argia.eus
INPRIMATU
Dones amb sabors
Aingeru Epaltza @AEpaltza 2022ko urriaren 20a

Ha estat d'agrair el breu vídeo d'algunes dones culturals basques, en corb i en basc, reivindicant Dona, vida, llibertat. Fins a Anarte, la mort de la iraniana Mahsa Amini no va despertar moltes mostres de dolor entre nosaltres, excepte una simple concentració, en la plaça de l'Ajuntament de Pamplona. Unes 80 persones, amb una gran quantitat de refugiats iranians, potser una de les fortaleses del feminisme.

Com és sabut, el vel Mahsa Amini va ser detingut a Teheran per “mal vestit” per la Policia de la Moral el 13 de setembre. Diverses hores després va ser avisada a la seva família que ho portaven a l'hospital. L'endemà passat de la seva mort. Les forces de seguretat iranianes assassinen a més de 150 persones en la repressió de les protestes per la seva mort.

Bé, els bascos som molt solidaris, però fora de l'antiga Pèrsia també són onze els pobles que subjeuen a les seves dones (i als seus homes). A pesar que a l'Aràbia Saudita o en la resta de les monarquies del Golf els comptes no són tan dispars en els productors de petroli, Occident no els demana comptes per això, a diferència de les aiatolas de la revolució islàmica.
No podem negar, estem lluny a l'Iran. Però no tan lluny les dones que porten el cap tapat. Viuen al nostre costat, encara que generalment en els nostres mateixos barris. Els veiem passejant pel carrer, mirant els aparadors dels comerços. O als parcs infantils, cuidant dels seus fills. O entrant o sortint en col·legis i instituts, carregats de llibres.
El hijaba continua suscitant debat entre els progressistes europeus. Molts han fet seva l'habitual explicació musulmana i veuen el seu ús vinculat a la identitat i a la identitat. Aquests atribueixen a la mentalitat occidental imperacista i neocolonial els seus intents de condemna i fins i tot prohibició. D'altra banda, el hijaba no és més que el símbol de la dominació de la dona en les societats islàmiques. Aquesta és la visió de l'escriptor i militant català Najat l'Hachmi. Penediment, la prosa feminista cada vegada més estesa traduïda a la nostra llengua no ha donat lloc encara a les novel·les i assajos d'aquest creador d'origen marroquí.

Les dones amb sabors s'han convertit en part del nostre paisatge cada vegada més multiètnic. Ni a qualsevol hora ni en qualsevol situació. Jo no veig cap mocador, en les nits dels divendres i del dissabte, als caps dels alumnes que rebleixen els nostres carrers, ni l'endemà en els grups de joves que corren o caminen amb bicicleta per la muntanya.
Potser és una casualitat.
Potser a ningú li importa.