De moment, tenim clar que la nova llei educativa del Govern Basc, si entrés en vigor, serà perjudicial per al basc. És clar que la llei basca no s'exportarà de la comunitat autònoma a tota Euskal Herria i que no hi haurà models educatius propis mentre Espanya i França decideixin sobre el nostre sistema educatiu, públic o privat.
Tenim clar que l'educació està en l'encreuament, en la necessitat de canvi, en lloc d'obtenir millors resultats. Encara que es necessiten millores molt diverses, jo miraré al basc. Així:
1. A aquesta llei d'educació no! Renovar la Llei 1/1993, de l'Escola Pública Basca. Per què? Perquè l'escola pública basca no necessita una llei que li imposi el model 3L, que està en el camí del model d'immersió universal, sinó una llei renovada que li permeti adaptar-se als nous temps. Amb l'adaptació de la llei, fomentar l'autonomia dels centres per a poder, fer de la xarxa pública el centre de les experimentacions amb diners públics, assegurar nous mitjans per a impartir classes de basca (pedagògics, metodològics, treballadors...).
2. Desconcertar! Encara sort al públic, l'esquerra pública. La nova llei esmentada en el punt anterior hauria de garantir l'autonomia dels centres. Per a què? Doncs, entre altres coses, per a permetre que les ikastoles passin al públic (a Catalunya està regulat per decret): l'estabilitat del professorat permetria continuar paralitzant els ensenyaments. És a dir, es mantindria el model propi d'avui (supòsit). D'aquesta manera, l'ensenyament en basc es generalitzaria més encara, però més important, no es donaria suport ideològic a l'escola concertada… fora del classisme/fe.
3. Les escoles, no sols. Realitzar un diagnòstic i una proposta prospectiva basada en dades oficials. En ells, a més de matisar i, a vegades, negar la lectura oficial de les dades oficials, caldrà fer un plantejament comprensiu. Mantenir el model d'immersió i proposar noves metodologies concordes amb l'entorn sociolingüístic i pensades sempre per a fomentar l'ús. Atès que tot això no és suficient, és necessari realitzar un plantejament general d'oci extraescolar perquè la llengua s'estengui també fora de l'escola per municipis. I, sobretot, canviar de perspectiva: no podem deixar de costat només l'euskaldunización del sistema educatiu.
Que la decisió que s'adopti en l'encreuament no es coneix com a viacrucis.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
En els últims anys, el concepte de política industrial ha reaparegut amb força a diferents nivells. L'organització que fos el martell del neoliberalisme, el Fons Monetari Internacional, subratlla en l'actualitat que els mercats han rebut la pressió que els governs prenguin... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]
He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]
Estem en una ofensiva imperialista mundial, liderada per la burgesia occidental. La forma que ha adoptat l'ofensiva imperialista és la de la guerra, amb totes les seves variants: la guerra econòmica, la guerra cognitiva i cultural, el lawfare; i, per descomptat, la guerra... [+]
Beste detektibe triste baten telesail bat ikusi berri dut. Eskoziako irla urrun batean gertatzen dira trama guztiak. Badakizue nola funtzionatzen duten fikzio horiek: hildako asko, jende arrunta baina ez hainbeste, eta paisaia berde iluna. Oraingo honetan duela urte pila bat... [+]
La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]
El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]
Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]