Fa un mes, el 16 de gener de 2022, Peru Iparragirre va publicar un interessant article: Els llibres antics en basc nous lectors?. Va destacar les veritats lamentables: que la nostra literatura antiga, especialment la que considerem clàssica, no és més assequible, hauria de ser accessible de forma unificada i estandarditzada, de forma adaptada, és a dir, que les generacions joves no tenen l'oportunitat de beure de la vella font. Estic molt d'acord amb aquesta visió: igual que ho fan les principals cultures, nosaltres també hauríem de reeditar els nostres clàssics amb una presentació didàctica i crítica tan sucosa com atractiva.

Record especialment els escrits més antics, els escassos fragments que ens han arribat des de l'Edat mitjana, els del Renaixement i els de l'època neoclàssica, perquè vol dir els del segle XIX. Aquests textos són encara més llunyans, més inaccessibles i incomprensibles per a la majoria de la gent d'avui, també per a qui estudia. En Bizkitarte formen el nostre i no deuríem arròs.

Veient, a més, que els textos d'aquests temps són escassos, hauríem de publicar també obres literàries d'altres llengües europees en basca, perquè qui no està famolenc pugui situar la vella literatura basca en un ampli corrent literari.

Per tant, és d'agrair el projecte que l'Ateneu Navarrès i la plataforma digital Booktegi van dur a terme l'any passat: En 1559 Margarita de Navarra ha escrit Heptamerona traduint-se al basc per a la seva difusió gratuïta en la xarxa. Aquesta obra va ser creada per Margarita, seguint el model de Decamerona de Boccaccio, on uns viatgers es troben en un convent dels Pirineus, Cauterets, per una ràpida tempesta que ha trencat els mitjans de comunicació. Els personatges han d'estar observant perquè un pont sigui reconstruït i passen el temps contant històries entre dues misses. Caminantes de diferents edats, homes i dones, es proposen endevinar relats agradables i divertits. En total, 72 contes són llegits així en Heptamerona, repartits en set dies, i l'escriptor va deixar sense pensar la seva obra.

Margarita de Navarra François I. Era la germana del rei de França, amic d'espos Enric de Navarra II.llaurin. Va tenir dos fills: Joana d'Albret es va convertir en la reina de Navarra i Enric IV va ser rei de Navarra i França. Va ser una dona sàvia i refinada, famós mecenes. Va fer costat a escriptors que van elaborar escrits innovadors, com Rabelais o Bonaventure donis Périers.

L'Ateneu Navarrès i el projecte de Booktegi van aparèixer en el moment de desallotjar la casa que acabem de conèixer. Desitjarien publicar un dia d'obra a l'any. Les històries del primer dia van ser presentades a l'octubre de 2021 en el Conserge de Pamplona, mentre que les del segon dia seran totalment audibles en Amaiur el pròxim 29 d'octubre. Qualsevol pot apuntar-se a la lectura.

Un bon símbol és organitzar l'acte amb motiu del 500 aniversari de la batalla d'Amaiur. Però aquesta traducció en basca d'Heptamerona val la pena dedicar-se a un pla més general de recuperació de clàssics. No perquè els bascos obeeixin a una consciència moral, però perquè s'il·luminin amb el gaudi de l'estètica anterior. Llegim, doncs, el que un segueix a l'altre és el que assenyala Emaraz, d'Etxepare, i Margarita, sobre la condició de la seva dona en l'era “humanista”. És possible que dues reflexions es facin aquí, contrastant bé els textos...