Línia 1: Ficció especulativa en els plans de Durango

Imagini el segle XXIII: tot l'univers està regit per bascos, la felicitat i el benestar mai coneguts. Però la resistència comença a organitzar-se per a recuperar la supremacia de la cultura espanyola d'antany. Aquest és el punt de partida de la novel·la Euskalia (Elkar) de Mikel Alvarez Sarriegi. Gràcies a les múltiples referències culturals que utilitza aquesta història comptada amb molta ironia, guanyarà més d'un lector.

Pròxima parada de la nau espacial: el planeta Ostadar 7310 (Denonarte). Aquest llibre d'Iñigo Ibarra mostra l'harmoniosa convivència entre homes i androides. El protagonista treballa reprogramant androides de mal comportament. Fins que jugui diferent amb un. Aquesta novel·la, amb sorpreses en cada capítol, contempla el món que pot portar la vida hiperconectada actual.

Berriz zentauro (Elkar), de Katixa Agirre, ens porta a un futur que no sembla tan llunyà, a través de la protagonista Paula Pagaldai, que viatja a París per a investigar a l'escriptora feminista Mary Wollstonecraft. La novel·la combina diversos plans temàtics i temporals: el futur immediat, el segle XVIII, les fronteres entre gèneres... El sexe virtual, la realitat estesa, les vivències augmentades. Tot serà molt diferent en el futur. O no tant?

En la novel·la d'Asel Luzarraga Esan gabe doa (Txalaparta), coneixerem la federació de pobles lliures Askayala. Es troba en una situació tibant, amenaçada d'invasió per una aliança internacional. La novel·la debanada al voltant de quatre personatges principals ens convida a pensar en la utopia del futur, combinant la ficció especulativa amb el realisme màgic.

Línia 2: Novel·les negres i de misteri: Buscant a l'assassí de Landako

Primer cas: Edu Saragueta, que trobarem en la novel·la d'Aingeru Epalza "Companyia dels fumadors penedits" (Elkar), no és la mateixa que apareixia en la novel·la Rock’n’Roll (Elkar, 2000). Està prop dels 60 anys, té uns hàbits més saludables, però tota la resta és bastant desastre: atur, solitud, intents de lligar en Internet... Li demanaran una sèrie de reportatges sobre la comunitat islàmica i llavors començaran a passar les coses.

També tenim la novetat d'un dels mestres del thrillerismo basc: Alberto Ladrón Arana ens porta a 1948 en la novel·la Ilunpeko zelataria (Elkar). Dos xavals de dotze anys a Pamplona. Un d'ells arrencarà l'acció amb un mocador trobat al cinema. En descobrir que és propietat d'una noia segrestada, comencen a buscar-la. En comparació amb les obres anteriors de l'escriptor, aquí és més evident la tendència a la fantasia, mantenint les converses tan intenses, el suspens i les aventures que li són pròpies.

I Jon Alonso torna al gènere negre amb la novel·la Amaiur bat (Amaiur Gaztelu Elkartea / (H)ilbeltza) cada any. El punt de partida és una pel·lícula que s'està gravant a Baztan, una apassionada història d'amor ambientada en l'època del setge d'Amaiur de fa 500 anys. Una mort inesperada accelera els fets, donant pas a una història d'intriga, acompanyada d'un sentit de l'humor que Alonso no brinda res quan escriu en aquest gènere.

Andoni Agirrezabala debuta en gènere amb Etxe berdea (Erein). Ens porta fins al 29 d'octubre de 2005, un poble en el qual es van cometre diversos assassinats. Va venir la policia, però va tornar sense molt de fonament. Però l'agutzil del poble va continuar investigant pel seu compte. Aquest és el treball que tindrà el lector entre mans: testimoniatges sobre el que va succeir, presentats a l'estil found footage, en una novel·la de veus i relats vius.

L'última bala, una traducció importada d'Itàlia: Agur, maitea, ikusi (Txalaparta, traduïda al basc per Koldo Biguri) de Massimo Carlotto. Giorgio Pellegrini és un ex militant de l'extrema esquerra. Anys després a Sud-amèrica, torna a Itàlia, però no vol acabar en la presó. Per això ven camarades antigues. Corrupció, crítica social i violència.

