Segons dades de l'Agència Internacional de l'Energia (IEA), l'energia primària consumida per cada habitant del món en 2018 va ser de 21,8 MWh de mitjana. No obstant això, segons un estudi de la Universitat de Leeds, per a no sobrepassar el límit d'energia disponible de manera sostenible del planeta Terra, és necessari reduir el consum almenys a la meitat, a 10,8 MWh per habitant i any. En aquest sentit, es necessiten indicadors adequats per a comprovar si estem reduint l'ús de l'energia. En general, per a mesurar el consum energètic d'un país s'utilitza l'indicador "subministrament total d'energia primària". La dada que ofereix l'EIA és el que comptabilitza el consum total d'energia que es dona dins d'un país (residencial, transport, indústria i serveis).

Aquest indicador no té en compte els fluxos ocults d'energia, és a dir, l'energia utilitzada per a produir productes i serveis importats d'altres països. Atès que els béns i serveis es produeixen als països del Sud Global i es consumeixen als països del Nord Global, si no es tenen en compte els fluxos ocults d'energia, sembla que el consum d'energia en alguns països (en general, al Nord Global) és inferior al consum propi. I viceversa, que els països del Sud Global consumeixen més energia de la que realment és, quan gran part d'aquest consum s'utilitza en la realitat per a produir productes orientats als països del Nord Global.

Així, l'indicador de "petjada d'energia" té en compte no sols l'energia primària total a assignar a cada país, sinó també els fluxos ocults d'energia. En l'estudi s'ha calculat la petjada energètica de la CAPV i del barri lliure Errekaleor, amb la finalitat d'aclarir els factors que influeixen en aquest indicador.

Errekaleor és un barri ocupat en la perifèria de Vitòria. Viuen al voltant de 100 persones alimentant un projecte basat en l'autogestió i l'asambleísmo. En 2017, per ordre de l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz i amb el suport de les forces policials, l'empresa Iberdrola va deixar sense llum tot el barri. A partir de 2018, el barri és electricamente independent gràcies a un sistema fotovoltaic posat en marxa gràcies a la col·laboració dels veïns i a la campanya de micromecenatge, patrocinada per la ciutadania. Des de llavors, la major illa energètica del País Basc il·lumina el barri d'Errekaleor.

Per a calcular la petjada energètica del barri lliure, a més de recollir el consum energètic (o consum directe d'energia) que es dona en habitatges i cotxes, rebem les despeses econòmiques de 2019 de 40 veïns per a calcular el consum energètic (o indirecte) associat a productes i serveis. En aquella època van participar en el projecte 116 persones, distribuïdes en tres tipus d'habitatges: 4-10 persones ocupant un bloc complet, la qual cosa hem denominat "comunitats"; 2-3 persones en un habitatge, la qual cosa anomenen "família" (no nuclear); i una sola persona ocupant un habitatge, "individus".

Major consum directe

Per a una adequada comprensió dels resultats, convé distingir entre el consum directe d'energia, tant en habitatges com en vehicles privats, i el consum indirecte, integrat en productes i serveis.

De fet, cal destacar que el consum directe d'energia en Errekaleor és superior al del País Basc i al de l'Estat. De la petjada energètica total d'un veí del barri, el combustible utilitzat en vehicles privats suposa un 19%. De mitjana, un veí d'Errekaleor consumeix 6 MWh a l'any en cotxes, més que els heritanos de l'Estat espanyol. Així mateix, encara que pot resultar sorprenent, el consum energètic dels habitatges d'Errekaleor és superior al de l'Estat espanyol i al de la CAPV, amb un increment del 20% i 45% respectivament. Una persona consumeix una mitjana anual de 4,5 MWh, la qual cosa suposa el 14% de la petjada energètica total. Això es deu a l'escàs aïllament dels habitatges i a sistemes de calefacció ineficients. Així mateix, les fonts d'energia que es consumeixen en els habitatges són diferents. Mentre que en l'Estat espanyol i en la CAPV s'utilitza principalment electricitat i gas natural, la fusta d'Errekaleor és la més utilitzada (82% del consum), necessària per a escalfar habitatges. Li segueixen el butà (13%), els sistemes fotovoltaics (4%) i el generador d'emergència dièsel (1%).

Així, el 86% del consum energètic dels habitatges d'Errekaleor prové de fonts renovables. La seva generació és, a més, descentralitzada, evitant les pèrdues de transformació i transport de les grans infraestructures d'electricitat i gas en l'Estat espanyol i en la CAPV. No obstant això, si tots els habitants de la CAPV consumissin la mateixa quantitat de fusta que els veïns d'Errekaleor, encara que sigui renovable, la capacitat dels boscos de la comunitat se superaria almenys en un 10%.

Així, tenint en compte els percentatges sobre la petjada energètica total (19% en mitjans de transport i 14% en habitatges), el consum directe d'energia se situa entorn del 33%. Així, el 66% és transversal, sent la petjada energètica inferior a la d'Errekaleor, la CAPV i l'Estat espanyol.

