A vegades cal unir molts elements per a obtenir un resultat que no hagis previst. Això ha ocorregut d'alguna manera amb el grup Feline, creat entre Guernica i Bermeo. Iñaki Baini, del grup Primers Auxilis punk, va començar a jugar amb l'electrònica a casa i va gravar algunes maquetes. A Ainhoa (Labana, Seda...) i Rubén (Audience) d'altres coordenades musicals, els van ensenyar cançons i els van donar un toc renovat. Finalment, se'ls va unir Eneko, del Pur Odi.

Tot ha estat a continuació: fer un volt a les cançons de les maquetes basi, gravar deu cançons en l'estudi Silver Recordings de Martin Guevara, del grup Capsula, apostar pel segell Family Spree Recordings i començar a tocar en directe. I, miri, el que fan és fresc i està rebent calor. No és casualitat que “Feline” sigui el nom d'un dels discos del grup Stranglers; es nota la seva petjada i, sens dubte, els teclats i sintetitzadors tenen un pes important en el resultat, però van més enllà.

És rar que entre nosaltres, a més de donar tanta importància a les melodies, cuidem els lemes i les corones d'aquesta manera. A més, elaboren una àmplia amanida d'estil que capta els uns i els altres.

Always, per exemple, té de new-wav amb intriga, però també de rock -and-roll amb guitarra. El teu camí és més ballable, intercalant veus i amb tocs de garage, un hit. I hate you! la melodia de la cançó tampoc és fàcil d'oblidar: té un ritme més intens, és power-popero i, com la majoria, és enganxós. The eye és més fosc i al mateix temps popero. La cançó Too sad intercalarà la línia Ramoniana i un ambient més espacial. La cançó Sota alone salta de pope a ordi i, per què no, a americana. Emoció, és un power-pop infectat pel teu Stranglers. Looking, un gemma pop parat a Califòrnia, en la seva època natural. Un potent lliri entre Ian i Myra Fuzztones, Jotakie i Mestressa Say. I per a arrodonir, una bona lectura de la gran balada novaiorquesa How do you think it feels, escrita en una altra època.