Aquesta novel·la de Rubén Ruiz se situa en la Segona Gran Guerra, entre 1941 i 1944. I ens parla de la xarxa Comète, que els aviadors aliats sortien de les terres nazi i tornaven de nou a la Gran Bretanya, però no sols d'això, o, més ben dit, més que això, d'històries de frontera basca i contrabandistes. Amb un ritme trepidant, capítols curts,
Ruben Ruiz ens conta les peripècies de la xarxa Comète (potser amb massa informacions històriques a vegades) i enfront d'ella ens conta la història del jove Mattin. Mattin, que viu a l'abric d'un oncle contrabandista en el Baztán després de quedar-se orfe, ens mostra els perills de travessar la frontera i les pessigolles de l'estómac, com passa de l'adolescència a la vida adulta i la seva relació amb Amelie, que viu a l'altre costat.

És una novel·la d'aventures a la frontera, una novel·la històrica, també iniciàtica, que busca el somriure i la llàgrima del lector. Somriure amb diverses històries de contraban, llàgrimes a la frontera o moren per seguiment nazi. L'autor ha estructurat la novel·la per a animar a llegir al lector, ser testimoni del desenvolupament de Mattin i de la història d'amor amb Amelie, però a més aconsegueix acostar al lector a la xarxa Comète, al seu treball i al seu sofriment. Tot això, emmarcat en la vida del Baztán de l'època, donant compte dels contrabandistes, de les relacions que existien entre el nord i el sud, amb la Guàrdia Civil, o entre els contrabandistes i els pagesos.

Es tracta d'una novel·la dividida en 33 capítols, cada capítol porta per títol un proverbi relacionat amb el que succeirà. I el fet que la narració estigui en dos plans diferents, contar dues històries que coincideixen al final, ser una obra plena de fets i acció t'anima a seguir endavant, a llegir les 250 pàgines que componen el llibre, ja siguin lectors joves o adults, perquè aquesta novel·la també és a la frontera.