Herbert va realitzar una edició privada de 2.000 exemplars de la seva novel·la per a distribuir-la entre els seus subscriptors anglesos. En 1932, dos anys després de la mort de
D. H. Lawrence, a Anglaterra, van publicar una versió adaptada, permesa però molt censurada, que encara no hagués estat acceptada per l'autor si encara existís, segons va escriure llavors el periodista Gerald Gould, “perquè li han llevat passatges d'enorme importància psicològica per a l'escriptor”.

En 1959 entra en vigor a Anglaterra la Llei de Publicacions Obscenes. La nova llei penalitzava amb la presó la publicació d'obres que es consideraven lícites, però també recollia la condició per a evitar la sanció que l'obra fos un valor literari. Utilitzant l'escletxa, l'editorial Penguin va fer llavors una arriscada aposta: publicar la tercera versió de l'amant de Lady Chatterley, que l'autor considerava més rodona. A més de la pena de presó, el joc estava ple de diners, ja que els editors van preparar 200.000 exemplars –en una impremta atípica, després de la negativa de la impremta que utilitzava– i van contractar un nodrit grup d'advocats. Segons diverses fonts, l'editora Allan Lane va provocar el judici quan va acudir directament a la fiscalia amb diversos exemplars. Encara que Penguin no ha confirmat aquest detall, és evident que van ser i el van aconseguir, ja que la publicació va ser jutjada en 1960.

A l'espera de la sentència, tenien almenys una campanya de màrqueting, perquè l'escàndol estava en tots els periòdics i en totes les boques. En un moment donat, el fiscal general Mervyn Griffith-Jones va preguntar als membres del jurat: “Els agradaria llegir aquest llibre les vostres esposes o meravelloses?”. I al final li van contestar com no volia ni esperava, perquè el 2 de novembre de 1960 els editors van ser declarats innocents. En un sol dia es va esgotar l'edició de 200.000 exemplars, que en els pròxims tres mesos hauran venut tres milions de llibres.

L'editorial es va beneficiar econòmicament d'aquesta jugada, però el rendiment cultural va ser més notable, segons l'advocat Geoffrey Robertson, “No hi ha una sentència que hagi tingut tal impacte social en la història britànica”. A partir de llavors la censura es va calmar molt i, complint el malson del fiscal, les esposes i els miracles van tenir l'oportunitat de llegir obres de gran valor que abans es consideraven lujuriosas.