En general, quan naixem, les persones se socialitzen d'una manera o una altra segons el que comporten: com a dones les alienades i com a homes les persones amb penis. Així s'estableix la regla de gènere basada en el binarisme, amb tota la violència que li ve: tracta d'acomodar a aquesta bilateralitat tant els genitals, en el cas dels intersexuals, com els individus, perquè no hi hagi més que homes i dones. La socialització i l'educació basada en estereotips de gènere és una peça fonamental en tot això, educant als homes en uns valors concrets i a les dones en uns altres, afavorint la subenseñanza dels segons. És un clar exemple del que el sociòleg Pierre Bourdieu va denominar violència simbòlica: les creences ideològiques en si mateixes s'indueixen a l'individu com a característiques pròpies, afavorint la reproducció de rols i estatus socials concrets, convençuts que és “natural” –l'habilitat dels homes i de la cuina per a l'esport per a les dones, o el gust dels primers pels cotxes i els segons per als nens, per exemple–. Una estructura social basada en la desigualtat i l'opressió és imprescindible per a mantenir-se intacta.

El seu pes en tot això és, en gran manera, una font de contradiccions i conflictes per al feminisme. De fet, en un rol femení basat en estereotips de gènere, la maternitat és central: com si la capacitat reproductiva que es prediu per néixer amb l'úter la determinés, se'ls fa comprendre des de molt primerenca edat que ser mares i cuidar és el seu destí. Perquè, encara que la maternitat és molt més tardana que el naixement del patriarcat i la dominació del capitalisme, el sistema ha sabut aprofitar-la en benefici dels seus propis interessos: entre altres coses, amb la idea que ser mare és el destí “natural” de tota dona, garanteix la mà d'obra imprescindible –fluïdesa constant de les persones que treballaran, dit d'una altra manera–, i utilitza la suposada vocació de cuidar als altres perquè es cuidi i perquè es cuidi, perquè es cuidi, perquè es cuidi, perquè es cuidi, perquè es cuidi, perquè es cuidi, perquè es cuidi, perquè es cuidi, perquè es cuidi, perquè es cuidi, perquè es cuidi, perquè es cuidi, perquè es cuidi, perquè es cuidi, perquè es compti, perquè es compti, perquè es cuidi, perquè es compti, perquè es compti, perquè es compti, perquè es compti, perquè es compti, perquè s'empierre, perquè es comenci, perquè es comenci, perquè es faci, perquè es compti, perquè es compti, perquè es compti, perquè es faci, perquè es compti, perquè es comenci, perquè s'Així, sol ser habitual que qui es converteix en mare es trobi a si mateix en lloc d'ofegar-se les dobles jornades de pagament i gratuïtes, o amb dificultats o impediments per a conciliar l'una i l'altra, o incapaç de conciliar el personal amb altres àmbits de la vida…

Saber tot això no té per què anul·lar el desig de moltes dones de ser mares. D'altra banda, fins i tot sabent tot això, i amb la decisió de fer les coses d'una altra manera, en alguns casos, altres punts decideixen ser mares. Condicionant més o menys la pressió social de ser mare, perquè tenen o no desitjo de tenir descendència i d'educar, perquè hi ha qui decideix ser mare, i el contrari. No obstant això, la decisió de ser mare o no ser mare fa passar a tots pel mateix encreuament, per la qual cosa la maternitat ho travessa tot. Des d'aquesta perspectiva, els membres de l'Associació Emagin aborden un tema complex, entenent que la maternitat té un significat concret per a totes les dones, ja sigui “oportunitat, experiència, decisió, incapacitat o renúncia”. Per aquesta raó han nomenat les jornades tal com les han denominat: fent referència a la maternitat utilitzant el plural i donant cabuda al colze.

(No) maternitat des del punt de vista feminista: desfer, fer, refer. Sota aquest nom es reuneixen dones els dies 11 i 12 de novembre en Tabakalera de Donostia. Mirin Aranguren parla sobre el nom de les jornades: “Jo crec que la imatge de la maternitat és sovint estàtica, i nosaltres volíem que ampliéssim una mica aquesta imatge per a canviar-la. Per això hem intentat oferir espai a diferents veus. Crec que en la vida de molts hi ha una negació a ser mare, o una falta de desitjo, o el que sigui, la qual cosa comporta conseqüències concretes, malestar, tensió, pressió, etc. Volíem tenir-les en compte i tenir en compte diferents models de maternitat”. Ainara Santamaría afegeix a la seva intervenció: “Cadascun decidirà si és mare, no ser o com ser-ho. Però sigui com sigui la decisió, una mai queda fora d'aquesta problemàtica, es posicionarà en l'un o l'altre lloc, però tots els temes són creuats. Volíem legitimar això, a més ens sembla que pot enriquir molt el debat”.

