En els últims mesos s'ha suscitat en la societat basca un profund i interessant debat sobre la Llei d'Educació de la CAPV, en el qual s'ha posat de manifest que entre els reptes de l'educació es troba la lluita contra la segregació per l'origen i el nivell socioeconòmic.

Encara que el debat s'ha situat en l'educació no universitària, jo veig una gran similitud entre el servei educatiu basc que es recull en l'avantprojecte de llei i el sistema universitari basc. De fet, dins d'aquesta definició s'equipessin la UPV/EHU pública amb dues universitats privades “sense ànim de lucre”, posant en qüestió el sistema dual només quan s'ha pretès implantar centres impulsats per empreses, situant-les fora del sistema basc i considerant-les elitistes.

El denominar sovint emmascara la realitat i encara que està dins del sistema, el nivell social limita les possibilitats d'aprenentatge de moltes persones (la universitat pública tampoc ho garanteix). Per tant, l'única possibilitat de garantir el dret a l'educació des del naixement fins als estudis superiors és invertir en el públic perquè sigui de tots.