El Museu Doble és un projecte en marxa des de l'any 2018 en el museu de Sant Sebastià. Es convida a un artista a investigar en la col·lecció i el patrimoni del museu i des de la seva mirada se li ofereix l'oportunitat de presentar una intervenció o projecte artístic que incideixi tant en la col·lecció com en la museografia del museu. El que crea –pel·lícula, vídeo, escultura o dibuix– té a veure amb els tres temps del museu: amb el passat, perquè part de la col·lecció o patrimoni del museu; amb el present, perquè analitza, interpreta o interroga des de la mirada actual el propi museu i la seva construcció; i amb el futur, perquè l'obra creada passarà a formar part de la col·lecció del museu. Per això és especial i important aquest programa, perquè any rere any les obres creades pels artistes contemporanis s'incorporen a la col·lecció artística del Museu Sant Telmo i fan referència a peces, obres d'art, objectes, documents o edicions que formen part de la col·lecció i del patrimoni, des de la mirada actual.

L'origen del projecte va ser l'exposició Soft Focus de l'artista Asier Mendizabal. Ordizia va presentar l'exposició en el museu en 2014 i el treball presentat es va incorporar a l'exposició permanent del museu. La instal·lació de Mendizabal mostrava prop de 80 diapositives, que reproduïen algunes de les peces del museu que Sigfrido Koch va realitzar en 1976 per a la Gran Enciclopèdia Basca a través d'un filtre difusor denominat soft focus. Aquest treball reflexionava sobre la fotografia i l'etnografia i es basava en les imatges de l'inventari de la col·lecció del museu. Es pot dir que aquesta operació va ser la llavor per a posar en marxa el Museu Doble. De fet, com a Museu de San Telmo és un museu social i una col·lecció d'art, existia la voluntat de difondre aquesta col·lecció artística incorporant les intervencions d'artistes contemporanis. En els museus d'aquesta tipologia sempre és un tema delicat la divisió estricta entre belles arts i etnografia. No obstant això, amb aquest programa s'ha obert un espai d'experimentació pioner entre les dues categories, que també comporta riscos, però que a través de pràctiques artístiques amplia les perspectives sobre la col·lecció etnogràfica del museu i les narratives de l'exposició.

A partir d'aquest camí, els artistes Iratxe Jaio (Markina-Xemein, 1976) i Klaas van Gorkum (Delft, Holanda, 1975) han titulat L'atles d'un imperi en paper a l'obra que han presentat dins del projecte Museu Doble. Es tracta d'una gran feina que ha vist la llum per treballar durant un any en el fons del museu. En l'antiga església de San Telmo es pot veure una obra amb forma audiovisual, envoltada d'onze llenços del pintor Josep Maria Sert, una projecció abraçada per la suau llum que domina la capella. Sobre un peanya i recolzat en un faristol, s'obre un gran llibre enquadernat a mà en el qual es projecten mapes de diferents tipologies, com una pantalla.

Els mapes que es projecten són una selecció de mapes, cartografia i plans antics que es conserven en l'arxiu del museu. Es van seleccionar els mapes que s'han emmagatzemat i arxivat durant dècades en el magatzem de Pinacoteca i en el Dipòsit d'Irun i es van començar a fotografiar, detalladament, amb una qualitat molt alta per a la seva posterior digitalització. Per a fer bé aquest treball, van inventar un braç robòtic i van fotografiar amb precisió mapes amb un zoom macro objectiu, elaborant una cartografia pròpia dels mapes, recorrent els territoris que reflectien aquests mapes centimétricos, escurçant distàncies, registrant íntegrament les muntanyes, mars, zones rurals i carrers de les ciutats, en una operació similar a l'exposada per Borges en el seu conte. Aquestes milers d'imatges digitalitzades van ser arxivades i emmagatzemades sota un algorisme perquè l'algorisme seleccionés les imatges projectades a cada moment. L'atles d'un imperi en paper és, per tant, un registre exhaustiu dels mapes amagats en el fons del museu, un retrat viu d'un mapa que es materialitza en un llibre de fulles blanques. Els nous mapes es projecten constantment en un viatge sense acabat. A més, la qualitat de la digitalització dels mapes és tan alta que permet diferenciar la tinta dels mapes, la grafia, el gra del paper o les empremtes dactilars del litògraf. La projecció, que romandrà oberta fins a juliol de 2023 en la capella del museu, s'incorporarà a la col·lecció del museu perquè els treballs d'artistes contemporanis tinguin una presència més destacada en la col·lecció artística del Museu.

La intervenció de Jaio i van Gorkum ha estat la quarta del programa Museu Doble. Prèviament han participat en el programa Jose Mari Zabala, Erlea Maneros Zabala i Ibon Aranberri. Zabala va realitzar una pel·lícula, documental que parteix dels arxius i documents del museu sota el títol Màgia, matèria i necessitat. Aquesta pel·lícula està actualment disponible en la secció Indústria de la col·lecció permanent, agent del canvi. La invitació per a participar en el programa Zabalari es va realitzar a través de l'artista Erlea Maneros Zabala. Maneros Zabala va presentar per a la paradoxa 2020/21 un preciós projecte que portava el nom de Norusta. Durant aquest temps, Pandèmia va marcar per complet la mirada de l'artista de Lekeitio sobre una litografia de la col·lecció: l'estampa que representava el cap Antzoritz de la costa de Lekeitio. L'artista va descobrir que l'estampa de Pedro Pérez de Castro en el segle XIX quedava bastant allunyada de la realitat i per a comprovar-la va prendre el piragua i va realitzar diverses sortides a la zona amb càmera fotogràfica. Norusta era, per tant, un projecte que, a més de la col·lecció fotogràfica de la costa de Lekeitio i la litografia abans esmentada, presentava una obra de vídeo. A més, Maneros Zabala va donar al museu la branca d'un cabirol que es va guardar en la seva família durant generacions. La intervenció de l'artista que reflexiona sobre com es creen les imatges i sobre la importància dels imaginaris va ser molt clara i intel·ligent, entre altres coses perquè plantejava de forma molt orgànica el passat, el present i el futur.

La invitació de Zabala Maneros va arribar a través d'Ibon Aranberri. Aranberri va ser el primer a inaugurar el programa Museu Doble i va posar el focus tant en els claustres del museu com en els deixants acumulats en els almazenas. Aquests deixants, utilitzades en principi de forma horitzontal, van començar a col·locar-se verticalment en el museu per a ocupar menys espai i presentar-les alçades, i Aranberri es va fixar en les estructures que s'utilitzaven per a emmagatzemar-les. Des d'aquesta observació, l'artista va reinterpretar una estructura d'emmagatzematge de gran grandària, presentada en el propi claustre. D'altra banda, va realitzar calcs en els relleus dels deixants, donant protagonisme a la grafia i simbologia tallada en la pedra. L'artista suís Hinrich Sachs ha rebut la invitació per a participar l'any que ve en el Museu Doble, en la lògica, el patrimoni i la col·lecció artística del museu.