D'on escrivim i d'on llegim, o què ens escriu i què escrivim. La seva manera d'entendre la poesia, l'escriptura o la parla en general té alguna cosa a veure el mes de maig passat en el llibre de poemes Fregeixi bazkatzen (Balea Zuria, 2022), publicat per Izaskun Igoa Jaime (Ziga, 1995). Malgrat haver treballat anteriorment en el món de la literatura, aquesta és la primera col·lecció de poemes editada per Zigakoa, Donostia Kultura V. Premio Poesia.

Cada poema respon a una de les deu preguntes que vertebren el llibre, més que a una resposta contundent, com a generador de noves preguntes: les nostres tendències, preocupacions i relacions, perquè les nostres maneres de viure i de ser en la societat no sempre responen a les lleis matemàtiques. Els poemes són l'oportunitat d'asseure's i frenar: a partir de la inquietud, d'aprendre a estar; de dins a fora, o viceversa. “Els vents més bruscos / també la branca esponjada / es mou entre els límits de l'arbre. / En les de l'aire, trencar”. Tenim en aquestes línies una nativitat que es trenca, que s'adhereix al dolor, al caos i al pensament, però que tracta les preguntes complexes amb la complexitat perduda i posa l'accent en la seva integritat.

El vent és aire en moviment, la falta d'aire provoca un excés d'aire, la respiració penetrant i l'expulsió de l'alè. Però, com demostra la Igoa, l'aire pot ser molt més representatiu: es converteix en fereca, en pressa o en inestabilitat. Existeixen també elements que podem trobar en el cos, en el temps i en la naturalesa perquè el jo poètic es dirigeixi sovint a si mateix i convidi al lector a adoptar una actitud reflexiva. Així, entre altres coses, realitza una rigorosa dissecció de la suposada llibertat que ens ofereix la vida moderna i de l'amor que es considera inconnex, utilitzant un llenguatge clar i penetrant.

“No es pot tenir la mateixa paraula / escriu jo / i tu has llegit. / Bio grafia”, potser perquè la lectura s'assembla més al que es pensa escriure. La col·lecció es compon dels reconeixements realitzats a diversos escriptors llegits per Igoa, que permeten al lector construir els seus propis significats en aquesta entrevista.