Aquest treball de Patxi Zubizarreta, que va guanyar l'any passat el premi Lizardi, té una nova època de competició entre nosaltres i una de les modificacions és que cada dos anys es premiarà una obra per a joves i la següent per a nens. És un treball dirigit a joves, un llibre que requereix un lector competent, una obra literària elaborada que s'allunya de la raresa.

La història comença als Alps amb dos cossos humans i l'esquelet d'un os que han aparegut en una glacera. Quan Bereket, una jove glacióloga, veurà els dos cadàvers, es veurà en l'espiral d'una recerca: “I jo encara no sé que els descobriments només es van fer. No puc saber que la notícia ja m'havia fet mossegada. I que no m'alliberaria”.

Zubizarreta portarà a Bereket dels Alps a Euskal Herria, i després a París, per a resoldre la tragèdia de dues persones que han aparegut en el gel. Perquè és una tragèdia Gaxuxa i Mixelena, que el seu fill sigui assassinat per un porc amb ajuda del sacerdot, tragèdia o venjança per la mort del sacerdot… però no diré aquí que enriquirem aquesta interessant i rica novel·la, no em referiré aquí a la trajectòria del lector per a desentranyar el misteri, només citaré a les narracions, els relats de Bereket, que ens enriqueix al llarg del dia d'avui, i als relats de la història, i alhora que el relat de l'amic de l'escriptor, al que ens enriqueix, al que el relat, el relat, el relat, al que ens fa el relat, al que el dia dels relato, a través de la història, al que el dia dels relato dels relato, al que ens fa l'amic, al que el dia dels relato. I són moltes les coses al llarg de la novel·la, com els inuit atrapen als llops, la lluita entre l'àguila i el germanastra, com portaven el gel des d'Amèrica del Nord fins a l'Índia, les històries dels nens morts per les serres… i les reflexions dels personatges, del director que va contractar a Gaxuxa i Mixel, com “Llavors vaig pensar a viure, a vegades més heroic que morir”.

El porc no és només una obra recomanable per a gaudir de la literatura, per a anar creixent de la literatura, perquè és un bon exemple del que és i com es fa.