Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Comença la guerra freda dels xips: la divisió tecnològica entre els EUA i la Xina

  • Els confinaments i protestes d'Apple en el seu gegantesc centre de treball a la Xina no són casos aïllats del context geopolític. En l'àmbit tecnològic arriba una guerra freda entre els EUA i la Xina, amb la diferència d'on es dissenyen i fabriquen els microprocessadors, que ara tenen la mateixa importància que l'acer i l'alumini van tenir en la Segona Guerra Mundial.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

A la regió xinesa d'Henan hi ha una ciutat anomenada Zhengzhou, que actualment compta amb 7 milions d'habitants, el doble que al País Basc. Encara que té una cultura mil·lenària, avui és més conegut com iPhone City. La companyia estatunidenca Apple munta els seus reeixits mòbils en la seva gegantesca fàbrica a 30 quilòmetres de distància, per al que treballen 300.000 operaris dia i nit. Al llarg d'aquestes setmanes s'ha produït una notícia per l'existència d'una allau de protestes contra les polítiques del Govern xinès per a evitar la contaminació del COVID-19. El conflicte ha posat de manifest les condicions d'esclavitud que sofreixen els treballadors.

Aproximadament el 85% dels telèfons mòbils iPhone d'Apple es produeixen en Zhenghou. La fàbrica és de la companyia Taiwango Foxconn, que subministra a l'empresa de sidrería. Al setembre, amb la proliferació de casos de coronavirus, va establir un "circuit tancat", és a dir, els treballadors no podien sortir dels edificis per a anar a casa. En les xarxes socials es podia veure en els vídeos el seu mal estat, sense lloc a dormir ni aliments ni medicaments. La decisió que milers de persones fessin fama des de la fàbrica va provocar grans enfrontaments amb policies bussos blancs a l'altre costat de la tanca. L'11 de desembre, després de 56 dies de confinament, es va suspendre la mesura.

El sistema de "circuit tancat" es va estrenar a la Xina per la multinacional Tesla, però els occidentals ens han arribat a les pantalles pels enfrontaments de la planta de Zhengzhou. A pesar que Foxconk va establir amb l'argument d'evitar casos de contagi, la qual cosa realment amenaçava era que l'iPhone 14 no arribés a temps per a la campanya de Nadal. Segons alguns analistes, Apple perdrà el 40% dels ingressos d'aquesta època: "Per a Apple és un declivi amb proporcions èpiques", explica al periodista de The Guardian, Martin Farrer, expert en recerques de dades, Donen Ives: "La cadena de subministrament xinesa és un Grinch que ens ha robat el Nadal".

El Govern xinès ha acabat per flexibilitzar una mica la política de COVID en els principals centres industrials, però Farrer assegura que anar de país a companyies tecnològiques estrangeres és qüestió de temps. La mateixa Apple ja ha mostrat la seva intenció de fugir i implantar-se en països com l'Índia. Per contra, darrere només està la fam de les multinacionals? Una sèrie de decisions preses últimament per l'administració nord-americana ens suggereixen que la qüestió és molt més grossa.

"El 7 d'octubre es va declarar la guerra mundial. No hi ha hagut informatius que parlin d'això, encara que tots haurem de suportar les conseqüències". Així ho ha escrit el periodista Marco D'Eramo en el blog de la revista New Left Review, en el seu article titulat "Circuits of War" ("Els circuits de guerra"). Aquest dia el govern de Joe Biden va imposar a les empreses nord-americanes l'exportació de circuits integrats, coneguts com a xips, a la Xina. I no sols això, sinó que també va prohibir l'exportació de les màquines utilitzades per a "integrar" els seus dissenys i xips.

Sap de quina parla el veterà periodista italià en referir-se a la "guerra". Cofundador del diari comunista Il manifesto i corresponsal de La Repubblica, D'Eramo té l'habilitat de posar la mirada a llarg termini. Diu que l'objectiu de Washington és frenar el desenvolupament econòmic de la Xina: "És una acció de guerra econòmica".

Tallar ales a la Xina

Gairebé tot el que surt de les fàbriques de la Xina té un xip semiconductor, ja sigui telèfon mòbil, automòbil o microones. Però la dada més significativa és que encara que el gegant asiàtic consumeix el 70% dels xips del món, només produeix el 15% dels xips que produeix, cap d'ells és d'última generació.

