argia.eus
INPRIMATU
Sobreviure a Barcelona
David Bou 2022ko azaroaren 02a

Els turistes que va deixar enrere el coronavirus tornen als carrers de la ciutat. Això podria no tenir importància en una altra ciutat de 1,6 milions d'habitants. Però sí a Barcelona, on enguany han arribat gairebé 1,5 milions de visitants per mar. Encara queden tres milions de visitants portuaris en cadascun dels dos anys anteriors a la pandèmia, però la tendència és tornar a insistir en la mateixa recepta.

Els ressons de l'obertura de l'aeroport encara no s'han apagat, i Prat segueix amb expectació perquè no li llevin l'entorn natural de Ricara. De moment, fins a setembre han passat per ella gairebé 31 milions de passatgers, més del doble que en el total del 2020 confinat, la qual cosa provoca la precipitació de les elits per a aconseguir els 50 milions de COVID.

Fins ara hem parlat només de xifres de trànsit o circulació, que cada vegada ens complica més la respiració als qui vivim aquí. S'evitarien 1.300 morts a l'any si es complissin els nivells de contaminació de l'OMS. Segons un estudi de mil ciutats europees, som la sisena ciutat amb més morts per contaminació per diòxid de nitrogen. Això s'atribueix al trànsit de vehicles privats i a altres factors com l'ús d'energies contaminants, la localització geogràfica i les infraestructures com el port.

A l'inici de l'any el preu del lloguer ha augmentat un 10% (...) No és d'estranyar que l'any passat Barcelona perdi 15.121 habitants

Una altra vegada la mar, el nostre tresor i potser també part de la condemna. Vint-i-vuit graus i mig de temperatura de l'aigua el mes de juliol passat, quatre graus més en les mateixes dates que la mitjana de l'última dècada. No creguis que fos més fresc: per primera vegada en deu anys hem encadenat a la ciutat més de cinc mesos les nits tropicals. Els papagayas estan com a casa i no estic fent broma. Des del 19 de maig fins a l'actualitat, la temperatura mínima sota la lluna s'ha mantingut per sobre dels vint graus durant la majoria de les nits.

Tot va ràpid i l'ambient està calent. Quant al nombre de visitants de l'any, el rècord es va registrar en 2019, amb dotze milions de persones turístiques que van passar 33 milions de nits en hotels i pisos turístics de la ciutat, tenint en compte únicament les dades oficials. La llei també el parany. Passin ara a preguntar a l'Ajuntament sobre les multes imposades a Airbnb; el capitalisme salvatge sempre conquista la clau de l'immoble i l'estadística torna a quedar per sota de la realitat.

I aquí seguim molts, enfrontant-nos a l'externalització planificada de la ciutat que ens ha vist créixer. A l'inici de l'any el preu del lloguer s'ha incrementat en un 10%, sobretot després que el Tribunal Constitucional hagi anul·lat el límit de preus per als nous contractes. Tot això, en una ciutat on el nombre d'arrendataris ronda el mig milió, un terç de la població, i gasta gairebé la meitat dels ingressos mitjans per a fer front a les mensualitats corresponents. Així, no és d'estranyar que en 2021 Barcelona perdés 15.121 habitants, que segons l'Institut Català d'Estadística van canviar de municipi.

Mentrestant, a Barcelona hi ha 1.799 habitatges buits, propietat de grans posseïdors, segons l'Agència Catalana de l'Habitatge. La majoria són els fons més putreses reunits aquest mes en el congrés sobre inversions immobiliàries celebrat a la ciutat de The District. Ens orinen sobre el cap i diuen que està plovent, encara que el cel estigui buidat. Però que no es despistin perquè aquí, més primerenc o més tard, sempre tornen tempestes negres.