Línia 3: Espai per a pensar: diversos intents d'enguany

Iñigo Antsorregi va començar a sentir-se trist en 2019. Emocionalment cansada. A partir d'un moment, la fatiga es va fer dolorosa. En el seu interior se li va trencar alguna cosa. Va arribar a tenir pensaments suïcides. Després d'un intens treball, tret d'aquell forat, compte el viscut en l'assaig autobiogràfic A casa del meu dolor (Elkar), pensant que pot ajudar als que poden trobar-se en situacions similars.

Juno Mac i Molly Smith són autors del llibre Puta zikinak (Katakrak). Van arribar a la prostitució després de passar per treballs mal pagats, la qual cosa també va canviar políticament, ja que van començar a acostar-se des del feminisme liberal a posicions comunistes. Amaia Astobiza Uriarte ha traduït al basc aquest assaig centrat en la lluita pels drets dels i les treballadores sexuals des de l'anglès.

Traduït per Ane Garcia López, podem llegir en basc les Masculinitats (Elkar). R.W. Aquest treball del sociòleg australià Connell pretén donar resposta a una pregunta central: quin és el lloc dels homes en la lluita per la igualtat de gènere? S'atribueix a aquesta obra la primera utilització del concepte de “masculinitat hegemònica”. És el resultat final de la sèrie Eskafandra posada en marxa per Elkar i Jakin.

Per part seva, Leire Milikua, sota l'ombra (Susa), de Larramendi, se centra en les dones pageses. El lector veurà el seu triple subalternidad: són dones, pageses i rurals, en un món patriarcal, capitalista i urbà, i a Euskal Herria. Aquesta sessió, escrita amb gran capacitat de síntesi, pot servir per a revisar els prejudicis que estan instal·lats en la ment de la majoria.

Per part seva, Aiora Zabala Aizpururen Natura gure esku (Alberdania) ofereix algunes claus per a abordar el tema del canvi climàtic que està en l'actualitat. La idea fonamental seria que és possible pensar amb major llibertat sobre problemes com l'emergència climàtica i la pèrdua de biodiversitat, i per tant, actuar amb major creativitat en les decisions polítiques que s'han de prendre.

El diàleg és el mètode clàssic de pensar sobre nosaltres mateixos, des de l'època de Sòcrates. En el llibre Els debats nocturns (Erein) d'Agustín Arrieta Urtizberea, quatre joves que han assistit a un congrés es coneixeran i es despertarà cada nit el debat entre ells: la veritat, la ciència, la religió, l'amor, el gènere sexual, l'art, la ficció, els valors, la felicitat... Els dos gèneres que Arrieta ha treballat en la seva trajectòria, la narrativa fictícia i l'assaig, apareixen empirreñidos en aquesta obra.

Línia 4: Durango és també una fira de còmics

S'han reunit sis mans per a dur a terme el còmic Mikel Laboa (Elkar): Harkaitz Cano, Unai Iturriaga i Joseba Larratxe. Aquest treball biogràfic sobre el músic nascut a Sant Sebastià cridarà l'atenció del lector des del principi, ja que les primeres pàgines de la història estan contades com un western.

Un còmic clàssic, publicat per Art Spiegelman en 1991 en Maus (Astiberri), es pot llegir ara en basc. El treball traduït per Julen Gabiria narra dues històries paral·leles: la relació de Spiegelman amb el seu pare i els que aquest va viure en un camp de concentració nazi. Spiegelman va representar a tots els personatges com a animals d'aparença humana, reflectint així la desindividualización que va ser imprescindible per a poder dur a terme l'Holocaust.

En canvi, el treball individual se centra en el serral d'Aigua de l'Usue Egia (Denonarte). El lector trobarà les vivències d'una dona d'al voltant de 30 anys, en un còmic travessat per nombroses referències culturals. Frustracions, humor i fantasia amb cançons com Chavela Vargas, Henry Purcell o Nacho Vegas.

No sleep till Shengal (Farmàcia Negra) de Zerocalcare ha estat publicat en basca poc després de la seva publicació a Itàlia, gràcies a la traducció de Koldo Izagirre. És una crònica dels Inídios que van aconseguir escapar del genocidi de l'ISIS en 2014. El comicero italià ha donat tot protagonisme a un poble capaç no sols de sortir del forat de l'infern, sinó d'inventar una nova organització social enmig del no-res.