Des que en 1960 van començar a fabricar els primers processadors, la seva grandària ha anat decreixent exponencialment, i avui som capaces de fer xips de 3nm –més petits que un virus, com els comptàvem en el número 2.758 d'ARGIA–, però això té les seves limitacions i reptes, entre altres, que es necessiten infraestructures extremadament cares: "La producció és totalment intensiva en capital", diu D'Eramo.

La concentració financera i dispersió geogràfica de la indústria chipiana pot donar lloc a l'èxit de la prohibició del govern de Biden d'exportar aquests aparells i el disseny a la Xina

Només existeixen dues empreses en el món que generen aquest tipus de sofisticats xips, Samsung de Corea del Sud i TSMC de Taiwan. A més, l'ASM holandès fabrica màquines que "imprimeixen" aquests xips. els Estats Units té el monopoli del disseny de xips. Segons el periodista, aquesta concentració i dispersió financera geogràfica pot donar lloc a l'èxit de la prohibició governamental de Biden. De fet, gairebé tota la cadena del mercat es troba als països "vassalls" dels EUA: segons D'Eramo "en aquest sector l'autarquia tecnològica és impossible".

No ha tret totes aquestes conclusions pel seu compte, sinó del llibre Xip War (La guerra de Xips) del professor estatunidenc Chris Miller. Com en la Segona Guerra Mundial va haver-hi acer o alumini, i en la Guerra Freda les armes atòmiques són la clau per a Miller en l'actual competència entre els EUA i la Xina.

Ja en la Guerra del Golf de 1990 es va veure la capacitat dels microxips per a conduir míssils, i ara, en la d'Ucraïna, estem veient la "falta de capacitat de Rússia per a integrar en els sistemes" d'aquests avançats xips, afirma l'historiador Protocol.com en una entrevista amb el portal digital. Diu que el que importa en l'àmbit militar és la "integració", és a dir, la capacitat de transmetre informació entre els microxips: "I això només ho poden fer els xips semiconductors més avançats".

Treballadors xinesos muntant xips (foto: Getty)

Veient que només la Xina té el centre –i la intenció– de desenvolupar aquesta tecnologia militar que exigeix milers de milions d'euros d'inversió, Washington vol tallar-li les ales, amb prohibicions com la del 7 d'octubre. Al mateix temps, tracta de desglobalizar el mercat microxip i traslladar la producció als Estats Units, com Texas, amb grans reserves de diners públics (280.000 milions de dòlars), a través de la recentment aprovada Llei de Xips.

En l'entrevista a Miller se li pregunta als EUA i a la Xina si és convenient aquesta "distribució tecnològica", ja que augmenta la possibilitat que es produeixi una guerra oberta, el cost econòmic de la qual seria menor. Respon que amb aquesta tesi és "escèptica": "Precisament l'assignatura que ens ha portat l'any 2022 és que les potències molt lligades econòmicament poden desvincular-se ràpidament, l'hem vist de manera impactant entre Rússia i Europa". Per tant, potser el 2023 ens diu si al títol que porta aquest article també li haurem de llevar l'adjectiu "fred".


ASTEKARIA
2022ko abenduaren 25
Azoka
T'interessa pel canal: Teknologia berriak
Teknologia
Komentokrazia

Sare sozialetan badira zenbait pertsona eragin gaitasun handikoak. Jarraitzaile ugari dute, eta euren iritziak egiatzat hartzen dira. Askok, ordea, egia barik, interes propioa edo klase baten interesak iraunkortzea bilatzen dute. Ameriketan komentokrata deitzen zaie. Alegia,... [+]


Teknologia
Hildakoen txatbotak

Iragana ulertzen saiatzen eta etorkizuna bideratzen, oraina joaten zaigu zenbaiti. Nire proiektuetako bat (hasi baina landu ez dudana oraindik) dudan zuhaitz genealogikoa egitea da. Horretan lagunduko didan liburutxo bat ere erosi nuen. Baina, hain da handia lana, liburutxoa... [+]


2025-03-05 | June Fernández
Meloi saltzailea
toXic

Ortutik itzuli berritan erabaki nuen Twitterretik alde egitea, oraindik Twitter zenean. Auzolan batera joan nintzen, brokoliak eta azaloreak landatzera, eta mindfulness efektua zapuztu zidan algoritmoak, idazle feminista transgorrotatzaile baten txioak jaurtitzearekin... [+]


Animaziozko Film Onenaren Oscarra software librearekin sortutako ‘Straume’ pelikulak irabazi du

Gints Zilbalodis zuzendari letoniarraren Straume filmak irabazi du 2025eko Animaziozko Film Onenaren Oscar Saria. Pixar eta Dreamworks estudio handiei aurrea hartu dien filma 3D irudigintzarako software libreko Blender tresna erabiliz sortu dute.