Autogestió

Si atenem la petjada energètica total, la petjada energètica d'Errekaleor (31,10 MWh de mitjana per habitant i any) és la més baixa de les tres. Això es deu al consum energètic integrat en productes i serveis. En l'Estat espanyol suposa el 81% de la petjada energètica total, en la CAPV el 75% i en Errekaleor el 66%. Això demostra que darrere del consum material de cada persona estan els principals factors que condicionen la petjada energètica. Els habitants del barri lliure reivindiquen i posen en pràctica l'anticapitalisme i l'autogestió: hàbits com la producció o reciclatge d'aliments, la reparació de roba i altres productes, l'ús de botigues gratuïtes o la compra a productors locals redueixen considerablement la petjada energètica per sota de les xifres que mostren la CAPV i especialment l'Estat espanyol.

Menor petjada en la comunitat que només

Finalment, s'observa que la petjada energètica varia considerablement en funció del tipus d'habitatge. Els individus sols (42,79 MWh) deixen una petjada energètica superior a les persones que viuen en la comunitat (28,84 MWh) o en la família (28,45 MWh). Els veïns dels dos últims grups són els que aconsegueixen reduir la petjada energètica d'Errekaleor, demostrant que la vida comunitària pot reduir el consum total d'energia. És més, els individus que viuen solos tenen una petjada energètica mitjana superior a la de la població de la CAPV.

Com s'observa en el gràfic inferior, la petjada energètica dels individus és més alta en tots els sectors de consum, a excepció del transport públic (denominat “Serveis de transport”). El transport privat (sectors “Transport privat” i “Equipaments de transport”) és especialment més elevat en les àrees de “Serveis”, “Habitatge” i “Construcció, manteniment i reparació”.

En el cas de la petjada dels dos últims sectors, és conseqüència directa de viure només, perquè cal utilitzar la mateixa quantitat d'energia per a reparar o escalfar un habitatge, independentment del nombre de persones que viuen en ella. Per contra, en tots els altres sectors, l'alta petjada energètica dels individus s'atribueix a decisions privades que incorporen el seu estil de vida, com la compra i l'ús d'un cotxe. En la majoria dels casos, aquests individus són persones joves, cuidadors familiars sense ocupació i recentment incorporats al mercat laboral, el poder adquisitiu del qual ha augmentat en els últims anys.

Reduir el consum, imprescindible

Un dels motius d'aquest estudi seria la presa de consciència de l'alt nivell de consum de la societat basca, ja que la petjada energètica mitjana dels seus habitants (40,9 MWh per persona i any) és el doble del consum mundial (21,8 MWh), que és el quàdruple del consum necessari (10,8 MWh) per a un planeta sostenible.

L'estil de vida basat en la comunitat i l'autogestió ha permès reduir la petjada energètica mitjana (31,1 MWh) de la població d'Errekaleor. No obstant això, hauria de reduir-se més per a no superar els límits de la sostenibilitat. De fet, tant la cultura consumista de la societat com les condicions estructurals del capitalisme són els principals motors dels costums individuals de vida. Els habitants d'Errekaleor, mentre viuen dins del model econòmic de la CAPV, difícilment aconseguiran revolucionar el paradigma de l'energia. No obstant això, aquest estudi ha posat de manifest que les eleccions individuals han influït, ja que observarem l'elevada petjada energètica dels individus que viuen solos.

D'altra banda, cal destacar que la instal·lació fotovoltaica que ha subministrat energia elèctrica al barri d'Errekaleor i ha convertit el barri lliure en símbol de la transició energètica del País Basc, satisfà el 4% del consum energètic dels habitatges d'Errekaleor, tan sols el 0,6% de la petjada energètica de cada habitant. La presa de consciència posa de manifest l'escassetat de polítiques públiques de transició energètica dirigides a influir en el consum dels habitatges. No obstant això, l'esmentada instal·lació afecta directament als hàbits de vida dels veïns, ja que els ofereix un servei bàsic com l'electricitat dels habitatges. Així mateix, els sistemes d'electricitat i calefacció descentralitzats dels habitatges fan de l'energia un barri lliure més independent de les grans empreses i probablement més preparat per a afrontar la crisi que ve.
Rècord viu! Els projectes transformadors com aquest presenten característiques pròpies que dificulten la integració del model en altres llocs. És cert que alguns dels factors que influeixen en la petjada energètica estan lligats al territori, com poden ser els sistemes de calefacció domèstica, les plaques solars o l'horta, i les mesures que es proposen, en general, busquen alguns d'ells. No obstant això, com ja s'ha esmentat anteriorment, s'ha constatat que la major part de la petjada energètica correspon al flux ocult d'energia integrat en productes i serveis.

Això està lligat als hàbits de consum, en els quals potencialment tots els habitants de la CAPV han d'incidir per a reduir la seva petjada energètica. En definitiva, sabem que no hi ha receptes màgiques per a transformar el model econòmic i energètic actual, però en el mapa cap a aquest món desitjable que hem de construir entre tots, els veïns d'Errekaleor estan dibuixant un possible camí. Un llarg camí, perquè encara queda molt per fer.

--------------------------------------------------------------

Aquest reportatge està basat en el treball publicat pels grups de recerca de la UPV/EHU Ekopol i Life Cycle Thinking Group en la revista científica Sustainable Production and Consumption. El treball complet està disponible aquí.