l'A4, durant el mes de setembre, van investigar i van treballar al voltant de quinze sense papers en la localitat parisenca de La Courneuve. En la presentació de la cita es podia llegir el següent: “L'aposta és doble: d'una banda, respondre als dilemes i dubtes de les persones que, abandonant els països d'origen, tenen dificultats per a trobar un habitatge i un lloc de treball concorde als seus desitjos, necessitats i experiències vitals. D'altra banda, respondre a la decadència de les ajudes institucionals als agricultors, a la desaparició de l'agricultura i de les professions artesanals i a la pèrdua de terres de l'agroindústria i l'urbanisme”.

Caserius buits i altes inaccessibles

El nombre de granges sense successió és tan preocupant com problemàtic: si no es canvia el rumb, els caserius europeus passaran de 10 milions a 3,9 milions per a 2040, enfront dels 10 milions de 2003 a 2016. De mitjana, 27 granges desapareixen cada dia en l'Estat francès i no és una excepció a Occident.

Si es tracta d'un caseriu buit, hi ha molts obstacles per a aconseguir-lo: diners per a adquirir el bé; fam d'ampliar les finques de la zona; desconfiança cap al no local, més encara quan es tracta d'una persona racializada, o traves administratives. Però també és una malaltia més profunda: la protecció estructurada i organitzada del model industrial.

L'agroindústria necessita terres i dificulta els actius caserius. En l'article www.greenwashingeconomy.com Eliminer l´agriculture industrielle est une question de survie (“Una qüestió de supervivència és l'eliminació de l'agricultura industrial”) podem trobar dades significatives: “L'agricultura popular produeix entre el 70-75% dels aliments consumits en el món, en 1/4 de les terres conreades i l'agricultura industrial un 25-30% en 3/4 de les terres conreades. A més, el 44% de la producció industrial està destinada a l'alimentació animal, el 23% es perd (en el transport, en els magatzems o en les papereres dels consumidors), el 9% va com a biocombustible i només el 24% s'utilitza directament en els plats, és a dir, el 6-7% del menjar mundial que es produeix”. És a dir, malgrat la necessitat de moltes terres, no garanteix la sobirania alimentària.

Al setembre es van reunir en la localitat de La Courneuve, al costat de París, per a reflexionar en grup sobre el repte de deixar les finques buides a la disposició dels immigrants. Foto: Le Chiffon.

Els membres d'A4 reflexionen sobre les vies d'accés als terrenys i caserius: volen formar part de l'Entitat d'Acolliment Comunitari i Activitats Solidàries OACAS, que els garanteix la competència per a contractar una cooperativa de treballadors i/o jurídicament sense papers. El més factible seria utilitzar els camps aconseguits per la fundació Terre de Liens, amb l'objectiu d'alliberar les terres de la tendència especulativa, una estructura que està fent el mateix treball que la Custòdia del País Basc Nord.

Amb l'intestí de les fronteres del COVID-19 aparegut en 2020, ens vam adonar fins a quin punt no tenim suficients conreadors als països occidentals d'Europa. Els grans agroindustrials encenien l'alarma perquè els immigrants que acudeixen en tot moment no van poder venir. Segons l'estructura francesa encarregada de la immigració OFFI, l'estranger representa el 80% dels treballadors de les granges franceses. Es tracta d'una mà d'obra barata que es fa arribar per a llavors i després s'envia al seu poble, o que, sense papers, entra a Europa per a sobreviure.

El cultiu popular produeix entre el 70% i el 75% dels aliments en
1/4 de les terres conreades en el món, mentre
que l'agroindústria produeix entre el 25% i el 30% dels aliments en 3/4 de les terres conreades

Recentment, el 15 de desembre, Marc Szambelan, cap de l'agroindustrial bretó Prestavic, ha estat condemnat a dos anys de presó per “tracte humà” per tractar a disset sense papers com a esclaus –un d'ells es va suïcidar durant la recerca judicial–. Es tracta d'una empresa alimentosa especialitzada en la cria i recol·lecció de pollastres, en la qual es van incorporar a aquesta, comprometent-se el seu cap a obtenir permís d'estada per treball. Però era mentida, i els va mantenir en condicions miserables de treball i vida entre 2018 i 2020: treballant dia i nit, dormint dues o tres vegades, insultant, amenaçant i castigant a qui es queixava; en dos apartaments bruts, carregats de garratones i paneroles, presos, sense calefacció ni llum; sofrint molts accidents laborals, però sense baixes ni visites mèdiques, ni altres. Una realitat d'aquest tipus pot ser la falta de paper, que no té protecció, ja que hi ha persones majors que les aprofiten en el sector primari. A la vista que
el sector primari atreu cada vegada a menys joves, la presència d'immigrants serà imprescindible, com avui, demà. L'agroindústria britànica representada per Prestavic hauria d'acabar amb el suport a les iniciatives de La Ferme de Combreux o La Ferme donis Monts gardés, però les estructures, els sindicats i les subvencions per al cultiu.


T'interessa pel canal: Laborantza
2025-02-17 | Garazi Zabaleta
Xüxenka
Comerç col·lectiu gestionat per petits agricultors de proximitat en Maule
L'hostal Euskalduna de Maule porta anys treballant amb els petits productors de cases de Zuberoa i quan van comprar un edifici enfront de l'hostal de la capital els va fer una proposta a aquests mateixos agricultors: per què no obrir la botiga dels productors de proximitat? “En... [+]

2025-02-10 | ARGIA
Tractors als carrers de Vitòria, Baiona i Tafalla durant l'aniversari de les últimes protestes
Les protestes de Vitòria-Gasteiz han estat convocades per les associacions Treviño i Àlaba, les de Tafalla per Llavor i Belarra i les de Baiona per 'agricultors de la Serralada dels Pirineus'. Tots han denunciat la competència derivada de l'acord de comerç Mercosur i l'excés... [+]

L'ELB adverteix que continua sent la primera força d'Ipar Euskal Herria, amb un 48% dels vots
Aquest 6 de febrer s'han comptabilitzat els vots per a la cambra de cultiu del departament. En el departament que reuneix a Bearn i Iparralde, la FDSEA, promotora de l'agroindústria, continua sent la primera força, però ha perdut força: Ha passat del 54% al 46%.