Aranguren explica que plantejar el tema des d'aquesta perspectiva és també una manera de cridar a tota feminista a reflexionar sobre la maternitat. Veuen la necessitat de parlar i reflexionar sobre “una experiència col·lectiva de caràcter purament polític”. Han vist la necessitat de parlar de maternitat, de fomentar el debat feminista, d'actualitzar el discurs feminista sobre la maternitat i de situar el tema en l'agenda feminista. A més, els han semblat indicadors d'aquestes necessitats: d'una banda, en l'activitat d'Emagine s'acosten amb freqüència al tema de la cura, i en aquestes aproximacions es fa cada vegada més palesa la necessitat d'abordar el tema de la maternitat; per un altre, s'han anat coneixent els projectes, debats, grups, etc. de la maternitat nascuda en el lloc; i d'altra banda, el V País Basc. Algunes dones van manifestar que en les Jornades Feministes es va oferir poc espai a la maternitat. Tots aquests factors van determinar assumir l'organització de les jornades.

Una mataza com a punt de partida

No s'han plantejat un repte lent. Són conscients que això de la maternitat és un tema complex que té moltes arestes, que està travessat per una sèrie de qüestions que no transcendeixen més enllà del nivell personal i que genera “dolor, ferides, comprensió, judici, rebel·lia, culpa, dubte, experiència, imatgeria, armari…”. Conscients d'això, consideren impossible centrar l'atenció en qualsevol extrem de la maternitat en les jornades, però en l'intent de tractar tot el possible, s'ha intentat identificar el major nombre de nusos en el procés previ a la preparació de les jornades. Per a això han recorregut a membres pròxims “amb diferents models de maternitat o que han renunciat a ser mares” per a conèixer com viuen (tenen) el tema. “Al cap i a la fi, es tracta de reunir-se amb la gent al voltant d'un cafè per a conèixer la seva experiència amb la maternitat, per a saber quins han estat els principals nusos que han trobat”, explica Santamaría.

De la recollida d'informació realitzada de manera informal els semblava tan interessant que van formar grups de reflexió i debat i van realitzar una cita presencial. “En aquesta reunió vam estar al voltant de dues preguntes. D'una banda, quin és el mandat que avui ens imposa el patriarcat i el capitalisme respecte a la maternitat? I per un altre, de cara a les jornades, què ens agradaria que es tractessin?”, explica Santamaría. Aquest procés ha confirmat la necessitat d'abordar el tema de la maternitat: “La gent s'ha mostrat molt agraïda, s'ha implicat des del principi en els grups de discussió. És evident la necessitat de parlar col·lectivament del tema”.

“El procés no ens ha permès parlar de tots els nusos existents, i molt menys alliberar-los”, matisa Aranguren. “Tenim molta feina a identificar quins són els nusos que volem deixar anar i en gran manera aquest és l'objectiu de les jornades”, afegeix. Explica que encara que el treball pendent és bastant important, tenen unes “intuïcions” que venen a indicar per on caldria anar, perquè en el procés d'identificació de nusos s'han anat afegint alguns aspectes “constantment”. Poden ser pistes per a iniciar l'alliberament de la mataza amb nusos recollits.

Després de preguntar pels nusos que han identificat, Aranguren comenta el que pot ser el major munt: “Encara no hem actualitzat el paper de la maternitat com a institució en el sistema patriarcal actual, ni quin és el mandat en relació amb la maternitat en el segle XXI i al País Basc. Crec que aquest és un dels aspectes que hem d'aterrar”. Segons els membres de la matrona, en aquests temps en els quals es parla de posar la vida i la cura en el centre, és imprescindible analitzar la maternitat com a organització social, ja que gran part dels treballs reproductius estan estretament lligats a la maternitat. Així mateix, matisen: “XXI. Cal analitzar (no) el tema de la maternitat amb les característiques del segle. Perquè ha canviat la presència de les dones en el mercat laboral, la prioritat en les nostres vides de l'àmbit productiu-públic, les maneres de construir relacions, les xarxes socials… Tot això exigeix una actualització”.

Dit això, comencen a enumerar els punts de tensió entorn del tema. “La maternitat, d'una banda, té aquest caràcter institucional, però també és desig. I estem veient que hi ha tensió entre el desig i la dedicació total com a mare. Molts ens parlen de solitud quan parlem de tensió”, ha assenyalat Aranguren. També ha subratllat altres tensions: “Sobre la importància del paper del que es fa mare” o “entre generacions feministes”, per exemple. “Hi ha salts entre el que van reivindicar les feministes dels 70 i el que avui es reivindica, i ja no ens val només el discurs que es va desenvolupar en el passat”.

