argia.eus
INPRIMATU
Basc, política, ciència i rondalla
Karmelo Landa 2022ko urriaren 26a

Els éssers humans mirem a la ciència quan necessitem conèixer amb precisió la nostra realitat en qualsevol àmbit i afrontar els problemes de manera eficaç. Així ha estat en la història de la humanitat, i així hauria de ser avui. Però és freqüent que l'aplicació de la ciència i les conseqüències que d'ella es deriven enfosqueixin i fins i tot marginin dels diferents poders, quan les seves convencions van per un altre camí. En aquesta mena de casos, la ciència ens humilia i, en lloc de les seves clares i precises conseqüències, prioritzen i imposen fabulacions anticientífiques. Perquè això és el que ens està passant. Quan la ciència aplicada, és a dir, la sociolingüística científica ofereix afirmacions concretes, des de diferents poders inventen la denominada “sociolingüística política” i ens ofereixen rondalles sobre la situació i el futur del basc.

Fa quatre anys, el Departament de Política Lingüística del Govern Basc va publicar el llibre "Euskararen Història del Basc", compost per treballs de diversos experts i, per tant, amb intenció de situar-se en l'àmbit científic. Però en l'apartat de conclusions, un d'aquests experts va escriure: “Es pot dir, com mai, que el futur de la llengua depèn de les generacions presents: si volen, ho utilitzaran”. Aquesta afirmació és certament falsa des del punt de vista científic, en la confiança que el Govern, malgrat la seva contribució, pal·lii i embelleix els resultats de la seva Política Lingüística. Perquè la sociolingüística científica ha deixat clar que el futur del basc depèn de factors complexos i forts, però no sols dels parlants bascos. A pesar que els vascoparlantes volen utilitzar el basc, no podem utilitzar-lo en la majoria dels casos, perquè ara i aquí hi ha factors determinants en contra del seu ús que dificulten el lliure ús del basc.

El bilingüisme és la ideologia del nacionalisme lingüístic opressiu, un simple truc per a substituir al basc

Però, quina és la situació del basc ara i aquí? Què diu la sociolingüística científica? Analitzant l'estatus i ús del basc, l'estatus reglat que es diu bilingüisme és una rondalla, i no l'expressió científica, ja que el castellà (tant espanyol com francès) i el basc no es troben en una situació equilibrada, perquè tots dos dominen el basc per llei i per ús. Els únics imprescindibles són els castellà a Euskal Herria i no el basc. El bilingüisme és la ideologia del nacionalisme lingüístic opressiu, un simple truc per a substituir al basc.

El pitjor és que, en el propi àmbit de la política basca, aquesta ideologia ha estat assimilada pels anomenats partits nacionalistes, que parlen de “plurilingüisme” i “pluralitat cultural”, abraçant la fabulació en lloc de l'estudi científic. Mentrestant, aquesta política lingüística autonòmica vigent, a través d'aquest “bilingüisme”, facilita la transformació de tota la societat en castellà i alimenta a noves generacions que no se senten euskaldunes. En benefici del sistema espanyol i francès, l'espanyol i el francès es converteixen en llengües “naturals” entre els joves.

La ciència ens marca alternatives molt diferents. Hem d'invertir la situació social del basc en la situació que vivim. En les zones euskaldunes hem de fer del basc l'idioma principal, fent el necessari per a això. Convertir-se en el principal polisistema basc, encara que per a això hem de desaprendre els castellà. Si volem posar la ciència en favor dels bascos, almenys, necessitem una Política Lingüística molt diferent.