Tainera taino significa bona, honesta i es diu així als conqueridors europeus que es van descriure a si mateixos mitjançant aquesta paraula. No obstant això, durant el segle i mig, la població de tábanos va descendir entorn del 90%, degut principalment a les malalties derivades d'Europa. Els tanos restants es van perdre en els processos d'aculturació i sincretisme. A pesar que les recerques genètiques afirmen que encara són els seus hereus, les característiques d'aquesta cultura es van perdre.

Sabem que els tainos eren politeistes, poligamos i grans pastissers, i que passaven el seu temps lliure en la dansa i en el joc de la pilota. Pacífics i honorífics, el delicte més greu dins de la comunitat era el robatori i el major càstig, l'expulsió del llogaret. No obstant això, també utilitzaven la violència per a defensar-se fora de la comunitat; els tainos que estaven en conflicte amb els caribes de la zona abans de l'arribada de Colón.

La seva societat no estava molt jerarquitzada. Els cacics eren les autoritats de les comunitats; els líders vivien en cases de planta quadrada i la resta de la població en cases dempeus circular. En general, la diferència entre les classes no era significativa, i tenien el costum de recollir i distribuir aliments i altres recursos entre tota la població. A més, a l'hora d'obtenir aquests recursos, realitzaven una explotació sostenible; quan s'adonaven que els recursos d'una determinada zona estaven començant a esgotar-se, s'anaven a un altre lloc a la recerca de recursos, facilitant la recuperació dels terrenys recentment explotats.

Aquestes assignatures que podien ser molt útils es van perdre amb la població de tainos, però ens van deixar un altre patrimoni. Quan parlem de cacic, piragua, canoa, huracà, guaiaba, makuto, caribe, hamaca o barbacoa, entre altres paraules, estem utilitzant préstecs a mà i, per tant, mantenint viva part del patrimoni lingüístic dels tainos.