Sabíem que els homínids van començar a menjar peix cru fa uns 2 milions d'anys, però fins ara els experts creien que l'home va començar a processar aliments fa 170.000 anys. Així, el recent treball publicat per un grup d'investigadors internacionals en la revista Nature Ecology and Evolution demostra que la revolució de la dieta humana va ocórrer molt abans de l'esperat.

En primer lloc, s'han trobat en el jaciment nombrosos restes d'espècies de peixos desaparegudes, la qual cosa indica que el consum era habitual. A més, s'han trobat petjades en diverses capes, senyal d'un consum prolongat. Una d'aquestes espècies era un gran peix de la família del Cyprinus carpio o zamo comú. Els cristalls que formen l'esmalt dental del peix augmenten a causa de la calor. Analitzant aquests cristalls s'observa que aquestes grans carpes es van col·locar a la temperatura adequada per a la seva cocció i que no van ser cremades per un foc espontani. En definitiva, que aquestes comunitats tenien tradició de coure peix.

La descomposició i digestió dels aliments crus requereix molta més energia. Així, quan els primers homes van començar a menjar menjar preparat, van tenir més temps i energia per a desenvolupar nous sistemes socials i actituds. A més, el peix conté àcids omega 3, zinc iodo, substàncies que afavoreixen el desenvolupament cerebral.

Els investigadors creuen que les zones amb aigua dolça van ser fonamentals per a estendre l'Homo erectus més enllà d'Àfrica. Per descomptat, utilitzaven aigua dolça per a beure, però, com els animals també s'acostaven a beure, eren llocs idonis per a la caça. I el peix també va condicionar en part les rutes migratòries dels homínids: en aigües poc profundes era fàcil capturar peixos i donaven un gran premi nutricional.

Així, aquesta senzilla recepta de peix va contribuir a configurar l'evolució, la relació mediambiental i la migració del cervell humà.