TikTok, X eta Instagrameko algoritmoek eskuin muturreko edukiak nabarmen hedatzen dituztela frogatu dute

Ikerketa bat egin dute Alemanian, hauteskundeen atarian: kontuak sortu dituzte TikToken, X-n eta Instagramen, eta aztertu egin dute algoritmoak zer nolako edukiak erakusten dituen. Guztietan, algoritmoak eskuinera eta eskuin muturrera jotzen du gehien, TikToken nabarmen.


2025-02-24 | Sustatu
Euskorpus proiektuak hautsak harrotu ditu

Euskorpora elkartearen eta Euskorpus proiektuaren abiatzeak hautsak harrotu ditu. Pello Otxandiano EH Bilduko Eusko Legebiltzarreko oposizio buruak Euskorpusena akatsa dela uste du, "ezjakintasuna edo estrategia klientelarra". EH Bilduk galdera sorta egin du... [+]


L'ús dels videojocs ha augmentat entre els adults, segons Ipsos
Julen Linazaroso, membre de Macsonrisas, ha explicat que les boles de recompensa, caixes de botí i altre tenen com a objectiu augmentar el nombre d'hores de videojocs. L'ús dels videojocs entre les persones de 35 i 64 anys ha augmentat entre 2023 i 2024, segons dades facilitades... [+]

2025-02-20 | Sustatu
Presenten Euskorpora elkartea i Euskorpus
Aquest dimecres s'ha celebrat en Donostia-Sant Sebastià l'acte de presentació de l'associació Euskorpora, en el qual s'ha donat a conèixer el projecte Euskorpus. Euskorpus serà un banc de recursos lingüístics digitals en basc.

Teknologia
Hezkuntza sistemaren ahots bateratua

Boterea eskuratzeko modu asko dago; denak ez dira politak. Bada boterea eta horrek berarekin dakarren erantzukizuna banatu nahi duenik, agintea bilatzen duenik. Beste batzuek errespetu lar diote eta pauso bakoitza hainbeste neurtuta ez dira gai erabakirik hartzeko. Boterea zer... [+]


Reflexions sobre l'ús de les pantalles

Des de l'Associació de Pares i Mares de l'Institut Arratia Tranbia Txiki volem impulsar una reflexió en la comunitat educativa sobre l'ús de les pantalles.

Últimament existeix una gran preocupació per la influència de les pantalles en nens i adolescents. Aquesta... [+]


Què comprar?

Últimament cada vegada escoltem més que molts joves no tenim poder per a comprar un habitatge. A vegades sembla que no hi ha més temes, és cert que és un tema seriós. A mi, malgrat estar prop del 31, encara em falta una mica per a aconseguir l'habitatge que serà meva... [+]


El grup Hezkuntza Artea ha presentat el manifest: "S'han imposat les modes pedagògiques una darrere d'una altra"
El recentment creat Fòrum de Professorat d'Educació Artística ha demanat que es tinguin en compte els coneixements acumulats durant anys, que els claustres garanteixin l'autonomia en la presa de decisions, que es paralitzin els plans que fomenten el “ús puntual” de les TIC... [+]

"El determinisme tecnològic de la consellera d'Educació ens preocupa: cal entrar sí o sí, de manera acrítica"
L'ús de les tecnologies està sent objecte de debat en la Comissió d'Educació del Parlament Basc, i per a això estan aportant a aquesta comissió diferents experts i agents. Hem parlat amb l'equip de responsables d'Altxa Burua que ha demanat la normativa general per a prohibir... [+]

Tecnologia
Evolució conscient

Què haig de saber? Amb qui haig de relacionar-me? On haig de viure? Amb aquestes responsabilitats, els éssers humans estem en el camí de viure la idea d'una bona vida en el si de les nostres societats. Si no sabem respondre correctament, per por de quedar-nos en els... [+]


2025-02-11 | Sustatu
Si Meta ha piratejat en Libg, per què no?
A causa d'un cas judicial als Estats Units, Meta, propietària de Facebook, ha piratejat massivament la biblioteca de la xarxa de Libg utilitzant els protocols de BitTorrent. Així, van obtenir almenys 81.7 terabytes per a alimentar els seus sistemes d'intel·ligència artificial... [+]

Eguneraketa berriak daude