Em porta la veu de la selva i de tots els éssers vius de l'Amazonía”. Les paraules de Ninawa Inu Huni kui Pereira Nunes, representant del poble autòcton brasiler Huni Kui, difoses en el cim COP27 que se celebra a Egipte. Suposa un discurs, una postura i una visió del món que es diferencien en reflexionar sobre el repte del canvi climàtic. Però no és ell qui orienta la dansa, és minoritària i té enfront d'ella una visió antropocèntrica hegemònica que va en sentit totalment oposat. Una pena, si no, perquè podríem imaginar el futur de manera diferent i el panorama de la crisi climàtica.

L'informe del Panell Intergovernamental sobre Emergències Climàtiques (GIEC), publicat al febrer, destaca les capacitats i coneixements dels pobles autòctons: “Durant segles han afrontat el repte de l'adaptació i han desenvolupat estratègies de resiliència per a adaptar-se als canvis de l'entorn. [Poden enriquir i alimentar les forces d'adaptació del clima a l'emergència]”. El grup científic afegeix a la verificació una altra idea important: garantir l'autodeterminació d'aquests pobles i el reconeixement dels seus drets si volem fer front a l'emergència climàtica.

Desenes d'estructures representatives dels indígenes, repartides en 1.600 milions d'hectàrees de sòl, van acollir amb bons ulls el suport dels experts: “Al final els científics més famosos del món han reconegut el que nosaltres sabíem fa temps”. Respecte a la conservació de la biodiversitat i a la “gestió de sòls i boscos sostenibles”, saben que tenen unes solucions per a fer front a la crisi ecològica: “Amb el suport podríem seguir el mateix camí”. Passa per garantir la protecció, l'autodeterminació i el dret del sòl, sense el qual són “vulnerables” enfront de l'agroindústria, el sector miner i les grans infraestructures.

“Som més que víctimes”

Els indígenes són els que reben el major impacte del canvi climàtic. L'alta no és la base d'emissions de CO₂ ni d'altres contaminants. No obstant això, la inuita Siila Watt-Cloutier no veu amb bons ulls aquesta limitació a la postura de la víctima i creu que és hora de recomanar les solucions a la taula en la qual s'acorden, tal com es pot escoltar en una entrevista en Ràdio Canada.

Però compartir la taula implicaria una sèrie de reptes que serien imprescindibles complir per a avançar en el camí: La comprensió mútua –més enllà de les paraules, l'explicació d'una comprensió que tingués en compte la cosmovisió–; la protecció dels coneixements dels avantpassats i dels actuals des d'una perspectiva antropocèntrica, com a manera d'evitar la manipulació; i, com no, la desconstrucción que suposa tenir en compte la perspectiva holística. “Tractem d'entendre'ns de manera que puguem tenir una major comprensió dels nostres coneixements. Però per a començar, haurien de començar amb l'exercici de definició dels sabers autòctons...”, diu l'antropòloga inuit Lisa Koperqualuke en Radi Canada.

És a dir, existeix també una necessitat extrema de desmantellar la perspectiva colonial en l'àmbit climàtic. Reporterre parla del “colonialisme verd” (Il faut décoloniser notre approche de la nature), antropòleg de l'entrevista: “La ideologia que s'amaga darrere d'aquesta actitud és la mateixa que la que està darrere del racisme, són considerades com a pobles que no tenen capacitat per a gestionar realment el seu entorn”. La decolonización d'espais com el COP27 també passarà pel canvi d'enfocament, ja que els països rics del Nord dominants, les seves multinacionals i lobbies pròxims, no tenen la visió i els objectius que sustenten els indígenes.

En aquest sentit, val la pena orientar la mirada cap al Canadà, perquè tenen la voluntat d'avançar en el reconeixement mutu i en la cooperació, encara que lentament i amb molta atenció –territori que ha tingut un procés violent i estructural d'erradicació dels autòctons, perquè la ferida continua oberta–. Entre altres coses, la Branca de Ciència Autòctona DSA de Medi Ambient i Canvi Climàtic realitza aportacions.

Vista triangular

Es tracta d'una estructura jove, creada al gener d'enguany, per a fer passos de pau i reparació entre els descendents d'autòctons i colonitzadors en l'àmbit científic. Myrle Ballard és un universitari autòcton que té la intenció de desenvolupar una “visió de tres ulls” elaborada, sobretot en el repte de superar el desafiament del canvi climàtic.

Fins ara és més coneguda la visió biocular que uneix el coneixement científic autòcton i occidental. Aquesta innovadora postura li afegeix un tercer: “A la visió dels autòctons s'afegeix la responsabilitat de parlar en nom de tots els ‘contactes’. En la concepció mundial dels autòctons diem que estem directament relacionats amb la terra, l'aigua, les plantes, els animals i si aquests no poden parlar, llavors nosaltres tenim la responsabilitat d'ampliar la seva paraula. Per això parlem del tercer ull/veu”.

Però no tres ni dos, la visió occidental ha predominat en el COP27. La necessitat de desmantellar tot ens està quedant a la vista i sembla que la frase de Fiore Longo ens confirma el camí: “No és cert que l'home destrueixi la naturalesa. El sistema de vida dels occidentals és devastador, però hi ha altres societats. El 80% de la biodiversitat està en els territoris dels pobles autòctons”.

Són 476 milions d'autòctons a nivell mundial, malgrat el rang de la població de la Unió Europea, un total de 5.000 cultures diferents localitzades en 90 estats del mapa oficial hegemònic del món. Malgrat la seva diversitat, tots tenen la mateixa visió i respecte pel medi ambient. Aviat l'únic camí que ens queda és tancar una mica l'ull dels occidentals i deixar espai a l'altre.