Com ha anat el seu programa a Frankfurt?
En general estem molt contents. Al voltant hem mogut i s'han acostat 25 escriptors, ponents i participants. Comunitat diaspórica basca, catalana i gallega establerta a Alemanya i el seu entorn. Per a nosaltres ha estat una bona oportunitat per a establir relacions entre escriptors i gent de diferents comunitats. Entre la literatura i els diferents mons, els sindicalistes, els que treballen políticament…. Políticament hem posat un contrapunt clar. Hem obert la fira del llibre i hem vist als reis d'Espanya gairebé tots els dies en els mitjans de comunicació i nosaltres hem donat una altra imatge, hem creat un espai en contra.

En la premsa han aparegut alguns escriptors com a espanyols: Katixa Agirre, Bernardo Atxaga… Però nosaltres no hem alimentat això i estem contents en aquest sentit. Després escoltem conferències interessants, lectures boniques i multitudinàries, concerto rap amb sala plena, grups de les tres comunitats lingüístiques. Això mai s'ha fet a Alemanya, va ser molt significatiu culturalment i en aquest sentit estem encantats.

Per què van veure necessari un format així?
No sabem si l'estratègia dels espanyols va ser ideada per ells mateixos o va ser proposada o forçada pels alemanys. En tots els casos l'estratègia va ser presentar-se com a indicadors de diversitat cultural. Van convidar a molts escriptors bascos, catalans i gallecs i amb això volien demostrar que són molt oberts, que tots tenen lloc, que tots caben dins d'Espanya i que tots són espanyols. Nosaltres volíem demostrar que això és fals. Encara que aquí es mostri la diversitat lingüística o la literatura basca i catalana, després la política lingüística és molt diferent. Volíem mostrar què passa realment en les comunitats de les nostres nacions i quina és la política lingüística i on retallen l'ús de la llengua. I que mentre ens obliguin a estar dins d'Espanya, mai hi haurà tot el dret a viure en la seva pròpia llengua. Com presentar la nostra literatura, la nostra política, la nostra cultura des de la nostra perspectiva, dins d'un programa preestablert, com a convidat. Amb els diners es pot fer de tot, si et paguen el vol pots portar escriptors.

Quin públic s'ha acostat?Ha estat
diferent segons els esdeveniments. Als actes de temes històrics, Guernica i la Guerra de 1936, s'han acostat principalment els joves als actes de memòria. Es percebia que ells no coneixen aquest tema i tenen interès. Els joves es van acostar al tema de la repressió i després a la gent d'esquerres d'antany, pels interessos de sempre.

A les xerrades sobre drets lingüístics i polítics, professors, sindicalistes, amb relacions amb immigrants. El tema de les llengües minoritzades no és exclusiu d'Euskal Herria, molts països tenen llengües minoritzades. Als països d'immigrants que venen d'Àfrica parlen llengües minoritzades, però no són acceptades. A les escoles alemanyes hi ha un alt percentatge d'estudiants d'origen estranger. Intentem que les experiències d'allí s'entenguin a la gent d'aquí perquè ells també puguin utilitzar-les en el seu treball.

En les lectures hem reunit persones de dos tipus: d'una banda, les que tenien referències, sobretot la literatura basca, algunes també catalanes i gallegues. Per un altre, el públic popular, el públic del barri o els aficionats a la literatura.

Ha sorgit alguna relació amb la literatura basca?
Aquesta relació que aquí va sorgir fa temps. Fa 15 anys presentem l'Amic Gelat de Joseba Sarrionandia traduït a l'alemany. Posteriorment es va crear la col·lecció literària Zubiak i es va publicar una col·lecció d'escriptors bascos. Encara existeix en diversos llocs. Raul Zelik va publicar Lagun armatua. Després hi ha diverses lectures organitzades per l'Euskal Etxea. Es convida a escriptors bascos. Per tant, hi ha gent que té referències. La lectura de l'amic gelat es va realitzar en un format molt interessant: una persona contava la història del llibre i tres persones van llegir fragments de llibres, una jove kurda, un home que va venir de l'Iran com a refugiat fa 30 anys i un metge que ha estat al Mediterrani ajudant als refugiats en un vaixell. La idea va ser que els tres llegien una novel·la, però alhora havia introduït la seva pròpia història. Em va agradar molt. Això va ser tractar la literatura de manera popular i formar part de la vida, de la política i de la societat i no mercantilitzar-la.