Aquests dies he llegit el llibre de contes Tretze de Luisa Carnés, recentment publicat per Erein. Carnets va néixer a Madrid en 1905. L'autor va viure un gran canvi de paradigma en la història durant la seva vida: l'auge de l'avantguarda, els assoliments de la segona república, la guerra civil i la postguerra, entre altres.

En la introducció escrita per l'editora Uxue Razquin Olazaran esmenta quatre apartats. Aquí no tindrem línies suficients per a referir-nos a tots els contes, per tant, citarem un per cada secció i així deixarem la fam dels altres.

El conte que obre el llibre és el Tramvia. El conte més curt ens mostra una de les característiques d'avantguarda: situa als personatges en un tramvia de transport modern, en un espai en el qual la ciutat i la rapidesa conflueixen. La monja i la modernitat, la passió i la llibertat que representa la tradició i les velles formes s'utilitzen per a representar “dues Espanya”, que aconsegueix mantenir intrigant al lector en l'esperança del que succeirà.

Entre els contes de l'època republicana, m'agradaria esmentar la dona lletja. És un exemple d'amor romàntic, un relat d'una parella en desequilibri. Davant altres projectes de vida, Benita, que ha cregut lleig i que no val la pena ni marit, prioritza el projecte de parella i família, i Faustino aprofita el poder que li dona per a casar-se amb ell per comoditat. Carnets denuncia en narració contra el model hegemònic de parella, amb una fina ploma i un relat descriptiu.

El següent capítol està compost per textos escrits durant la guerra i la postguerra. El més especial m'ha semblat el Salvador. Comença el relat amb la pregunta qui era? El personatge empresonat cerca al denunciant i l'autor maneja bé la intriga. És un text circular format per diàlegs i monòlegs interns.

L'àlbum familiar és de l'època mexicana, de l'exili. El relat arrenca quan Luistxo descobreix que la dona que li ha agradat en l'autobús va a la seva casa. Una vegada a casa la mare i la senyora estan veient l'àlbum familiar, l'autor ens porta una escena plena de complicitat i intimitat. L'adolescent sent vergonya i incomoditat amb to in crescendo.

Entre els qui treballen temes internacionals, i per a acabar, destacaria el moment de la sembra. És un relat encara massa actual. Utilitza una veu narrativa poc habitual, ja que utilitza la primera persona plural. El conte adopta la forma de manifest, escrit en nom de mares per la pau.

És una excel·lent traducció de Sarriugarte. Realitzada amb gust i manyaga i plena d'admiració per l'autor. De coneixement i lectura.