2025-01-29 | Kelo Arribas
Elikadura burujabetza eta erresistentzia genozidioaren aurrean
Laborarien borroka Palestinan

Gaur egun, Gazan su-etena dago, eta ez dakigu noiz arte iraungo duen; bitartean, sarraskiak, anexioek, kolonizazioak eta era guztietako giza eskubideen urraketek bere horretan diraute gainerako lurralde okupatuetan. Jarraian irakurriko dituzunak ez dira kasu isolatuak,... [+]


2025-01-24 | Euskal Irratiak
ELB sindikatuaren zerrendaburu Julen Perez
“Laborarientzako proiektu azkar bat dugu, Euskal Herriari itzulia dena”

Datorren astean Departamenduko Laborantza Ganbarako hauteskundeak ospatuko dira Ipar Euskal Herrian. Frantzia mailako FDSEA eta CR sindikatuez gain, ELB Euskal Herriko Laborarien Batasuna aurkezten da, "euskal laborarien defentsa" bermatzeko.


Cultiu del País Basc Nord
EHLG compleix vint anys sense estructures públiques en l'horitzó
Ainhize-Monjolos va celebrar el cap de setmana els vint anys de l'Associació de Cambra d'Agricultura d'Euskal Herria. El 15 de gener de 2005 es va crear l'eina per a promoure el desenvolupament dels cultius de Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa, això sí, que vol ser sostenible i... [+]

El Parlament de Navarra insta el Govern d'Espanya a no implementar un acord de lliure comerç entre la UE i Mercosur
En l'escrit proposat per Zurekin, s'explica que el nou acord entre les principals entitats mercantils d'Europa i Amèrica del Sud suposaria l'anul·lació d'aranzels, perjudicant especialment els petits productors locals. UPN, EH Bildu, pp i Vox han votat a favor de la moció, mentre... [+]

2025-01-16 | Euskal Irratiak
Laborantzari buruzko ikuspegi desberdinak agerian, Departamenduko Laborantza Ganbararako bozetan

Departamenduko Laborantza Ganbarako hauteskundeen kanpaina abiatu da. Urtarrilaren 14an bozetara aurkezten diren hiru sindikatuen ordezkariekin bi oreneko eztabaida sakona antolatu zuten Euskal Hedabideek, osoki euskaraz.


2025-01-13 | Garazi Zabaleta
Caseriu Urteaga-Urkulegi
Verdures, fruites i carn, diversificació com a base de la producció
Urteaga i Urkulegi són dos caserius veïns d'Itsaso (Guipúscoa), que fa anys es van unir i van posar en marxa un projecte conjunt. “Ajuntem els dos caserius i iniciem el projecte de producció, i des de l'any 2011 treball amb total dedicació”, explica Gorka Sasieta,... [+]

2025-01-09 | Julene Flamarique
L'Euskal Sagardoa, formada per Guipúscoa, Bizkaia i Àlaba, s'estén cap a Iparralde
El projecte de la Denominació d'Origen Basca ha rebut ajudes europees per a desenvolupar un pla estratègic per a 18 anys. El nord ja s'ha unit, i tant Treviño com Navarra han començat a fer passos.

Olor de boques de cultiu
S'han reprès les manifestacions dels pagesos en tot l'Estat francès. Malgrat les reivindicacions dels diferents sindicats, la primera que s'ha escoltat i que ha estat convidada en els principals mitjans de comunicació ha estat la FNSEA "dominant". Què ha de vendre? Una multitud... [+]

2025-01-06 | Garazi Zabaleta
Associació Trebatu
Projecte per a impulsar el relleu en el sector primari a Guipúscoa
L'associació Trebatu porta anys en marxa en Ipar Euskal Herria, amb l'objectiu que aquelles persones que vulguin posar en marxa aquest projecte puguin formar-se prèviament. Prenent com a model el projecte d'Ipar Euskal Herria i tirant de la mateixa idea, a Guipúscoa també s'ha... [+]

Vint col·lectius donen suport a la lluita a favor de les terres de Marienia
L'agència Bouygues Inmobiliimmobilier ja té un projecte de construcció d'habitatges en la zona de Marienia, en Kanbo. Mitjançant una declaració conjunta, han expressat la seva "determinació" de dur a terme la lluita per a aconseguir la "negació del projecte" a través de la... [+]

2024-12-26 | Estitxu Eizagirre
Representants de Via Pagesa han estat testimonis de les violències que sofreixen els pagesos palestins
Una delegació de Via Pagesa ha visitat Palestina del 8 al 18 de desembre, convidada per la Unió de Comitès de Treball Palestí (UAWC), de la qual és membre. Amb aquest viatge, han volgut mostrar la seva solidaritat amb el poble palestí "enmig del genocidi que s'està duent a... [+]

2024-12-16 | Jon Torner Zabala
Sidra Basca
Nord i sud, tradició centenària sota el mateix barret
La Denominació d'Origen Euskal Sagardoa s'ha marcat un repte: Recollida de pomes i sidreros de tot el País Basc. “La cultura de la sidra està en tot el territori i s'han mantingut les pomes per a la sidra en tot el territori”, ens comenta Unai Agirre, coordinador de la marca... [+]

Eguneraketa berriak daude