Adur Larrea ens porta al passat en el còmic Lurbinto (Elkar). XVIII. La Guerra de la Convenció del segle acaba d'acabar i alguns dels perdedors, en tornar als seus pobles, troben un panorama desolador: cremats o ocupats les seves cases, les seves terres en mans d'uns altres... però tenen armes. I saben com utilitzar-ho. El dibuixant biscaí labortano ens compta en aquesta última obra un aspecte poc conegut de la nostra història.

Els bertsos han estat el punt de partida d'Ainara Azpiazu Aduriz en el còmic Utzi azalari (Dobera). La Txalaparta Nagusia 2017 ha partit dels cantats per Maialen Lujanbio en la sessió d'Irun per a introduir al lector en la pell d'una persona trans no binària. El nou treball de l'hernaniarra ens permet reflexionar sobre els cossos i les vides en transició.

En la transició no, però està en ple canvi el protagonista del còmic Petjades falses (Harriet) de Bruno Duhamel. Durant quinze anys ha jugat el paper de Johnson Marshall en un espectacle de l'Oest americà i ha acabat prenent el treball de debò: va treure la seva arma davant un turista i ara està en atur. Aquest relat del viatge que comença després de perdre tot és el penúltim resultat del difícil dibuixant francès. Una bona oportunitat per a endinsar-se en l'ampli catàleg de l'editorial Harriet. Enguany els pispa japonesos també han començat a publicar-se en basc: també trobareu en el seu estand el Cube Arts de Tomomi Usui.

Línia 5: Com en un conte

Samuel i Slawo (Alberdania), de Karlos Linazasoro, és un tour de force, 86 històries en 150 pàgines, combinant l'humor negre i la tendència a l'absurd, tan habituals en ell. Com el propi títol anuncia, aquestes històries escrites sota la influència de les literatures de Beckett i Mrozek són una demostració de conte concentrat.

El lector trobarà històries escrites en La lluentor d'Itzal (Erein), d'Arrate Egaña, amb prosa directa i sense decoració gratuïta, que formen complexos retrats socials. Aquesta col·lecció inclou la narració Márquez, guanyadora del concurs de contes Gabriel Aresti de Bilbao en 2013.

El Conte, presentat al setembre per Iban Zaldua, és un engany (Elkar) en el qual ha conjugat components benvolguts en la seva escriptura –finals rodones, to irònic–, amb una tendència cap a un narratiu de llarga respiració innovador enfront dels llibres anteriors. Són històries de tota mena, debanades per un estil personal i identificatiu.

Jon Benito, sense ser tan fructífer com els anteriors, té la capacitat de fer una mica cada vegada que publica alguna cosa. Lagun minak (Farmàcia Negra) és un llibre que combina poemes i contes en un exercici literari a la recerca d'una escriptura adequada a la nostra època. El lector trobarà personatges trencats i un esforç constant per a anar més enllà dels estils narratius convencionals.

Entre els llibres no publicats originalment en basc, per primera vegada es pot llegir en basc a dos autors catalans: Caterina Albert i Paradis va escriure amb pseudònim Victor Català. El llibre recull deu contes, proposant un viatge des del modernisme inicial de Català fins als seus textos tardans.

Irene Pujadas, per part seva, s'ha popularitzat en l'últim període dels escriptors catalans. El seu Zatak (Igela) està composta per 21 contes i està en basc gràcies a la traducció d'Amaia Apalauza. Pujanos conta anècdotes que semblen de la vida quotidiana, però aquesta cotidianeidad es trenca, aflorant veritats poc còmodes.

En la col·lecció Literatura Universal, Winesburg de Sherwood Anderson, Ohio, traduït per Joannes Jauregi. Aquest llibre potser és l'obra més elogiada d'Anderson i va tenir influència en posteriors escriptors nord-americans, Faulkner, Hemingway. La impossibilitat d'escapar de la vida del poble és freqüent en 21 contes, i el llibre es caracteritza, en general, per la “mirada del grotesc”.

Cal no oblidar que Iker Sancho ha traduït al basc 31 contes d'Anton Chequhoven (Elkar). La notícia ha estat immillorable: a més de renovar l'oportunitat de submergir-se en les històries humorístiques i profundes de l'escriptor rus, ens ha donat 31 bones raons, almenys, per a aprendre per què el conte no és la germana petita de la novel·la.