Santamaría insisteix que també hi ha tensió en l'equilibri de les tasques de cura, assenyalant qui cuida al cuidador, el pes d'aquesta pregunta. A més, explica que si es reflexiona sobre la maternitat, s'orienta sobretot a una etapa concreta, lligada als anys inicials del nen, deixant a un costat altres etapes: “Malgrat saber que la maternitat és alguna cosa per a tota la vida, moltes dones ens han assenyalat que hi ha una gran diferència en l'atenció a la maternitat en les diferents etapes de la vida, ens han comentat que a partir d'un moment s'han trobat sense temps per a parlar de maternitat i s'han sentit molt soles. Han citat com a exemple l'adolescència o el moment en què la filla es converteix en mare de la seva mare”.

Malgrat ser organitzadors, també disposen dels nusos que els agradaria treballar en les jornades. “Ens agradaria centrar-nos en la relació entre la maternitat i l'espai públic, i reflexionar què volem demanar a l'administració pública, a quina comunitat”, diu Aranguren. “Quan moltes vegades es parla de cura se centra en el cuidador, però si parlarem de la responsabilitat de la cura cal assenyalar la responsabilitat que correspon al col·lectiu, a les diferents institucions, als governs”, afegeix Santamaría. Aranguren llança un punt de partida per a la reflexió: “En els últims anys des del feminisme hem parlat molt de cura i estem donant tornades a la idea del sistema públic-comunitari. Perquè, com es creua la maternitat aquí?”.

Una primera aproximació

“Hi ha els qui defensen que hem de renunciar a l'experiència de la maternitat; hi ha els qui estan en el repte de pensar positivament la maternitat; hi ha els qui volen situar la càrrega del creixement en els estats; o els qui posen en valor tot tipus d'imaginaris i experiències de maternitat”. Emagine vol reunir a tots ells perquè volen que les jornades siguin una plaça per a posar en comú experiències i punts de vista diversos. No es tracta d'articular discursos i pràctiques diferents entorn de la maternitat, sinó d'oferir un paraigua comú a diferents perspectives per a abordar i polititzar el tema des d'una perspectiva feminista. Plantegen un repte realista: fer una primera aproximació col·lectiva al tema i fomentar la reflexió feminista sobre les maternitat a través d'aquest acostament (no).

A més dels esmentats, tenen altres objectius que pretenen abordar. Com s'ha dit anteriorment, avui dia i d'avui, els agradaria comprovar el paper de la maternitat com a institució. També volen parar esment a la identificació de les violències que comporta la maternitat, així com a l'establiment d'estratègies per a combatre-les. “Volem identificar quines són les dolentes, quines formes de violència creuen les eleccions de les dones, com es relacionen amb l'estructura social i què hem de fer per a completar-les”. També volen dedicar un espai al coneixement de les teories, discursos i estratègies feministes que s'han creat en els últims anys sobre la maternitat. I a més de tot això, també volen posar la mirada més enllà del model heteropatriarcal de maternitat, esculpint alternatives; en concret, parlen de “pràctiques per a saltar a la paternitat comunitària” i de la seva penetració.

Els organitzadors esperen crear un espai confortable i fructífer, on el respecte, la fraternitat i el convenciment dels participants per a canviar la situació actual. Els agradaria que els debats es donessin des de la posició de “dona i feminista” i no tant en relació amb les necessitats dels nens. Santamaría ha aprofundit en aquesta idea: “El punt de partida per al debat que plantegem és com ens travessa la maternitat com a dona. El debat sol anar fàcilment al tema de l'educació, però el que nosaltres volem és donar el debat com a dona i com a feminista, no tant en relació amb les necessitats dels nens”. “Sens dubte, aquests són altres fils que hem de tirar. Però en aquests moments estem en un altre punt”, matisa Aranguren.

Les jornades s'han organitzat amb l'objectiu que l'intercanvi i el debat entre els participants sigui senzill i fructífer. Per a abordar el debat des de la totalitat que abasta no sols el camp de les idees, sinó també el cos, s'han inclòs en el programa conferencies i taules rodones i altres formats: exposicions, actuacions musicals, performances, cinema-fòrum… Perquè el que es parlarà no es quedi en un nivell teòric i “perquè es pugui escoltar i donar forma al discurs d'altres formes” han apostat per un programa que abasti diferents formats.

A més, Santamaría ha explicat que han fet un esforç per donar cabuda també a les vivències personals, “perquè no sigui només un espai per a parlar a nivell col·lectiu o un repte per al moviment i per a parlar dels canvis a donar”. En aquest sentit, explica que tenen un doble objectiu: “Deixar empremta del treballat en les jornades a nivell personal i definir nous reptes de cara al moviment”.